Deslocalització, Clusters i Estratègies de Creixement Empresarial

La Deslocalització

La deslocalització: tancament d'una empresa per ser traslladada a un altre país estranger. La deslocalització internacional implica canvis en l'estructura del sistema econòmic i social de la majoria d'economies occidentals. Els anuncis de tancament i trasllat tenen efectes socials i econòmics negatius, però també presenten conseqüències positives: reducció de costos de producció, diferencials de tipus de canvi de moneda, el desig de créixer cap a mercats més joves i les diferències legislatives.

Clusters

Cluster: Agrupació d'empreses d'un territori amb la finalitat de facilitar el disseny de polítiques industrials en aquest territori i que comparteixen interès per un sector econòmic concret. Grup d'empreses del mateix negoci que tenen reptes estratègics similars que permeten als empresaris ser més competitius. Les seves característiques són:

• Hi ha una concentració geogràfica de l'activitat econòmica.
• S'especialitzen en un sector concret.
• La seva activitat beneficia tota la regió geogràfica.
• Cooperen amb l'administració pública, universitats i altres empreses.
• Hi ha dualitat entre col·laboració i competència entre els membres.

Els clusters es consideren elements econòmics que generen oportunitats de creixement, treball i riquesa.

Creixement Intern

Creixement intern: augment de la capacitat i del volum d'operacions d'una empresa per mitjà d'inversions en la seva pròpia estructura. Avantatges: permet l'adquisició de factors recents com màquines, noves tecnologies,... permet un creixement molt planificat. Inconvenients: és molt lent perquè només es disposa de capacitats i recursos de l'empresa. Aquest creixement implica un creixement econòmic real perquè creix el sistema econòmic.

Creixement Extern

Creixement extern: Ampliació de la capacitat i del volum d'operacions amb l'adquisició, participació o control de l'empresa. Avantatges: estalvia temps. És la manera segura de superar una barrera d'entrada en un mercat on el creixement intern seria impossible. Més fàcil d'entrar en mercats o sectors madurs. Inconvenients: És car. Hi ha problemes d'integració de les dues empreses que podrien ser diferents. Aquest tipus de creixement no implica un creixement econòmic real. Existeixen dues vies per créixer externament:

1. La integració de societats

Unió de dues o més empreses amb la pèrdua de personalitat jurídica d'alguna d'elles. Parlem de:

• Fusió pura: dues o més empreses s'uneixen per crear una de nova i desapareixen les empreses anteriors.
• Fusió d'absorció: Una empresa desapareix i s'integra en una altra.

2. Participació de societats

Una empresa compra part de l'altra per dominar-la. Parlem de:

• Control total: si es compra més del 80% del capital d'una empresa.
• Control majoritari: més del 50%.
• Control minoritari: menys del 50%.

Estratègies de Diversificació

Concèntrica

Incorporació de productes nous en l'empresa relacionats o no amb l'activitat normal. Tenen sinergies tecnològiques amb línies de producció existents. Interessa a nous competidors. S'aplica quan:

• L'empresa creix en la indústria que creix lentament.
• La venda d'altres productes nous faria créixer molt les dels actuals.
• Quan uns productes es venen molt en èpoques sí i en èpoques no.
• Productes nous tenen nivells alts de venda de temporada que serveixin de contrapès als pics i valls de vendes de l'empresa.
• Baixa la demanda de producció.

Horitzontal

Creació de productes nous relacionats o no amb el producte principal. S'aplica quan:

• La venda de productes nous no relacionats augmenta els ingressos de l'empresa.
• L'empresa competeix en un sector de poc creixement amb baixos marges de beneficis.
• Es tenen canals de distribució capaços de comercialitzar productes nous.

Vertical

La compra integra al seu negoci el negoci dels proveïdors i dels clients.

Conglomerada

Incorporació de productes nous no relacionats però destinats a clients potencials. S'apliquen quan:

• La indústria en què treballa l'empresa registra vendes anuals baixes.
• Es compta amb el capital i la capacitat gerencial per competir en una altra indústria.
• L'empresa té l'oportunitat de comprar un nou negoci previsiblement rendible.
• Els mercats d'un producte estan saturats.

El Procés d'Internacionalització de l'Empresa

Procés que comporta un increment important i accelerat en els fluxos de comerç internacional, la mobilitat de persones físiques i jurídiques, la transferència de tecnologia, els coneixements en general i els moviments de capital.

Estratègies d'Internacionalització

Són un tipus concret d'estratègies de creixement del més alt nivell corporatiu. La seva implantació té fortes repercussions organitzatives, a més de forts canvis culturals i de manera de pensar i d'actuar de l'empresa. Existeixen aspectes econòmics, tecnològics i competitius que pressionen en un doble sentit l'empresa que opera internacionalment:

• Forces que actuen fomentant la integració global.
• Forces que impulsen l'empresa cap a una resposta més local.

Forces que impulsen a la integració global

Nivells mínims de volum de producció i tecnologia. Molta presència d'empreses multinacionals entre els clients. Grans inversions per a rendibilitzar. Intensitat tecnològica elevada. Homogeneïtat de les necessitats dels consumidors.

Forces que impulsen a la resposta local

Diferències en els canals de distribució. Grans diferències entre consumidors de diferents països. Fortes restriccions dels governs. Necessitats d'adaptar productes a diferents països.

1. Estratègia Multidomèstica

La implementen aquelles empreses que perceben amb major intensitat les pressions locals. Objectiu: tenir sensibilitat a les diferències entre els mercats dels diferents països. Característiques:

• Estructura totalment descentralitzada (elevada autonomia als directius de les filials locals).
• Formada per un conjunt d'unitats disperses amb escassa interrelació (propietat comuna però amb poca eficiència global).
• Elevats nivells d'autonomia de les filials en el mercat local.
• Mecanismes de coordinació basats en el control financer de les filials.

2. Estratègia Global

L'adopten empreses que perceben el món com un únic mercat homogeni (ofereix productes iguals, amb les mateixes marques i elaborats en fàbriques especialitzades des d'on es cobreix tot el món). Objectiu: tractar d'evitar duplicitat d'activitats i de funcions de l'empresa, racionalitzant les seves activitats mundialment. Característiques:

• No tenen en compte les diferències entre països (economies d'escala per ser competitives en cost).
• Estructura molt centralitzada (la matriu té TOTA la capacitat de decisió).
• Paper de les filials totalment passiu (implanten ordres de la matriu).

3. Estratègia Transnacional

L'adopten les empreses que desitgen assolir l'eficiència global i la sensibilitat nacional. Objectiu: aconseguir els avantatges d'una estratègia global, alhora que respondre de la millor manera possible a les diferències locals. Característiques:

• Aportacions diferenciades de les filials (en funció de les seves circumstàncies i característiques).
• Elevada autonomia de les filials (font d'idees).
• Paper de coordinació de la matriu.