El Crac del 29: Causes, Conseqüències i Expansió de la Crisi

El Crac del 29: Causes i Conseqüències

Sobreproducció: Va començar a fer-se evident abans de l’enfonsament de la borsa. Diferents indicadors de l’activitat industrial (vendes d’automòbils, índex de producció...) mostren que el ritme de creixement s’estava desaccelerant als Estats Units amb anterioritat al 1929. Per tant, l’economia hauria entrat en recessió sense l’enfonsament de la borsa.

El Dijous Negre, l'excés de l’oferta va fer caure el preu de les accions i la caiguda va ocasionar el dijous negre. Hoover era el president dels EUA pocs mesos abans del crac de la borsa. La crisi va fer crear organismes estatals per facilitar la liquiditat als bancs i a promoure préstecs estatals per fundar noves empreses.

Inflació creditícia: (molts crèdits) Crisi de liquiditat (manca de recursos monetaris) per fer front al pagament de deutes, com a conseqüència del crac de la borsa va afavorir l’expansió de la crisi. Va forçar la retirada d’inversors a Europa i la cancel·lació de molts crèdits a països exportadors d’aliments.

Especulació borsària: (especulació: baixar preus per poder vendre). La caiguda de les accions va generar una cadena d’impagaments i va provocar el tancament de moltes indústries i d’entitats bancàries. La necessitat de liquiditat va forçar la retirada d’inversors a Europa i la cancel·lació de molts crèdits a països exportadors d’aliments. El desig de vendre a qualsevol preu els béns ja produïts va accelerar la caiguda dels preus (deflació).

Desequilibri entre beneficis industrials i cotització borsa: Caiguda del consum provocada per l’atur. La disminució de la capacitat adquisitiva dels qui havien invertit en borsa i s’havien vist afectats per la crisi de liquiditat; la por de ser acomiadat de la feina davant el canvi de conjuntura. La caiguda dels preus agraris i l’endeutament provocat per l’adquisició de béns de consum duradors.

Crac de la borsa de Nova York: prosperitat: crèdits bancaris i augment de la producció i beneficis -> abundància de capital -> augment de la demanda d’accions –> augment de les cotitzacions en borsa (>especulació borsària) > desfasament entre els rendiments de les empreses i el valor de les accions > excés d’oferta d’accions> caiguda de les cotitzacions > CRAC DE LA BORSA (Van vendre moltes accions i aquestes van perdre valor. Manca de liquiditat: la gent agafa por i retira els diners dels bancs. Ruïna dels inversors: Estats Units arruïnats.

Conseqüències de la Crisi

Fallides bancàries: Els deutors no poguessin tornar els préstecs, i d’una altra, la majoria dels bancs havien acceptat accions de la borsa com a garantia dels préstecs. Això va espantar la població, que hi va acudir massivament per tal de retirar l’efectiu dels seus comptes, però les entitats financeres no varen reposar els dipòsits bancaris als titulars perquè no tenien recursos monetaris.

Disminució concessió crèdits: Per superar les dificultats, van reduir la concessió de crèdits per a la indústria i el consum. Això va agreujar més la situació, perquè va impedir a moltes empreses i famílies pagar els deutes i mantenir el consum.

Descens consum: La ruïna dels inversors borsaris i la disminució del crèdit varen provocar el descens del consum, i va agreujar la situació de sobreproducció que estava latent de feia anys. Causes: la capacitat adquisitiva dels qui havien invertit en borsa i s’havien vist afectats per la crisi de liquiditat, la por de ser acomiadat, i la caiguda dels preus agraris i l’endeutament.

Expansió Mundial de la Crisi

Crisi mundial: La sobreproducció, la manca de doblers i la caiguda del consum va fer que la borsa esdevingués una crisi econòmica que afectés tots els sectors de l’economia. Crisi bancària: més de 4000 bancs feren fallida i tancaren. El subconsum i la caiguda de les inversions varen induir la crisi industrial. Va suposar un gran augment de l’atur. Conseqüències greus com la pobresa i condicions de vida miserables.

Mecanismes d’expansió:

1. Descens dels preus dels productes americans.
2. Reculada de la demanda nord-americana.
3. Problemes de la banca americana van comportar un dràstic descens dels préstecs i inversions a Europa.
4. La situació encara no es recuperava i empitjora amb la fallida del Creditanstalt, banc principal d’Àustria.
5. Va disminuir el nivell de producció i va augmentar la desocupació. Crisi greu a Alemanya.
6. Regne Unit: la recessió no va ser tan greu, però la lliura es va perdre i el dòlar bé.
7. Situació de successives devaluacions de les monedes.
8. França va mantenir els seus tipus de canvi fixos en relació a la moneda.