Avantatge absolut i comparatiu

Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 21 KB

 

MODUL 4. ECONOMIA POLÍTICA INTERNACIONAL


1. L’ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL

Creixement Sense precedents del comerç internacional entre 1840 i 1900, quan el volum D’exportacions mundials es va multiplicar per 10. Els capitals fluïen amb Llibertat. Les tecnologies es van escampar per tot el món i les empreses tenien Més incentius per adaptar-se. A tot això, trobem 3 factors darrera l’expansió El comerç i la inversió internacional:

1) Avenços en navegació i comunicacions: abaratiren el cost de les transaccions. La rapidesa de les comunicacions i l’abaratiment del transport varen fer que Molts béns que no eren exportables passessin a ser-ho.

2) Polítiques lliure canvistes: fomentades pel líder mundial del moment (UK). Reduïren els obstacles artificials que es crearen amb les polítiques Mercantilistes. Exemple: abolició llei del gra (corn laws) que impedia la importació de gra estranger al UK.

3) Sistema monetari internacional: estàndard or. Reduïa cost de fer intercanvis Comercials amb agents econòmics d’altres països que usaven una altra moneda.

Però La IGM trencà la primera època daurada del capitalisme mundial:

1) Abans, UK era líder mundial i es basava en el patró or. Després de la IGM, EEUU El supera, dominat per polítiques aïllacionistes.

2) Democratització radical dels sistemes polítics europeus. Els treballadors Obtingueren reconeixement institucional (sindicats) i creixement de partits Socialistes. Però creixeren les polítiques comercials proteccionistes i S’estengueren les devaluacions destinades a fer més competitius els productes Nacionals davant els estrangers (empobrir el veí).

Després D’una recuperació vinguda d’una reestructuració econòmica l’any 1924, la Inestabilitat política portà a la gran depressió de 1929, generant al final la IIGM. En acabar aquesta, el món es dividí en dos grans blocs:

1) Soviètic: planificació centralitzada com a política de desenvolupament. Taxes Altes de desenvolupament (expansió indústria pesada) i establiment d’una Distribució de la riquesa igualitària. Però incapacitat per adaptar-se i la no Introducció d’innovacions tecnològiques portaren aquests països a L’estancament.

2) Dos diferències en l’altre bloc:

               - Pels americans, calia establir Un món econòmicament integrat, i així era indispensable per a garantir L’estabilitat mundial.

               - Els governs havien de ser Capaços d’assegurar un cert grau de benestar econòmic a la seva població, amb Polítiques d’estímul de la demanda.

RESULTAT D’AIXÒ: conferència Bretton-Woods el 1946. Defensava l’obertura econòmica com a Antídot a la confrontació i a la guerra (per part dels EEUU); també advocava Per donar autonomia als governs que poguessin dur a terme polítiques macro Nacionals keynesianes per fomentar la plena ocupació (part UK). Combinació Integració de mercats i polítiques macro per eliminar desocupació (establiment Estat del benestar també) à LIBERALISME ECONÒMIC.

Sistema Bretton-Woods intentà satisfer els dos principis amb un sistema de TDC fixos Però ajustables à Estabilitat monetària internacional pel nou comerç però també permet imposar Controls als moviments de capitals per part dels governs.

Per Tal d’assegurar estabilitat del sistema es crearen 3 organitzacions Multilaterals: FMI; BM; i GATT (Acord General sobre Aranzels i Comerç).

Lliurecanvisme


: Doctrina econòmica que propugna que s’eliminin tot tipus de traves que Obstaculitzin el lliure trànsit de béns i serveis entre països.

Mercantilisme


: Escola de pensament econòmic iniciada durant el Segle XVII, relacionada amb L’ascens de l’absolutisme, i defensada per autors anglesos, francesos i Alemanys, com ara Malynes, Mun i Locke. Suposava que (1) el poder de l’estat depèn considerablement de la riquesa econòmica D’un país; (2) la riquesa és limitada, i el comerç internacional és un joc de Suma zero, on un país solament pot guanyar si és a expenses d’un altre.
Donat (1), proposaven una sèrie de mesures intervencionistes per part de l’estat; i, donats (1) i (2), proposaven una política de Restricció del comerç encaminada a reduir les importacions –però a Facilitar les exportacions.

L’estat Ha d’exercir un paper clau a l’hora De regular el comerç exterior.

PREGUNTA TEST: Qui Va guanyar la Guerra Civil americana?

B) Els detractors Del lliure comerç

PREGUNTA TEST: Segons David Ricardo, el comerç internacional és beneficiós per als països Desenvolupats i perjudicial per als països en desenvolupament.

B) Fals

PREGUNTA TEST: L’estratègia D’empobrir el veí consisteix A...

F) Devaluar la pròpia moneda amb L’objectiu de fer més competitius els productes nacionals

2. L’ECONOMIA POLÍTICA DEL COMERÇ INTERNACIONAL

La Forma més bàsica de relació entre dues economies nacionals és el flux de Productes entre aquestes, això és, l'exportació i la importació de béns i Serveis. La primera dimensió de la internacionalització de l'economia, per Tant, és el grau de comerç internacional.

Avantatge absolut (producció bé Y1): capacitat de produir Una quantitat més gran d’aquest bé amb els mateixos inputs (o de produir-
Ne la Mateixa quantitat utilitzant menys recursos). 

Avantatge comparatiu (producció bé Y1): capacitat de produir Una quantitat d’aquest bé amb un cost d’oportunitat menor en termes d’un altre Bé Y2 (donat que els ‘inputs’ utilitzats per a produir Y1, en cas de no ser Utilitzats per a aquest fi, sinó per a produir un altre bé Y2, donarien lloc a Una producció més petita de Y2: per tant, la quantitat de Y2 a la qual s’ha de Renunciar per a produir Y1 és menor).

Argument ricardià:


Gràcies al comerç s'incrementa la competència, s'incentiva la innovació i es Facilita la transmissió de coneixement entre països i la incorporació de noves Tecnologies als processos productius.

ATENCIÓ: l’argument De l’avantatge comparatiu i del cost d’oportunitat assumeix que hi pot haver ‘reassignació’ (gairebé no Costosa) dels factors de producció Entre un bé, indústria o sector, i un D’altre.
Quan més grans siguin Els costos de assignar els factors a La producció d’altres béns, menys força Tindrà l’argument ricardià.
En el cas extrem on els factors no es puguin Moure d’un sector (bé, indústria) a un altre, el cost d’oportunitat serà zero!

L’escassa Aplicació pràctica d’aquest corol·lari, il·lustrada per les nombroses Restriccions al comerç, porta els autors a concloure que les causes d’aquestes restriccions són, fonamentalment, polítiques.

Causes polítiques de la Protecció mitjançant un joc que incorpora Explícitament la natura estratègica de les negociacions entre països en relació Amb el comerç internacional. Donada l’estructura de pagaments postulada pels Autors, el joc constitueix una instància del conegut “Dilema del Presoner”, on L’estratègia dominant per al Marroc (i també per a Espanya) és tancar L’economia, i on aquestes estratègies generen uns pagaments (1,1) inferiors al De l’òptim social (obrir, obrir: 2,2).

ATENCIÓ: Els pagaments del joc proposat pels autors difereixen dels pagaments Consistents amb l’argument ricardià de L’avantatge comparatiu, el qual prediu que els dos països es beneficiaran Del comerç internacional, amb Independència d’allò que faci l’altre país: per tant, l’estratègia dominant seria ‘obrir’, enlloc de ‘tancar’.
Si s’afegissin alguns supòsits, el joc es transformaria en Un joc de cooperació, on els dos països preferirien obrir el comerç si l’altre També l’obre, i tancar-lo en cas contrari.  Donat que el joc assumeix pagaments que impliquen modificar encara més Supòsits, la seva utilitat per a explicar l’existència de restriccions al Comerç resulta qüestionable. En poques paraules: el joc prediu polítiques diferents de les recomanades per David Ricardo I d’altres, però ho fa assumint un Març diferent d’aquell assumit per Ricardo.
Les diferents polítiques predites són el fruit inevitable dels diferents Supòsits sobre els beneficis del comerç internacional. Tanmateix, no es Justifica suficientment per què els supòsits de l’avantatge comparatiu no Serien plenament aplicables.

Com es pot explicar, Llavors, l’obertura econòmica en certs períodes?


1-per l’existència d’un país política i econòmicament hegemònic, el qual Tingui incentius suficients per a obrir la seva economia independentment d’allò Que facin els altres països. A més a més, cal suposar que, un cop aquest país Ha obert la seva economia, els països més petits també tindran incentius a Obrir les seves economies.

2-
 l’existència d’organitzacions internacionals Pot servir per explotar la natura repetida del joc tot i facilitant L’observació de les accions dels diferents països i, per tant, afavorint L’assoliment d’equilibris cooperatius basats en possibles sancions als Infractors. 

La teoria de la estabilitat Hegemònica postula que el comerç intern és un bé Públic  que només serà proporcionat quan hi hagi un actor que, degut a la magnitud dels Beneficis individuals que  rebria, Estigui interessat en suportar els costos de mantenir-lo.

Els Autors consideren causes polítiques del Proteccionisme relacionades amb qui surt guanyant com a conseqüència D’aquest. Per una part, els governs, Donat que les mesures proteccionistes poden generar ingressos fiscals Mitjançant aranzels.
Per una altra part, els productors poc competitius a nivell internacional, els quals Estan, generalment, millor organitzats Que els consumidors perjudicats pel Proteccionisme.

No és d’estranyar que les polítiques d’apertura del mercat nacional només siguin Atractives si van acompanyades  de Liberalitzacions recíproques en el exterior perquè aquestes sí que Aconsegueixen atraure als grups concentrats pol  Poderós, els exportadors

. GILLIGAN

La Discussió s’enriqueix considerablement, amb la integració del model de HECKSHER-OHLIN:
Els beneficiats i perjudicats ja no són els productors i els Consumidors, sinó factors de producció Sencers (i, incidentalment, els exportadors poden estar també molt ben Organitzats i tenir interessos importants per a liberalitzar

). Model factorial VS Model Sectorial de Ricardo-Viner

Finalment, Es comenta breument l’alternativa del Model sectorial de Ricardo-Viner (els factors de producció són específics Per a certs sectors o indústries, no Es poden moure lliurement entre sectors i, per tant, els beneficiats i Perjudicats no són factors sencers, sinó indústries o sectors sencers).  

3. L’ORDRE FINANCER I MONETARI INTERNACIONAL

IED: Realitzada per empreses multinacionals que volen diversificar la producció Entre diferents països. Per ser considerada així, la inversió ha de superar el 10% de l’accionariat de l’empresa. Es pot donar perquè les empreses Subsidiàries s’instal·len a llocs on veuen impedida l’exportació dels productes A causa de barreres proteccionistes (entren al mercat nacional; és més rendible Ser productor dins el mercat). També es pot donar el cas que l’empresa duu a Terme diferents fases del procés productiu segons els avantatges comparatius de Cada economia.

La IED genera externalitats positives a l’economia local (rep tecnologia, tècniques De gestió i formació de capital humà). També és mes estable i deixa guanys Permanents al país on s’instal·la.

Tanmateix, Les empreses es fixen en el procés polític nacional per al d’avaluar la Probabilitat que l’estat renegui de les promeses en la negociació.

La Inversió en cartera es diferencia en:

1) Participar accionarialment en una empresa estrangera (sense control de gestió);

2) Prestar capital a un país. Aquest préstec pot ser: a) comprar un bo d’una Empresa obligada a restituir el principal més una quantitat (interès del bo); B) préstec bancari transnacional amb un tipus d’interès marcat pel prestador.

La Inversió de cartera no te control de la Gestió del capital i en la IED té el Control de la gestió empresarial en el país receptor.

El Sistema monetari internacional parla dels TDC fixos i flexibles, els règims Intermedis de canvis “fixos però ajustables”, les accions per part dels Especuladors als mercats de divises, les intervencions de les autoritats Monetàries en aquests mercats, el sistema monetari europeu i la hegemonia Alemanya en aquest sistema, la diferència entre depreciació (apreciació) i Devaluació (revaluació).

Apreciació i depreciació S’utilitzen per a referir-se a canvis en el tipus de canvis provocats per Moviments en el mercat de divises, mentre que revaluació i devaluació es refereixen a canvis en els valors Oficials de les monedes en sistemes de tipus de canvi fixe

Especialment Interessant és la discussió en relació amb el Trilema de Mundell i Fleming, i la relació d’aquest amb diferents fases Històriques.

En absència de reserves il·limitades i en presència De lliure mobilitat de capitals, el cost de TDC fixes és renunciar a l’autonomia de la política monetària, donat que  aquesta ha d’estar al servei de mantenir el TDC. IDEA BÀSICA DEL TRILEMA: només 2 dels 3 objectius de pol. Econ. Són factibles Simultàniament: lliure mobilitat de capitals, tipus de canvi estables i pol. Monetària autònoma:

-El règims de TDC fixe en contextos de lliure moviment de capitals requereixen sotmetre completament la pol. Monetària al manteniment del TDC.

-Quanta més mobilitat de capitals, més Costós és mantenir
TDC fixes en termes de pèrdua D’autonomia monetària. Això explica perquè, paral·lelament el procés de Liberalització financera que ha experimentat el món des de 1970 el número de Països que adopten TDC fixes és cada vegada més escàs.

Arguments Sobre les causes de l’elecció del règim Canviari.

Segons El trilema, els TDC flexibles són globalment cada vegada més atractius.
En nivells alts D’integració de capitals, cada vegada és més difícil reconciliar l’autonomia de La política monetària amb l’estabilitat  Del TDC.  De què depèn que els Governs adoptin una posició o una altra en aquest intercanvi?

MUNDELL i McKINNON Diuen que aquells països que obtinguin més beneficis com a conseqüència de l’estabilitat canviaria i en Els que el cost en termes de pèrdua d’autonomia en la pol. Monetària sigui més baix, seran els més proclius a optar pels TDC fixes.
És a dir, sempre que  el nivell De dependència comercial faci que l’estabilitat Canviària generi molts beneficis I que la pol. Monetària autònoma no sigui necessària.
AL CONTRARI, els TDC flexibles seran més desitjables per Aquells països poc integrats econòmicament i en el que l’autonomia de la pol. Monetària Sigui un instrument important per l’ajust econòmic.

-
L’estructura productiva pot explicar El TDC. Grans sectors manufacturers, estabilitat canviària més alta,  països on l’apertura comercial s’associa a Pèrdues de competitivitat, sacrificant l’estabilitat.

- Si els TDC fixes són una mesura antiinflacionista els partits conservadors que valoren el control dels preus seran més favorables, Les forces d’esquerres preferiran Mantenir el control de la pol. Monetària I optar per tant, als TDC flexibles.

BROZ


. Vincular-se a TDC fixes pot resoldre el problema de la inconsistència temporal de la pol. Monetària, països amb institucions dèbils necessiten aquest tipus de compromís Ja que pot substituir la falta de transparència del sis. Pol. PERÒ en països Amb transparència millor la delegació a bancs centrals independents que es Perceb com a més creïble.

- Factors internacionals. L’externalitat de la xarxa que generen els tipus de Canvi fixes: quant més alt sigui el número de països que tenen vinculades les Monedes, majors seran els beneficis per un país entrant si fixa la seva moneda Com la del club. 

Entradas relacionadas: