Estratègies de Preus: Tipus i Exemples

Estratègies de Preus

A) Segons Costos de Producció

• A partir dels costos efectius de la producció, l'empresa afegeix un percentatge com a benefici.

B) A Partir de la Demanda del Mercat

B.1 - Descomptes

• En el sector industrial (pagament immediat, ràpels).
• A consumidors finals:
• Descompte per bonificació: aparell vell, fidelització de marca.
• Descompte per temporada: comprar un producte fora de temporada (aire condicionat a la primavera).
• Oferta: avantatges temporals en preu o quantitat, per exemple, 3x2 o 20% gratis.
• Rebaixes: preu inferior a l'habitual per donar sortida a productes de vigència limitada per moda o caducitat, segons les condicions legals establertes (2 períodes de 2 mesos cada any, marcar preus vells i nous, afectar més del 50% de l'assortiment en rebaixes).

Preu de saldo: aplicat a productes desfasats o amb defectes o tares, sempre que no afectin la salut i la seguretat dels consumidors.

B.2 - Diferenciació de Mercat

Suposa la creació d'un segon mercat en funció de criteris de sexe, edat o geogràfics. Exemples: matrícules, serveis bancaris, tarifes de mòbils.

B.3 - Tàctiques Psicològiques

Busquen atreure els clients pels efectes visuals.

B.4 - Tàctiques per a Línies de Productes

• En paquet: s'ofereix un conjunt de productes a un preu inferior a la suma individual.
• Preu captiu: es dona quan un producte principal necessita un altre per al seu funcionament i implica dependència del consumidor. Exemples: recanvis de cotxes, targetes de memòria.
• Preu en dues parts: Exemples: serveis que cobren per quota d'abonament més consums.

C) A Partir de la Competència

C.1 - Mateixos Preus

Quan el producte no està clarament diferenciat. Idea de "preus justos" en mantenir-nos en la franja dels competidors (Teoria d'E. Zollinguer).

Preu de manteniment: aquell que fixa l'empresa quan arriba a una quota de mercat satisfactòria i, així, ofereix un preu estable per consolidar la marca.

C.2 - Preus més Alts

Preu permanent o primat: el que fixen les marques líders del sector.

Preu de prestigi: preu elevat destinat a un sector d'alt poder adquisitiu que busca serveis, innovació i categoria de marca. Exemples: Loewe, Cartier, Rolls Royce. Aquestes marques no poden aplicar polítiques de descomptes o promocions, ni fer productes per a un mercat inferior, ja que corren el perill de perjudicar el posicionament aconseguit.

Preu desnatat o descremat: el que comença molt elevat en la fase d'introducció del cicle de vida del producte, per atreure els clients innovadors (crema) i reduir-lo posteriorment.

C.3 - Preus més Baixos

(Objectiu de ràpida introducció en el mercat).

Preu d'introducció o penetració: és inferior a la competència o el mínim possible per agafar quota de mercat. És apropiat en mercats de productes amb poca lleialtat de marca i també per a mercats atractius i competitius on no volem quedar fora per preu.

Preu "dumping" o sota cost: el que s'ofereix per sota del preu de cost per les avantatges addicionals que comporta (augment de les vendes, reducció de costos via economies d'escala, captar clients per a altres productes). Aquesta estratègia de preus està prohibida pels acords de l'OMC.