Evolució poètica: De Salvador Espriu a la poesia contemporània

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,38 KB

Característiques principals de la producció poètica de Salvador Espriu

L'obra poètica de Salvador Espriu evoluciona des de l'existencialisme (Cementeri de Sinera, Les hores, on el poeta plora la mort dels éssers estimats i la del país) fins a una poesia del realisme social (La pell de brau). El poeta s'implica en les aspiracions del poble i pren la paraula per moralitzar i demanar que Espanya esdevingui un lloc de convivència.

Les principals característiques d'aquest autor són:

  • Densitat i hermetisme: ús de símbols procedents del món antic (grecollatí i bíblic).
  • Simbolisme: aparició de mots que esdevenen símbols per si mateixos, repetits i posats en relació amb un significat abstracte, normalment relacionat amb la mort i amb la llengua.
  • Temes recurrents: la mort d'éssers estimats, la llengua i el país.
  • Pessimisme: predomina el to pessimista, de vegades atenuat amb la ironia i la sàtira.
  • Recreació mitològica: utilitzada per satiritzar, denunciar i moralitzar.

Característiques bàsiques de la poesia actual

A finals dels anys seixanta, el realisme entra en crisi per la imminent transició democràtica i perquè l'estètica realista necessitava una renovació urgent.

Apareix una nova generació de poetes que canviaran l'accent del social a l'individual, influïts pel simbolisme i el surrealisme. Destaquem poetes com Josep Piera i Marc Granell.

Els trets més destacables són:

  • Trencament amb el realisme.
  • Intertextualitat: manifestació del món cultural, referències a altres autors i el joc de la literatura dins la literatura.
  • Transgressió: moral i ideològica.
  • Cultura moderna: incorporació d'elements contemporanis.
  • Estètica simbolista i formalista: llenguatge molt elaborat, ric en imatges i de difícil interpretació.
  • Retorn a l'existencialisme: contemplació elegíaca del passat personal, autobiografia i record evocador.

La poesia a partir dels anys vuitanta i noranta presenta un cert continuisme, però n'accentua l'experimentalisme en poetes com Albert Roig.