Desmuntant els Prejudicis Lingüístics: Mites i Estereotips

Què són els Prejudicis Lingüístics?

Els prejudicis lingüístics són un tipus de prejudici social que pren la forma d'un judici de valor, emès ja sigui sobre una llengua (o alguna de les seves característiques) o bé sobre els parlants d’una llengua. Aquests judicis es generen per la ignorància o per la malvolença, s'ajusten a estereotips i són dictats pel neguit que ens produeixen les diferències.

Manifestació dels Estereotips Lingüístics

Els estereotips o clixés lingüístics, com a manifestació d'actituds prejudicioses, se solen presentar en forma de dicotomies. Aquestes dicotomies inclouen:

• Llengües suaus o dolces i llengües aspres.
• Llengües fàcils i llengües difícils.
• Llengües de cultura i llengües primitives.

A més, dins d'una mateixa llengua, es jutja que hi ha varietats lingüístiques superiors i d'altres inferiors. Així doncs, els prejudicis lingüístics tenen també una incidència en les varietats internes de les llengües. A continuació, s'exposen alguns exemples d'aquests prejudicis:

"Hi ha llengües fàcils i llengües difícils"

Aquest és un prejudici propi de parlants còmodament instal·lats en el monolingüisme, gens proclius a aprendre altres idiomes. La facilitat o dificultat per aprendre altres idiomes depèn de la predisposició, la capacitat o la motivació dels individus.

"Les llengües més importants són les més parlades"

És una evidència que hi ha llengües amb molts parlants i llengües amb pocs parlants. No obstant això, els parlants habitualment es comuniquen amb els seus veïns, amb persones que parlen el seu mateix idioma. Quan algú necessita aprendre una altra llengua per a comunicar-se per causes de treball, necessitat o turisme, l’aprèn.

"Hi ha llengües útils i llengües inútils"

Les llengües no són qualitativament útils o inútils, sinó que la seva utilitat depèn de les necessitats de comunicació de cada parlant respecte de la llengua en qüestió.

"Hi ha llengües suaus i llengües aspres"

Es converteixen en punts de referència absoluts els patrons fonètics que resulten familiars: aquests seran la norma i les altres parles no seran sinó rareses que es poden ridiculitzar sense pietat.

La parella suau/aspre admet variacions significatives:

• Valoracions positives: suau, dolça, musical. Però la suavitat pot anar massa lluny i és per això que hom parla de llengües femenines.
• Valoracions negatives/oposades: En l’altre extrem trobem llengües virils, enèrgiques, o associades al militarisme.

Per tant, els esquemes mascle-superior i femella-inferior són traslladats a les llengües. Per al parlant prejudiciós, instal·lat en la seva llengua (que és titllada de superior o queda al marge del problema), les altres llengües adquireixen la qualitat d’inferiors o de superiors segons el grau de simpatia o antipatia que s’atribueix als altres pobles o parlants.