Crisi de l'Imperi Otomà i Auge de Nacionalismes: Causes de la Primera Guerra Mundial

L'Imperi Otomà

L'Imperi Otomà, format a l'edat mitjana, era un estat complex, extens i divers, amb una persistent inestabilitat política. El sobirà otomà ostentava els títols de soldà i califa, el primer referent a la seva autoritat política i el segon a la seva autoritat sobre tots els musulmans.

Es tractava, doncs, d'un estat teocràtic. La complexa estructura política i administrativa, el feixuc sistema de tributs sobre els camperols, la corrupció i el cost de l'exèrcit havien arruïnat el país.

Els intents de reforma van fracassar fins que un grup de reformadors, els Joves Turcs, van fer un cop d'estat el 1876 per instaurar un govern d'estil liberal occidental.

Després de la revolució, el nou soldà Abdul Hamid II va tornar a concentrar tots els poders, va mantenir els tribunals religiosos i la xaria, i va suspendre la Constitució fins al 1908. Els Joves Turcs van ser exiliats o perseguits. A més, els nacionalismes, especialment el balcànic i l'armeni, es van intensificar.

La Societat per al Progrés i la Unió, formada per estudiants de l'Escola de Medicina Militar, juntament amb els Joves Turcs i una part de l'exèrcit, va fer un cop d'estat el 1908, obligant el soldà a convocar eleccions.

La suspensió de la Constitució va desencadenar la revolució dels Joves Turcs, que va acabar amb la destitució del soldà i el nomenament de Mehmet V Resad, qui va iniciar un conjunt de reformes.

Les Relacions Internacionals (1870-1914)

Des de la guerra francoprussiana (1870) fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial, les grans potències van competir per l'hegemonia a Europa i a les zones de repartiment colonial o d'influència.

L'Europa de Bismarck (1870-1890)

L'era bismarckiana va ser l'etapa en què el canceller Otto von Bismarck va imposar els interessos de la política alemanya a la resta de països del continent. Aquesta hegemonia va ser afavorida pel poder econòmic d'Alemanya, que li va permetre idear i implementar noves aliances.

Els objectius de Bismarck eren tres:

• Mantenir França aïllada diplomàticament: França havia de pagar una immensa indemnització de guerra (uns 5.000 milions de francs) per debilitar-la i evitar una revenja.
• Mitjançar entre Rússia i Àustria-Hongria: Així evitava conflictes amb l'Imperi Austrohongarès, enfrontat a l'Imperi Otomà i a l'Imperi Rus als Balcans.
• Desenvolupar una política de rearmament bèl·lic: Com a element dissuasiu per als possibles enemics, desencadenant una cursa d'armaments.

La seva política es basava en la Realpolitik, anteposant els resultats als principis teòrics i morals, una forma de pragmatisme polític.

Els Sistemes Bismarckians

La política exterior de Bismarck es va plasmar en tres sistemes, amb l'objectiu principal de mantenir la pau i aïllar França. El resultat final va ser la formació de la Triple Aliança i la Triple Entesa.

• La Preponderància Alemanya o "Primer Sistema" Bismarckia (1871-1879): El Regne Unit donava suport a l'Imperi Otomà per mantenir l'statu quo. Alemanya, Àustria-Hongria i l'Imperi Rus van formar l'Aliança dels Tres Emperadors. La intervenció militar de Sèrbia i Montenegro va provocar la firma del Tractat de San Stefano, que va crear la Gran Bulgària. Bismarck va convocar el Congrés de Berlín (1878) per revisar aquests acords.
• La Plenitud del Sistema Bismarckia o "Segon Sistema" (1879-1885): Alemanya va reforçar el seu paper central en la diplomàcia europea. El 1879 es va signar la Doble Aliança entre Alemanya i Àustria. El 1881 es va renovar l'Aliança dels Tres Emperadors, atraient novament Rússia. Les potències van iniciar un rearmament intens, donant lloc a l'època coneguda com a Pau Armada (1879-1914).
• El Final del Sistema Bismarckia o "Tercer Sistema" (1885-1893): Continuació del segon sistema. Bismarck va aconseguir la firma de dos nous tractats per garantir l'equilibri als Balcans i aïllar França: un amb Àustria i un tractat secret amb Rússia (Tractat de Reassegurança). Aquests acords es van sumar a altres tractats entre països europeus. Entre 1891 i 1893, França va signar dos tractats amb Rússia, un polític i un militar, posant fi a l'aïllament francès i marcant el final de l'era bismarckiana.

La Formació dels Dos Blocs (1893-1914)

La política exterior del Reich va canviar amb l'arribada de Guillem II, preocupat per la política colonial i amb l'objectiu de formar un imperi colonial alemany, intentant debilitar l'aliança francorussa.

Les relacions internacionals es van deteriorar des de 1893. El final del segle XIX va veure l'auge del nacionalisme popular a tots els països, impulsat per la premsa, i una intensificació de la cursa armamentista.

Els països europeus es van dividir en dos blocs:

• La Triple Aliança: Formada per Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia. Itàlia va abandonar l'aliança després de l'ocupació de Líbia, que la va enfrontar amb l'Imperi Otomà i Àustria.
• L'Entesa Cordial i la Triple Entesa: França va signar tractats amb Rússia. França i el Regne Unit van crear l'Entesa Cordial, amb la qual el Regne Unit buscava contrarestar el poder naval alemany. Els francesos van cedir el Sudan i Egipte al Regne Unit a canvi del suport britànic a la seva política nord-africana.