Dissolució i Liquidació de Societats: Guia Completa

Dissolució i Liquidació de Societats

Com es crea una societat?

Quan crees una societat, has de formalitzar-la mitjançant una escriptura pública (notarial) i inscriure-la al registre mercantil, adquirint així la seva pròpia personalitat jurídica. La societat esdevé la titular dels seus drets i obligacions.

Tram final del cicle vital: Extinció de la personalitat jurídica d'una societat limitada

Fases per fer desaparèixer una societat:

1. Dissolució: Acord dels socis amb un motiu justificat.
2. Liquidació: Sèrie d’operacions amb efecte jurídic.
3. Extinció: Anar al Registre Mercantil per a la cancel·lació registral, que certifica la seva desaparició.

Causes/Motius de dissolució d'una societat col·lectiva (Art. 221 CC)

1. La societat es va constituir per temps indefinit o concret i ha arribat el termini final.
2. La societat es va crear per desplegar un determinat projecte, i ja s'ha executat o acabat.
3. La pèrdua sencera del capital social: s'exhaureix el patrimoni social i no es remunta, encara que estiguin tots els tercers pagats, s'ha perdut tota la inversió.
4. La declaració en situació de fallida: situació concursal (pot ser voluntària o necessària). Fallida = desequilibri que no es pot redreçar = el passiu és infinitament més gran que l’actiu (molts més deutes que possibilitats de pagar).

Causes específiques de dissolució de societat col·lectiva (Art. 222 CC)

1. La mort d'un dels socis col·lectius (element personalista). Si s'acorda continuar amb el negoci: en el lloc del soci difunt es col·loquen els seus hereus. Però també es poden liquidar (que s’emportin la seva part de capital social i anar-se’n) i aleshores els altres socis supervivents poden continuar.
2. Situació que inhabilita a un empresari a actuar com a tal per la demència d’un soci, conflicte d’interessos.
3. Un dels socis es troba en una situació concursal (fallida).

Qüestions que afecten a un soci de manera personal repercuteixen en tot el vincle i poden comportar la dissolució de la societat.

Un esdevé hereu no perquè l’institueixi un testament sinó per haver-hi vincle amb el mort.

Testament: declaració de la última voluntat: sagrada, s’ha de respectar, el dret l’avala i la garanteix. El titular d’un patrimoni (amo) pot decidir determinar el destí del seu patrimoni. Si no hi ha testament és la llei qui preveu els seus interessos, drets...

Per qualsevol trasbals patrimonial es paguen impostos aquí a Espanya.

Principis configuradors del capital social

• Principi de determinació: La xifra del capital social és una menció estatutària indispensable i obligatòria (ha de figurar en els estatuts socials). S’ha de fixar la xifra i decidir en quantes accions es divideix.
• Principi de capital mínim: Ha de ser de 60.000€ (10 milions de ptes.). Xifra fixada l’any 1989 quan es va homogeneïtzar la legislació societària de la UE amb l’espanyola.
• Principi d’integritat o correspondència efectiva: La llei exigeix que hi hagi una correspondència real i efectiva entre la xifra del capital social i el valor de les aportacions realitzades pels socis (dineràries o no). CAP. SOCIAL = PAT. SOCIAL en l'inici de la constitució de la societat.

Pot donar-se el cas que una aportació no dinerària no tingui el valor del capital social aportat: sobrevaloració de l’aportació -> frau.

• Principi d’unitat: El capital social és un i és una xifra (si més no, hi poden haver-hi altres elements que també enforteixen l’estructura financera d’una societat). Ha de ser estable: figura com a xifra concreta en els estatuts.

Variar la xifra del capital social constitueix tocar el nucli essencial de la societat de capital, a través d’un procediment complex: la modificació estatutària -> ampliació/augment o reducció del capital social.

Estructura financera d’una societat

En part, és l’estructura del capital. Format per:

• Recursos propis: (capital de risc) són aquells que aporten els accionistes en forma de capital per desenvolupar l’activitat empresarial. Si el desplegament d’aquesta és generadora de beneficis, s’ha de decidir que fer amb ells:
  • Repartir-ho entre els accionistes (dividends).
  • Capitalitzar-ho: destinar una part d’aquests guanys a reserves -> també formen part dels recursos propis.
• Recursos aliens: (capital de crèdit) són aquells que ens els proporcionen tercers: els bancs (proveïdors professionals de finançament).

Com més recursos aliens, més apalancament financer: l’empresa es confia (però més deutes i més costós la retribució d’aquests recursos).

Obligacions pròpies d’un soci col·lectiu

• Aportació (art. 125 Cco.): Cada un dels socis ha d’aportar diners, béns o indústria per produir uns fons que els permeti construir una empresa. És una aportació a actitud de propietat: el capital aportat passa a ser patrimoni de la societat (és la titular). En la repartició dels guanys, el soci tindrà una porció d’interès de la companyia equivalent a aquesta aportació.
• Treball: Tots els socis tenen l’obligació de treballar en la consecució dels objectius del negoci. Article 139 Cco: Si la administración de las compañías colectivas no se hubiere limitado por un acto especial a alguno de los socios, todos tendrán la facultad de concurrir a la dirección y manejo de los negocios comunes, y los socios presentes se pondrán de acuerdo para todo contrato u obligación que interese a la sociedad.

A excepció del soci industrial. En una societat col·lectiva es distingeix: el soci capitalista i el soci industrial: no incorpora capital però incorpora el seu compromís de treball. Se li reserva una repartició dels guanys equivalent a l’aportació del soci capitalista amb menor valor.

• Lleialtat: Determinada pauta de conducta exigible front la societat i a la resta dels socis. Té a veure amb ser lleial al pacte que s’ha subscrit, a la honestedat i transparència. Es basa en la prohibició de fer la competència a la societat: Si la societat realitza una activitat empresarial amplia on el gènere de comerç sigui indeterminat, els socis no poden tenir una empresa diferent. Totes les oportunitats de negoci s’han de derivar a la societat, és a dir, s’ha de promoure l’interès social front l’interès particular.

Drets propis d’un soci col·lectiu

• Dret d’Informació: (caràcter instrumental). Dret molt ampli: dret a examinar en tot moment la documentació de la societat. Article 133 Cco: En las compañías colectivas, todos los socios, administren o no, tendrán derecho a examinar el estado de la administración y de la contabilidad y hacer, con arreglo a los pactos consignados en la escritura de la sociedad o las disposiciones generales del Derecho, las reclamaciones que creyeren convenientes al interés común.
• Beneficis: Tot soci té dret a rebre el benefici obtingut en proporció a la porció d’interès. És a dir, es rebran els guanys en funció dels béns o capital aportat a la societat. De la mateixa manera, si hi ha pèrdues, els socis han d’estar disposats a cobrir aquestes pèrdues de manera proporcional a la porció d’interès.

No obstant, si en la societat hi ha un soci industrial variarà aquesta proporció: el retorn serà equivalent al del soci amb menor participació. Igualment, el soci industrial queda exent de respondre davant les pèrdues.

• Administració: De sortida, tots els socis tenen dret a ser administrador (representant legal) de la societat. Designar un o alguns pocs administradors és més operatiu, encara que continuen tenint la condició de soci i de treballador (són la mateixa persona).
• Indemnització: Si un soci administrador té unes despeses en nom i representació de la societat, el soci té dret a que la societat se les cobreixi, sempre i quan siguin justificades per obtenir oportunitat de negoci.