Mètode ABC per un repartiment tradicional dels costos

L’aprovisionament i les existències 

La funció d’aprovisionament consisteix a proporcionar els materials necessaris per a l’activitat de l’empresa i emmagatzemar-los mentre s’inicia el procés de producció o comercialització. 

El cicle d’aprovisionament es el període que hi ha entre la realització de la compra i el moment en que son lliurats el clients els productes venuts. Aquest cicle és diferent si es tracte d’una empresa comercial o d’una empresa industrial.

Les existències

Les existències són tots aquells materials que una empresa te dipositats en els seus magatzems. Les existències també es poden denominar STOCKS. Hi ha diversos tipus: 

• Matèries primeres: mitjançant la transformació o elaboració, es destinen a formar part dels productes fabricats. 

• Productes semiacabats: productes fabricats per l’empresa i no destinats normalment q la venda dins que no són objecte d’elaboració. Incorporació o transformació. 

• Projecte en curs: es troben en procés de formació o de transformació al tractament de l’exercici econòmic. 

• Projectes acabats: productes fabricats per l’empresa i destinats al consum final o a la utilització que en facin altres empreses. 

• Mercaderies o existència comercials: materials comprats per l’empresa i destinats a la posterior venda o comercialització, envasos i material d’oficina. 

• Altres aprovisionaments: elements incorporables, com ara combustible, recanvis i material d’oficina. 

• Subproductes: caràcter secundari o accessori.

• Residus: obtingut al mateix temps que els productes i que poden ser utilitzats.

• Materials recuperables: materials reutilitzats després de la producció. 

La gestió d’inventaris 

La gestió d’inventaris es la planificació, l’administració i el control que l’empresa té de les seves existències. Funcions de les necessitats d’inventaris:

• Seguretat: donen tranquil·litat davant la incertesa en les vendes i l’aprovisionament, ja que, si no es coneix la demanda dels clients, les vendes poden ser incertes. 

• Producció i distribució: diferencies la producció i la distribució en els casos de la demanda molt estacional. 

• Economia d’escala: aprofiten les economies d’escala amb la compra de materials en grans quantitats. 

• Protecció: donen seguretat contra la inflació i la variabilitat dels preus. 

Els costos de la gestió d’existència

Classificació dels costos de les existències 

La gestió d’inventaris implica diversos costos per l’empresa:

• Costos de comanda: són els costos administratius generats per la realització i la gestió de les comandes als proveïdors. 

• Costos d’adquisició: quantitat de producte que comprem al proveïdor multiplicada pel seu preu. 

• Costos de materials la inventaris: costos que té l’empresa per mantenir un volum d’existència concret als magatzems. 

  • Administratius: costos del persona administratiu i del sistema de gestió i d’administració. 

  • Operatius: costos del personal dels magatzems, dels equips de manipulació i d’assegurances de les existències contra riscos diversos. 

  • Espai físic: costos de lloguer de locals, amortitzacions, impostos aprovisionaments diversos i assegurances de l’edifici. 

  • Econòmics: costos d’obsolescència i depreciació de les existències. 

  • Financers: costos dels interessos pagats pel finançament dels capitals invertits per mantenir les existències. 

• Costos d’estocs: costos que té l’empresa quan es queda sense existències. 

L’administració de les existències s’ha de fer d’acord amb els criteris d’eficiència i d’eficàcia. 

L’eficàcia implica disposar de estoc suficients per garantir el funcionament productiu i comercial de l’empresa, és a dir, tenir existències per satisfer les demandes dels clients i per mantenir la producció. L’eficiència implica les existències justes, que no suposin un excés de recursos destinats als magatzems, és a dir, que els costos de la gestió d’inventaris siguin els mínims possibles 

Estoc màxim: es la quantitat d’existències més gran d’un material que es pot mantenir al magatzem. 

Estoc mínim: la quantitat d’existències més petita d’un material que es pot mantenir al magatzem, sota la qual el risc de ruptura d’estocs és molt alt. 

Punt de comanda

Nivell d’existències en el qual s’ha de realitzar la comanda per reaprovisionar el magatzem.

Com es gestionen els inventaris

El Model ABC de gestió d’inventaris 

Aquest model s’utilitza per classificar per importància relativa les diverses existències d’una empresa. Aquest model es basa en establir 3 categories d’existències:

• Existències A: són els articles més importants i suposen entre el 60-80% del valor total de les existències. S’han de controlar detalladament perquè la seva falta pot comportar una ruptura de estocs amb les conseqüents perdudes per l’empresa. 

• Existències B: són menys rellevants que les A. Representen entre un 10-20% del valor del magatzem. 

• Existències C: poca rellevanza dins el magatzem. La seva falta no afecta molt a l’empresa. Suposa entre un 5-10% magatzem. 

• Sistema JIT

Es basa en el fet de que l’empresa no fabrica cap producte fins que no hi ha una comanda en ferm dels clients. Aquest sistema té com a objectiu reduir les existències ajustar la fabricació al gust del comprador. 

Exercici

: Dels costos de manteniment d’inventaris, quins son els que es redueixen al aplicar el sistema JIT? 

Cost d’emmagatzematge.