L'Estat del Benestar: Definició, Pilars i Organització Política Espanyola

Definició de l'Estat del Benestar

Concepte polític que fa referència a una forma de govern en la qual l'Estat es fa càrrec dels serveis i drets d'una gran part de la població considerada pobra.

Origen i Antecedents Històrics de l'Estat del Benestar

Informe Beveridge

Planteja la necessitat de crear una caixa de Seguretat Social a partir de contribucions econòmiques (€) de treballadors i empresaris. Aquests diners es destinen a sufragar accidents laborals, malalties, etc.

Teoria de Keynes (Keynesianisme)

El sistema capitalista necessita que la gent consumeixi, sota dues condicions essencials:

• Plena ocupació (no atur).
• Salari suficient.

El Moviment Obrer

Principals moviments sindicals (comunista, anarquista, socialista) que reivindiquen els drets dels treballadors.

Antecedents Històrics del Capitalisme

El capitalisme necessita destruir per tornar a crear. Hi ha una gran oferta i per això hi ha una gran deflació. Baixen molt els preus i el valor dels euros.

Pilars Fonamentals de l'Estat del Benestar

• Sanitat: Dret a la salut.
• Educació.
• Seguretat Social (S.S.): Pensions, subsidis i prestacions.
• Dependència: Ajuda a persones dependents.

Elements Essencials de la Configuració de l’Estat

Monarquia Constitucional

Estat de monarquia parlamentària, on el Rei ostenta la més alta representació, arbitra i modera el funcionament de les institucions.

Model d’Estat Unitari Descentralitzat

Estat indissoluble i indivisible que reconeix les possibilitats d’autonomia de les nacionalitats i regions.

Règim Parlamentari

La sobirania resideix en el poble. Es basa en la divisió de poders:

• Legislatiu
• Judicial
• Executiu

Pluralisme Polític

S’admet l’existència de partits polítics dins del marc constitucional, considerats instruments fonamentals de participació política dels ciutadans.

Llibertat i Igualtat

La Constitució mana als poders públics la promoció de les condicions perquè l’individu pugui fer-les efectives. Conseqüència: eliminar els obstacles que puguin dificultar la seva plenitud.

El Tribunal Constitucional

Actua com a àrbitre neutral dels conflictes que puguin sorgir. Està format per 12 magistrats.

Funcions del Tribunal Constitucional

1. Resoldre recursos d’inconstitucionalitat: Totes les normes i lleis han de respectar la Constitució. Una llei pot ser considerada inconstitucional si el legislador viola les regles del procediment per crear o aprovar una llei, o perquè el contingut contradigui el que es recull a la Constitució.
2. Resoldre recursos d’empara (o amparo): Fa referència a la tutela dels drets fonamentals (articles 14 a 29 de la Constitució) sobre:
   • Igualtat
   • Dret a la vida
   • Llibertat personal i religiosa
   • Dret a la intimitat

Organització Política de l'Estat Espanyol

Poder Legislatiu

Funcions: legislar (elaborar lleis), aprovar pressupostos i controlar les accions del govern. Les Corts es componen de dues cambres:

1. Congrés dels Diputats (Cambra Baixa): 350 diputats.
2. Senat (Cambra Alta): 280 diputats.

Poder Executiu

Es manifesta a través del Govern (President i Ministres), encarregat de dirigir la política interior i exterior.

Poder Judicial

Encarregat d’administrar justícia, sancionar infraccions de la llei i fer complir sentències. Es divideix en:

• Tribunals: Formats per magistrats (Tribunal Suprem, Tribunal Superior de Justícia, Corts d'Apel·lació i Tribunal d’Estrasburg).
• Jutjats: Formats per jutges (p. ex., l’Audiència Nacional per temes relacionats amb el terrorisme).