Crisi de postguerra, crac del 1929 i Alemanya nazi: causes i impacte

1. La crisi de postguerra i la recuperació dels anys vint

1.1 Les dificultats de la postguerra

La Primera Guerra Mundial va tenir unes conseqüències econòmiques importants: pèrdues humanes i materials, i els elevats costos financers van afectar l'economia. El conflicte va desajustar el sistema monetari internacional basat en l'or perquè els països van emetre més diners del que podien garantir. Durant la guerra, les economies dels països van enfocar-se en la indústria bèl·lica i la fi del conflicte va crear greus problemes de reconstrucció. El context econòmic va estar marcat per la inflació.

1.2 El lideratge dels Estats Units

Europa va perdre el lideratge econòmic i financer del món i el van substituir els Estats Units, que es van convertir en la primera potència industrial del planeta.

1.3 La política internacional

Al començament dels anys vint la tensió entre França i Alemanya semblava que podria provocar un nou conflicte, ja que Alemanya no podia pagar les reparacions de guerra que devia a França, i França, sense aquests diners, no podia pagar el deute que li devia als Estats Units. L'exèrcit francès va ocupar la regió del Ruhr (1923), que era la zona més rica d'Alemanya, per quedar-se els beneficis de les mines. El restabliment del sistema econòmic depenia en bona mesura de la solució d'aquest problema; així, els Estats Units van posar en marxa el pla Dawes, pel qual Alemanya rebia un préstec dels Estats Units que li permetia pagar les reparacions als aliats i ser capaç de pagar els deutes als Estats Units. Això va millorar l'economia. El resultat de la concòrdia entre Alemanya i França va ser el tractat de Locarno (1925), pel qual Alemanya reconeixia les seves fronteres i la zona desmilitaritzada quedava sota control britànic i italià.

1.4 Llums i ombres dels anys vint

Durant la segona meitat dels anys vint l'economia mundial va créixer, sobretot als Estats Units i en menor mesura a Europa. Els Estats Units es van convertir en la principal fàbrica del món i en el principal subministrador mundial de capitals. També es van expandir les noves indústries i es va desenvolupar l'ús de fonts d'energia com el petroli i l'electricitat. La concentració empresarial i el consum de masses van ser trets característics del període. Alhora, es van produir crisis en alguns sectors tradicionals: repartiment desigual dels beneficis, sobreproducció i especulació borsària.

2. El crac de 1929 i la depressió dels anys trenta

2.1 Les causes de la crisi borsària

L'expansió econòmica dels anys vint es va aturar el 1929. La fallida de la borsa de Nova York va desencadenar una crisi financera i econòmica mundial. Es pot resumir en diversos factors:

• Superproducció: augment de la productivitat i cert estancament de la capacitat de consum; els països que havien centralitzat la producció en la indústria de guerra, un cop acabada, van generar un excedent de productes.
• Especulació: l'augment constant de les inversions va portar molts inversors a apostar al mercat; però quan va créixer la desconfiança, el Dijous Negre es va produir una venda massiva d'accions que va provocar l'enfonsament del valor i va portar a la ruïna molts inversors.

2.2 Les conseqüències del crac de 1929

El col·lapse de la borsa va donar lloc a una crisi anomenada Gran Depressió, que va provocar la reducció dels préstecs, del consum i de la inversió, també l'enfonsament de bancs, la caiguda del sector industrial i la caiguda a la misèria de molts ciutadans.

2.3 L'expansió de la crisi a altres països

La crisi dels Estats Units va fer que la crisi s'estengués ràpidament i afectés molts països:

• Els Estats Units van reduir la demanda d'importacions i van aplicar una política aranzelària proteccionista, la qual cosa va provocar la crisi dels països que els subministraven matèries primeres.
• La banca nord-americana va començar a repatriar els capitals prestats durant el pla Dawes, i això va fer que la crisi s'escampés per tota Europa.

2.4 Noves polítiques econòmiques

L'ordre econòmic mundial es va basar en una major intervenció de l'Estat en l'economia. Va fracassar la Conferència de Londres (1933) i l'intent de la Societat de Nacions de fomentar la cooperació entre països per sortir de la crisi. Als Estats Units, el president Roosevelt va posar en marxa un programa anomenat New Deal: es van invertir diners en obres públiques i en subvencions per a l'agricultura.

5. L'Alemanya nazi

5.1 L'arribada al poder

El col·lapse econòmic resultant del crac de 1929 va ser un cop definitiu per a la ja debilitada República de Weimar. Des de 1930, el Partit Nacionalsocialista (NSDAP) era una de les principals forces al parlament alemany. Hitler i el partit nazi van demostrar la seva força electoral (18). Hitler va obtenir més de 13 milions de vots; el NSDAP va obtenir al voltant d'una tercera part dels sufragis i es va convertir en el primer partit del país. El gener de 1933, el president Hindenburg va nomenar Hitler canceller.

5.2 L'eliminació del pluralisme

A Alemanya, la conquesta del poder absolut per part del nazisme va ser més ràpida que a la Itàlia feixista. En poc més d'un any es van posar els fonaments de l'estat totalitari. El primer que van fer els nazis va ser eliminar els partits de l'oposició: l'incendi del Reichstag del 28 de febrer de 1933 va ser aprofitat pel govern nazi per suspendre drets fonamentals i il·legalitzar tots els partits i sindicats, excepte el partit nazi. El juny de 1934 van ordenar assassinar molts dels seus adversaris polítics en l'anomenada nit dels ganivets llargs. A l'agost, Hindenburg va morir i Hitler es va convertir també en cap d'estat, amb la qual cosa va acumular els càrrecs principals: cap de l'estat, cap del govern i president de l'únic partit legal. La policia i l'exèrcit van quedar sota el seu control.

5.3 Un règim totalitari

El partit nazi pretenia controlar tots els aspectes de la vida dels individus. L'estat era dirigit per un líder indiscutible i la implantació d'un estat policial va ser fonamental per controlar la població. Els SS i la Gestapo perseguien tots els opositors. Van ser enviats més d'un milió d'alemanys a camps de concentració.

5.4 La política econòmica

Per solucionar el problema de l'atur es van posar en marxa grans obres públiques. Es van crear moltes indústries noves i es van invertir molts diners en les indústries relacionades amb l'exèrcit. L'expansionisme tenia dues bases ideològiques: d'una banda, el pangermanisme, és a dir, l'objectiu que totes les poblacions d'origen alemany d'Europa s'unissin en un sol estat; d'altra banda, la teoria de l'espai vital (Lebensraum), segons la qual els alemanys tenien el dret de conquerir territori a costa dels «pobles inferiors».