Causes de la Primera Guerra Mundial: rivalitats, aliances i crisis

Causes de la Primera Guerra Mundial

Rivalitats Polítiques entre les Grans Potències

Polítiques: Rivalitat entre França i Alemanya des de 1871. Conflicte entre Àustria-Hongria i Rússia als Balcans.

Econòmiques: Rivalitat comercial i industrial d’Alemanya amb Anglaterra. Política naval alemanya i recels d’Anglaterra.

La Formació de Blocs i Aliances

Política de Bismarck: Objectiu aïllar Anglaterra i França. Època de rivalitats i aliances diplomàtiques entre potències.

El 1882 es constitueix la:

TRIPLE ALIANÇA: Alemanya, Àustria i Itàlia.

Aprofitant les males relacions entre Alemanya i Rússia, França promou la creació el 1907 de la:

TRIPLE ENTESA: França, Anglaterra i Rússia.

Cursa d’armaments:

Com a conseqüència directa de la polarització en dos grans blocs s’inicia una cursa armamentística.

Conflictes Imperialistes

Les rivalitats pel control de colònies van esclatar al Nord d’Àfrica: crisi del Marroc que implicava Alemanya, França, Espanya i la Gran Bretanya.

• 1905 Primera crisi marroquina: Alemanya ofereix suport militar al sultà del Marroc per resistir contra França → Conferència d'Algesires → Marroc protectorat de França i Espanya.
• 1911 Segona crisi marroquina: Alemanya vol continuar al nord d’Àfrica. Gran Bretanya dona suport a França contra Alemanya.

Conflicte als Balcans

Balcans: zona de conflicte després del trencament de l'Imperi Turc.

Rivalitats entre els imperis Austrohongarès i Rus pel control de la zona.

Dóna lloc a tres crisis:

• 1908: Àustria-Hongria s’annexiona Bòsnia i Hercegovina, amb l’oposició de l'Imperi Rus.
• 1912: Primera guerra Balcànica. La Lliga Balcànica (Sèrbia, Bulgària, Grècia i Montenegro), amb el suport de l'Imperi Rus, ataca Turquia i l’obliga a deixar els territoris balcànics.
• 1913: Sèrbia s’enfronta a Bulgària, que en va resultar perdedora i cedeix territoris. Sèrbia aspira a aconseguir sortida al mar.

Crisis Internes

• L’Imperi Austrohongarès en perill de desintegració amenaçat pels moviments nacionalistes eslaus.
• A l’Imperi Alemany, successius fracassos diplomàtics crearen un sentiment d’inseguretat i de setge. Creixement d’un sentiment nacionalista.
• L’Imperi Rus dèbil i al caire de la revolució.
• A França, sentiment revengista contra Alemanya.

L’Esclat de la Guerra

28/06/1914

El conflicte va esclatar amb l’assassinat de l’hereu de la corona austríaca, l’arxiduc Francesc Ferran, a Sarajevo, comès per un estudiant bosnià relacionat amb grups nacionalistes serbis.

Reaccions de les potències:

Àustria envia un ultimàtum amb exigències al govern serbi, que considera responsable. Aquest no les satisfà i Àustria li declara la guerra.

Rússia dóna suport a Sèrbia i declara la guerra a Àustria.

Alemanya i França van decidir donar suport als seus aliats.

Invasió de Bèlgica, neutral, per l'exèrcit alemany → Gran Bretanya dóna suport als seus aliats França i Rússia i li declara la guerra a Àustria i Alemanya.

Itàlia, en principi, es manté neutral.