Decadència del català: Causes i Conseqüències (S. XVI-XIX)

La Decadència del Català: Segles XVI-XIX

El segle XVII va representar per als països de parla catalana l'inici d'un llarg període caracteritzat per una progressiva pèrdua de personalitat política, per l'estancament econòmic i per una disminució de l'ús del català com a llengua literària en benefici del castellà. No obstant això, no faltaven autors que escrivien les seves obres en català.

Causes de la Castellanització Literària

• Davallada demogràfica: Les epidèmies de pesta van afectar bruscament les comarques del litoral de la Corona d'Aragó.
• Unió de les corones: La unió de les corones catalanoaragonesa i castellana sota els Reis Catòlics i el descobriment d'Amèrica van desplaçar l'eix comercial de la Mediterrània a l'Atlàntic. La Corona d'Aragó es va convertir en una peça secundària d'un complex polític que gravitava entorn de la Corona de Castella.
• Introducció del castellà: Amb l'entronització de la família castellana dels Trastàmara arran del Compromís de Casp, el castellà es va introduir com a llengua de la cort.
• Castellanització de l'aristocràcia: L'aristocràcia autòctona es va castellanitzar progressivament i es va identificar amb la política centralista i uniformista de Carles I.

La Situació a València

A València, la guerra de les Germanies (1519-1521) va acabar amb la victòria dels aristocràtics sobre l'aliança burgesopopular. Això va augmentar la submissió i la castellanització de la noblesa autòctona, reforçada per l'establiment a València de la cort virregnal.

L'expansió del castellà va progressar ràpidament, sobretot a València. En certàmens poètics de 1533 es podia presentar en totes les llengües, però en un altre de 1592 només en castellà.

Les Germanies: Un Conflicte Clau

Les Germanies van ser una violenta resposta de les classes subalternes urbanes contra la reforma de l'estat modern iniciada durant el regnat de Ferran el Catòlic. Els gremis volien mantenir el seu poder polític, representat pels jurats ciutadans, i defensaven els Furs i els Costums del Regne de València. Exigien, a més, que els monarques juressin aquesta mena de constitució durant el primer any de mandat, com va establir Jaume I amb la fundació del Regne.

Conseqüències Culturals i Lingüístiques

El fet que el català deixés de ser llengua de la cort va tenir una importància especial, sobretot durant el Renaixement, en què la literatura adquireix un caràcter cortesà i de palau.

La noblesa cada vegada estava més castellanitzada. Les classes mitjanes eren l'únic sector capaç de mantenir una certa producció literària en català. El paper de la burgesia a partir de les Germanies va ser més limitat i subsidiari.

La Inquisició també va eliminar la població conversa d'origen jueu, que constituïa el sector més dinàmic de les classes mitjanes.

La valoració creixent del castellà va fer que molts autors autòctons sentissin l'atracció d'escriure en castellà. Els escriptors cada vegada tenien menys confiança en l'ús del català com a llengua literària.

El viratge ideològic resultant del triomf de la Contrareforma també va ser funest a la llarga.

Durant els segles següents, les derrotes de les guerres dels Segadors (1640-1652) i de Successió (1705-1714) van afermar el centralisme reial i van culminar amb els Decrets de Nova Planta, que van anul·lar les institucions i les lleis autòctones i van suprimir el català com a llengua oficial.

La Impremta i les Llengües Nacionals

L'eliminació del català com a llengua de la cort va privar la literatura en català d'un model de llengua literària comú a tot el domini lingüístic, ja que va desaparèixer la cancelleria. Aquestes circumstàncies es van produir a l'inici de la impremta.

Mentre que les altres llengües nacionals aprofitaven la impremta per difondre's, normalitzar-se i unificar-se, el català va perdre l'oportunitat. Les altres llengües van desplaçar el català; no es va publicar gaire en català, i això va afavorir l'estatus oral i l'afebliment de la consciència d'unitat lingüística.

La Decadència: Un Període Complex

S'anomena "Decadència" el període de la història literària catalana que va des del segle XVI fins al XIX. Sí que hi va haver continuïtat literària en català durant aquest període, que va reproduir els corrents literaris europeus de l'època, com ara el Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme.

Hi ha investigacions que demostren que el català va ser més important del que sembla, però sense tenir una transcendència pública per la impremta.

La castellanització va afectar únicament la literatura culta i sectors socials molt restringits.

Dels àmbits populars sorgeix la literatura popular, que, a través de nombrosos gèneres, prolonga una tradició literària quan decau la creació en català en les esferes cultes.

Segle XVI: Renaixement i Contrareforma

• Poesia: Imitació i recreació de cançons populars. L'obra que destaca és Flor d'enamorats de Joan Timoneda, escriptor i editor amb una gran visió per captar les preferències del públic lector. Els seus poemes representen una novetat respecte de la tradició poètica medieval, tant pel metre com pels temes tractats, amb una llengua directa i fluïda.

• Teatre: Bilingüisme en l'ambient cortesà. Obra destacada: La Vesita de Joan Ferrandis d'Herèdia. Les dones són més fidels a l'idioma; els homes tenen un paper més actiu a la cort i parlen castellà.

Segle XVII: El Barroc

• Poesia: Tensió i desequilibris com a categories estètiques: antítesis, hipèrboles, al·literacions, enumeracions i metàfores. Autors que destaquen: Francesc Vicenç Garcia i Francesc Fontanella.

  Només a Catalunya i al País Valencià, la nova escola s'expressava quasi totalment en castellà.

Literatura Popular (Segles XVI-XVIII)

• Poesia: Cançons, romanços i col·loquis.

  Manté una vitalitat enorme durant els segles XVI i XVII. Literatura molt lligada a la transmissió oral i al sentit tradicional, acompanyada per música de la dansa. La literatura popular no mostra la voluntat de fer una obra d'art perdurable, sinó que dóna prioritat a la comunicació immediata i a la diversió, expressant informacions i opinions compartides en col·lectivitat.