Què és la funció de relació?

És el conjunt de processos pels quals els éssers vius obtenen informació del medi extern i intern i prenen decisions per donar les respostes adequades.

Quin és el receptor de l'olfacte i quina és la seva funció?

El receptor de l'olfacte és el quimioreceptor, situat a les fosses nasals. Detecta les substàncies químiques que transporta l'aire.

Quants olors pot reconèixer l'ésser humà?

El document indica que podem reconèixer fins a 10.000 olors.

Funció de relació i òrgans dels sentits: el tacte i l'olfacte

Resumen

El document explica la funció de relació dels éssers vius, és a dir, els processos per obtenir informació del medi i donar respostes adequades. Descriu com els receptors sensorials converteixen els estímuls en impulsos nerviosos i detalla el funcionament del tacte i de l'olfacte, incloent-hi els receptors i les estructures implicades.

Puntos clave

La funció de relació obté informació del medi extern i intern i permet donar respostes adequades.
Els receptors sensorials capten estímuls i els converteixen en impulsos nerviosos que viatgen fins al SNC pels nervis sensitius.
Cada receptor reacciona davant un estímul específic.
La pell és l'òrgan més extens del cos, aïlla l'organisme, regula la temperatura i percep el tacte.
Els corpuscles de Meissner i de Pacini detecten el tacte i la pressió; els de Krause i Ruffini perceben el fred i la calor.
L'olfacte detecta substàncies químiques de l'aire i pot reconèixer fins a 10.000 olors.
Les cèl·lules olfactives de la pituïtaria groga transmeten la informació al nervi olfactori i al bulb olfactiu.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Funció de Relació

Definició: Conjunt de processos pels quals els éssers vius obtenen informació, tant del medi extern (entorn) com del medi intern (òrgans i aparells) i prenen decisions per donar lloc a les respostes adequades.

SNC: Sistema Nerviós Central (encèfal + medul·la espinal)

Òrgans efectors: sistema musculoesquelètic.

Els Sentits

Els receptors sensorials capten estímuls (físics, químics o biològics) de l’exterior i l’interior del cos i els converteixen en impulsos nerviosos. D’aquesta manera, la informació pot ser transmesa al SNC a través dels nervis sensitius.

Els receptors estan formats per terminacions nervioses o cèl·lules especialitzades que es localitzen tant als òrgans dels sentits com als òrgans interns (interoceptors o propioceptors).

Cada receptor sensorial reacciona davant un estímul específic, transformant la sensació percebuda en un impuls nerviós.

Olfacte

Òrgan: fosses nasals. Receptor: Quimioreceptor. Funció: Detectar les substàncies químiques que transporta l’aire.

Gust

Òrgan: llengua. Receptor: Quimioreceptor. Funció: Detectar les substàncies líquides o dissoltes a la saliva.

Tacte

Òrgan: pell. Receptor: Termoreceptor. Funció: Detectar els estímuls que reben els receptors de la pell.

Oïda

Òrgan: Orella interna i externa. Receptor: Mecanoreceptor. Funció: Percebre les ones sonores; l’orella interna és la responsable de l’equilibri.

Vista

Òrgan: ull. Receptor: Fotoreceptor. Funció: Captar les formes, color, mida i llum de tot el que ens envolta.

Òrgans dels Sentits

Tacte (Mecanoreceptor)

La pell és l’òrgan més extens del cos. Les seves funcions són: aïlla l’organisme del medi extern, regula la temperatura i rep i processa la informació de l’entorn mitjançant el tacte.

Està formada per 3 capes: Epidermis, dermis i hipodermis.

Detecta la forma, grandària, rugositat i pes dels objectes mitjançant:

Corpuscles de Meissner (tacte)
Corpuscles de Pacini (pressió)

Percep la temperatura mitjançant:

Corpuscles de Krause (fred)
Corpuscles de Ruffini (calor)

Capta les sensacions de dolor produïdes a la pell per les terminacions lliures.

Olfacte (Quimioreceptor)

Sentit encarregat de detectar les substàncies químiques que porta l’aire. Podem reconèixer fins a 10.000 olors.

El nas presenta dues cavitats: fosses nasals que comuniquen les vies respiratòries amb l’exterior.

Les fosses nasals estan recobertes internament per una membrana anomenada pituïtaria, on es distingeix:

La pituïtaria vermella, plena de vasos sanguinis que escalfen i humitegen l’aire. Coberta de pèls.
La pituïtaria groga, on estan les cèl·lules olfactives que capten la sensació olorosa i la transmet al nervi olfactori (situat al bulb olfactori).
El bulb olfactiu, tradueix i transmet la informació al cervell perquè interpreti la sensació i elabori una resposta.