Descartes te Raó quan defensa que l'ànima
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 24,28 KB
Ara bé, tot i que, efectivament, no puc…
-Algú podria dir que no està bé pretendre concloure que Déu existeix a partir del fet que jo tinc el pensament que Déu existeix: perquè de pensar que una cosa existeix, no se segueix que aquesta cosa existeix.
-Qui digui això, però, està equivocat ( cau en un sofisma ), perquè el cas de Déu és diferent: en la mateixa noció de Déu hi ha contingut el fet que existeix: mentre que en la concepció d’una muntanya no està contingut el fet que en el món hi hagi cap muntanya.
-Concebre Déu va junt amb concebre que existeix, de la mateixa manera que concebre una muntanya va junt amb concebre una vall: simplement no es poden separar.
Aquesta naturalesa ( la d’un ésser compost de cos…
-Tot coneixement en darrer terme es basa en la raó i no en els sentits.
-Descartes ofereix dos exemples que justifiquen aquesta afirmació: la creença que la flama i l’estrella no tenen la mateixa mida tot i que proporcionin la mateixa sensació, la creença que la sensació de calor i de dolor no són propietats del foc.
Com que sé que totes les coses que concebo clarament…
-Esmentar que aquest fragment conté un argument a favor del dualisme ( a favor que la ment i el cos són dues coses diferents ).
-Descriure l’argument següent:
Tot i que la sequedat de la gola no sempre ve…
-A vegades es té set, sense que sigui bo beure. Però normalment això no és així.// Puc usar les meves capacitats (fixar-me en el que em diuen diferents sentits, usar la memòria i l’enteniment) per evitar errors respecte allò que els meus sentits em representen
-Del fet que sé que Déu no m’enganya, puc concloure que quan faig un ús curós de les meves capacitats no puc estar enganyat en allò que crec
Doncs bé, què sóc jo, ara que suposo que hi ha…
-Descartes estableix que la única propietat necessària que ell té és el pensament.
-Descartes està ( encara ) considerant la possibilitat que hi hagi un geni maligne poderós que el vol enganyar.
-Atès a que pot haver-hi un geni maligne, no pot estar segur de tenir cap de les propietats que se solen atribuir al cos, ni tampoc cap de les propietats que es solen atribuir a l’ànima, llevat del pensament.
-Conclou, que el pensament és la única propietat que ell necessàriament té. Ell és doncs, una cosa que pensa.
Observo que hi ha una gran diferència entre l’esperit i el cos…
-Descartes ofereix un argument a favor sobre el dualisme.
Per tant, he de rebutjar tots els dubtes d’aquests dies…
-Descartes pot afirmar que sap que quan fa un ús curós de les seves facultats cognitives no s’equivoca.
-Pot distingir el somni de la vigília, fixant-se en com es connecten les sensacions que es tenen en un determinat moment amb les que s’han tingut en altres moments.
-El que el justifica a poder fer això és saber que Déu no enganya. // Els errors provenen de quan no es fa un ús prou curós de les nostres capacitats.
I heus aquí que, mentre parlo, algú atansa…
-Puc ser capaç de conèixer un tros de cera.
-Totes les qualitats que percebo amb els sentits en el tros de cera podrien canviar, i seguiria essent el mateix tros de cera;
-La meva concepció del que és el tros de cera va més enllà de les diferents possibilitats i variacions que puc anar imaginant.
-Per tant, el que conec sobre el tros de cera no és allò que em ve donat pels sentits o per la imaginació, sinó que el conec només gràcies al meu enteniment.
Havent-me donat Déu una gran…
-Tinc coneixement de tot allò que entenc de forma clara i distinta, en particular de la geometria, atès que Déu no enganya
-Tinc la capacitat de conèixer també coses particulars sobre el món físic, perquè si bé sobre aquestes coses és més fàcil confondre’s, com que Déu no m’enganya no permetria que no tingués ni tan sols la possibilitat de corregir els meus errors.
Suposem, doncs, que estem adormits i que totes…
-Suposar que el que crec real no és més que un somni no posa en dubte les veritats més generals, com ara les veritats de les matemàtiques.
-Tot i així no puc estar segur ni tan sols de les proposicions sobre matemàtiques perquè me les podria estar fent creure un ésser maligne i molt poderós
Ara que sé que totes les coses que concebo…
-Argument a favor del dualisme ( que la ment i el cos són dues coses diferents )
Suposo, doncs, que tot el que veig és fals…
-Descartes està considerant com a fals tot allò del qual és possible dubtar-ne: del que li diuen els sentits, de l’existència del seu cos, de l’existència del món material, de l’existència de Déu, i de la seva pròpia existència.
-Troba, però, una proposició de la qual no es pot dubtar: que ell existeix, perquè per dubtar i pensar, ell ha d’existir.
Observo que entre la ment i el cos hi ha una gran…
-El cos té parts i és divisible.
-La ment no té parts ( les diferents facultats no són parts de la ment ).
-Per tant, la ment no es el mateix que el cos.
( …) si quan estic despert tot de sobte se…
-Sé que quan faig un ús curós de les meves facultats cognitives no m’erro.
-Això és aixì perquè Déu no enganya.
-Els errors provenen de quan no es fa un ús prou curós de les nostres capacitats.
Aquesta naturalesa ( que Déu m’ha donat…
-Tot el coneixement en darrer terme es basa en la raó i no en els sentits.
-Descartes ofereix dos exemples que justifiquen aquesta afirmació: la creença que la flama i l’estrella no tenen la mateixa mida tot i que proporcionin la mateixa sensació, la creença que la sensació de calor i de dolor no són propietats del foc.
Sóc, doncs, un cosa de veritat, i que existeix…
-Descartes ha arribat a que sap que ell existeix, que és una cosa que pensa i que no és una cosa corpòria.
-La imaginació permet imaginar només allò que és corpori.
-Per tant la imaginació no ens permet saber res sobre quina és la naturalesa del ‘’jo’’.
Què és, doncs, allò que coneixíem amb tanta…
-Els sentits no ens permeten conèixer la naturalesa d’un tros de cera, car allò que ens indiquen els sentits canvia.
-Coneixem què ñes el tros de cera només per l’enteniment, no per mitjà dels sentits o la imaginació.
Arquímedes, per moure la terra del seu lloc…
-Descartes busca una primera veritat completament certa a partir de la qual poder fonamentar el coneixement.
-Per fer-ho decideix considerar com a fals tot allò del qual es pot dubtar: els records, el món material, Déu, la pròpia existència…
-Troba una veritat indubtable: ell existeix, perquè per dubtar i pensar sobre tot això, ell ha d’existir.
Perquè no sóc lliure de concebre un Déu sense existència…
-En les Meditacions, Descartes es proposa trobar un coneixement que sigui cert. Arriba primer al coneixement que ell existeix com a cosa que pensa. Li cal, però, poder anar més enllà d’aquest primer coneixement.
-Tot examinant les idees, s’adona que la idea de Déu ( la idea d’un ésser màximament perfecte, infinit, etc ) el condueix a poder provar que Déu existeix.
-Cal explicar l’argument ontològic ( Dios imperfecto no existe ), recollit parcialment en el text, amb les pròpies paraules de l’estudiant, i amb l’ajut, potser, d’exemples com el de la muntanya i la vall que apareix en el text.
-La frase del text indica com procedeix aquest argument, que va de l’essència ( de les propietats ) a l’existència ( a l’existència real ).
-L’existència d’un Déu omnipotent i bondadós serà en l’argumentació cartesiana, la garantia que no s’està en un engany perpetu i que el món material existeix.
És només a la ment, em sembla, i no…
-Els elements bàsics de l’epistemologia de Descartes.
-El paper de la raó i dels sentits en el coneixement segons Descartes.
-Les raons de Descartes per a creure que la justificació última de tot coneixement rau en la raó.
La meva ànima (...) és enterament i veritablement…
-L’argument per al dualisme que Descartes presenta en aquest text.
-Això requerirà referir-se a:
Sabent que tots els meus sentits m’indiquen ordinàriament…
-Resumir l’esquema general de l’argumentació de Descartes a les Meditacions que li permet superar el dubte sobre la possibilitat de conèixer el món.
Ara no admeto res que no sigui necessàriament…
-En què consisteix el dubte metòdic de Descartes: mètode per trobar un fonament segur del coneixement.
-Algun dels arguments per al dubte general ( a vegades hem comprovat que els sentits ens enganyen, l’argument del somni, l’argument del geni maligne ).
-El cogito com a prova d’una primera veritat segura.
-Explicar l’argument. Si fem servir el dubte metòdic, hem de considerar com a fals tot allò sobre el que es podria dubtar, això em porta a concloure que l'única propietat necessària que tinc és la de pensar, i que, per tant, l’essència del jo és el pensament.
L’esperit o l’ànima de l’home és totalment…
-Explicar la concepció de Descartes de la ment i del cos. / Explicar l’argument per al dualisme que hi ha en el text.
-Explicar l’argument que Descartes dona a favor del dualisme.
Però com la necessitat dels afers…
-El dubte cartesià sobre el món extern. Cogito.
-Una prova de l’existència de Déu.
-La bondat divina no és compatible amb què estiguem enganyats de forma general, fins i tot quan fem un ús curós de les nostres capacitats cognitives.
-En la vida quotidiana sovint no dediquem tot el temps i l’esforç que caldria a fer un ús curós de les nostres capacitats cognitives i, per això, malgrat la bondat divina, a vegades pot ser que ens equivoquem.
( La seva percepció ) no és de cap manera…
-Justificació que els sentits no són una font fiable de coneixement.
-Justificació que la imaginació tampoc ens dona coneixement de què són les coses.
-Claredat i distinció com a marques del coneixement.
-Concepció de Descartes de la raó com a font última de justificació del coneixement. La raó és també la font última de la justificació del seu coneixement del tros de cera. ( Es pot explicar el paper de Déu com a garant del coneixement, però no és imprescindible fer-ho ).
S’ha d’admetre que les coses corporals ecisteixen…
-Dubte cartesià sobre el món extern. Cogito.
-Claredat i distinció com a marques del coneixement cert.
-Una prova de l’existència de Déu.
-La bondat i omnipotencia divina no és compatible amb què puguem estar enganyats de forma general si fem un ús curós de les nostres capacitats intel.Lectuals.
Suposo, doncs, que totes les coses que veig…
-El projecte de Descartes de dubte metòdic.
-Els arguments per dubtar d’allò que ens diuen els sentits, que es basen en que a vegades aquest ens enganyen.
-L’argument del somni, i com aquest no sembla aplicar-se a les veritats més generals.
-L’argument del geni maligne,
-Explicar molt breument com Descartes resol el dubte: (a) Descartes arriba a una primera veritat “jo penso, jo existeixo”, (b) La claredat i distinció com a marques del coneixement segur, (c) La bondat i omnipotència de Déu com a garants del coneixement.
(...) és clar que jo, és a dir, l’ànima per la qual…
-Explicar l’argument per al dualisme que Descartes presenta al text.
Del fet que Déu no enganya se segueix…
-Dubte cartesià sobre el món extern. Cogito.
-Una prova de l'existència de Déu.
-La bondat divina no és compatible en que estiguem enganyats de forma general sins i tot quan fem un ús curós de les nostres capacitats intel.Lectuals.
(...) hi ha un ésser enganyador summament poderós i astut…
-En què consisteix l’escepticisme metòdic de Descartes en la primera meditació: és un mètode per trobar un fonament segur del coneixement.
-Alguns dels arguments pel dubte general ( a vegades hem comprovat que els sentits ens enganyen, l’argument del somni, l’argument del geni maligne ).
-El cogito com a prova d’una primera veritat segura.
-No afirma que hi ha un ésser enganyador summament poderós que l’enganya, sinó que Descartes està argumentant que encara que hi hagués un ésser poderós que l’enganyés Descartes podria establir la seva primera veritat; que ell existeix.
I això bastaria per ensenyar-me que la ment…
-Explicar l’argument per al dualisme. / Explicar l’argument que Descartes dóna a favor del dualisme
Ja que és només a la ment (...) i no…
-Els elements bàsics de l’epistemologia de Descartes.
-Paper de la raó i dels sentits en el coneixement segons Descartes.
-Raons de Descartes per a creure que la justificació última de tot el coneixement rau en la raó.
el que cal remarcar amb força és que…
-Justificació que els sentits no són una font fiable del coneixement.
-Claredat i distinció com a marques del coneixement.
-Concepció de Descartes de la raó com a font última de justificació del coneixement. La raó és també la font última de la justificació del seu coneixement del tros de cera.
És absurd dir ‘’usaré la meva imaginació…
Trets bàsics de l’epistemologia de Descartes: criteri de claredat i distinció, paper de la raó, de la imaginació i dels sentits.
El cogito demostra la meva existència com a cosa pensant, sense apel.Lar als sentits o a la imaginació.
La frase del text estableix purament una comparació. En aquesta comparació l’ús de la raó correspon a estar en estat de vigília, l’ús de la imaginació correspon a estar somniant. Voler usar la imaginació, en lloc de la raó, per conèixer la naturalesa del jo és inadequat, igual que seria inadequat voler usar allò que experimentem en somnis, enlloc d’allò que percebem estan desperts, per a percebre una cosa real.
Crec que el cos, la figura, l’extensió…
El mètode cartesià: intent de fonamentació del coneixement mitjançant la recerca de veritats indubtables.
Argument per dubtar del que ens diuen els sentits.
Argument per dubtar de les proposicions generals i les proposicions matemàtiques ( argument del geni maligne ).
-Quimeres: Coses que algú pretén que existeixen, però que en realitat no ho fan.
-Coses materials o extenses:
Les coses que ocupen un espai.-Ment:
-Cos:
-Imaginació:
-Cosa corpòria:
-Distinció:
-Esperit:
-Necessitat: Hi ha necessitat quan alguna cosa no pot ser d’una altra manera.
-Sofisma: Una manera de raonar que sembla correcta, però que no ho és.
-Concloure: Afirmar ( o pensar ) una cosa, perquè un saó que se segueix d’altres afirmacions ( o pensaments ), que li donen suport.
-No hi ha cap raó:
No hi ha res que ens justifiqui a creure-ho.-Omnipotència: La capacitat per a fer que passi allò que es vulgui, sense cap límit ( exceptuant allò que seria contradictori ).
-No és extensa:
No està situada en l’espai; no ocupa espai.-Enteniment: La capacitat de raonar.
-Repugni: Que estigui en contradicció.
-Naturalesa corporal: La forma d’existir d’aquelles coses que ocupen espai i que es poden percebre amb els sentits.
-Necessàriament vertader:
Que no es possible que sigui fals.-Dividir fàcilment en parts el pensament:
És pot concebre sense dificultat, i sense caure en contradicció, que diferents parts d’aquella cosa, que ara estan juntes, estiguessin ) espacialment ) separades.-Hiperbòlic: Alguna cosa que és molt exagerat, que és porta fins a l’extrem.
-Contradicció: Quan es fan dues afirmacions que no poden ser totes dues veritats alhora.
-Distinta: Que es concep de manera separada, sense confondre-la amb altres coses.
-Coses corporals: Entitats que ocupen espai.
-Geni maligne:
Ésser molt poderós i malvat, que podria ser capaç de confondre’m sobre tot allò que jo crec saber.
-De manera clara: Que no admet cap mena de dubte.
-A la meva naturalesa:
Allò que fa que jo sigui allò que sóc, que jo sigui jo.