L'Antic Règim i el liberalisme a Espanya (1808-1868)

La pugna entre absolutisme i liberalisme

Antic Règim: sistema polític (monarquia absoluta d'origen diví amb 3 poders), econòmic (règim senyorial basat en l'agricultura) i social (estamental: noblesa, clergat i poble) a Espanya fins al final del segle XVIII.

Liberalisme: Tothom és igual davant la llei. S'elabora una Constitució que divideix els poders; contempla els drets i deures dels ciutadans, que són lliures i iguals; i la sobirania, és a dir, el poder del poble es manifesta a les eleccions per constituir una Assemblea Nacional.

La Guerra del Francès o Guerra d'Independència (1808-1814)

Al 1807, Napoleó Bonaparte i Godoy (primer ministre de Carles IV) firmen el Tractat de Fontainebleau que permetia a les tropes franceses travessar Espanya per envair Portugal i repartir-se el territori entre França i Espanya. França volia quedar-se a Espanya i, després del Motí d'Aranjuez, Godoy va ser destituït i Carles IV (Borbons) va abdicar en el seu fill Ferran VII "el Desitjat".

Carles IV demana ajuda a Napoleó i aquest aconsegueix que tant Carles IV com Ferran VII abdiquin a Baiona i cedeixin el tron al seu germà, Josep I "Pepe Botella".

El poble no ho va acceptar i va esclatar una revolta a Madrid (2 de maig) i es van formar 13 Juntes de Defensa polítiques i militars a Cadis.

Bàndols:

• Afrancesats: accepten a Josep I i les idees liberals que representa. Intel·lectuals, alts funcionaris i part de la noblesa.
• Resistents:
  • Liberals: Defensaven les idees de la Revolució Francesa, però no acceptaven tenir un monarca estranger. Intel·lectuals i burgesos.
  • Absolutistes: Recolzaven la monarquia absoluta i l'Antic Règim. Eren la noblesa i el clergat.

La Constitució de 1812 "la Pepa"

La Constitució de Cadis, aprovada el 19 de març de 1812, fonamentava, en els seus 384 articles, les bases per a l'abolició de l'Antic Règim i l'establiment del liberalisme a Espanya.

Característiques:

• Sobirania Nacional.
• Àmplia declaració de drets del ciutadà (dret de propietat, inviolabilitat del domicili, igualtat davant la llei, llibertat d'impremta...).
• Llibertats polítiques (expressió, associació i participació).
• Dret a vot dels homes majors de 25 anys (sufragi masculí censatari).
• Divisió de poders.
• Règim polític: monarquia constitucional i parlamentària.
• Confessionalitat catòlica de l'Estat.

El regnat de Ferran VII (1814-1833)

El retorn de l'absolutisme (1814-1820):

Manifest dels Perses: els diputats absolutistes de les Corts de Cadis van demanar a Ferran VII la restauració de la monarquia absoluta i l'abolició de la Constitució.

Ferran VII va restaurar l'absolutisme de 1814 a 1820, perseguint als afrancesats i liberals.

Això va comportar aixecaments armats pels partidaris de la Constitució (que van fracassar) i un empobriment de l'Estat perquè els nobles i el clergat van deixar de pagar impostos.

El Trienni Liberal (1820-1823):

Sota l'amenaça de diverses revolucions, Ferran VII va jurar la Constitució i Espanya va passar a ser una monarquia constitucional amb burgesos als càrrecs polítics. Es van adoptar diverses mesures, entre elles una reforma tributària que obligava a la noblesa i el clergat a pagar impostos i una desamortització dels béns de l'església.

La Dècada Ominosa (1823-1833):

Al 1823, Ferran VII va negar la Constitució i es va reinstaurar l'absolutisme. Ferran VII fa acords amb els burgesos madrilenys i catalans i els més absolutistes van començar a recolzar al seu germà, Carles Maria Isidre. Ferran VII va abolir la llei sàlica per tal que la seva filla pogués regnar quan ell morís. A més, la va fer casar amb Francesc d'Assís, el seu nebot, per tal d'enfortir el fil successori de la seva filla, Isabel II.

Les Guerres Carlines

Carlins (absolutistes a favor del germà de Ferran VII, Carles Maria Isidre) vs. Isabelins (a favor d'Isabel II). Totes les guerres les van guanyar els liberals.

• 1a Guerra Carlina: 1833-1840
• 2a Guerra Carlina: 1846-1849 (només a Catalunya)
• 3a Guerra Carlina: 1872-1876

Conseqüències de les Guerres Carlines:

• S'implanta el liberalisme a Espanya.
• Empobriment del país i necessitat de recaptar recursos.
• Prestigi dels generals liberals que els permetia participar en la política de l'Estat.

El regnat d'Isabel II (1833-1868)

Minoria d'edat d'Isabel II:

• 1833-1840: Regència de Maria Cristina (mare d'Isabel II) - moderada. Amb una gran crisi econòmica a causa de la guerra carlina.
• 1836: Desamortització de Mendizábal.
• 1837: Constitució Espanyola més moderada que la de 1812.
• 1840-1843: Regència d'Espartero - progressista. Acaba amb el cop de Narváez.

Regència d'Isabel II:

• 1843-1854: Dècada Moderada - moderada. Centralització administrativa i política.
• 1844: Creació de la Guàrdia Civil per protegir la propietat privada.
• 1845: Constitució Espanyola més moderada que la del 1837.
• 1854-1856: Bienni Progressista - progressista. Amb Espartero com a president del govern i O'Donnell com a ministre de guerra.
• 1855: Desamortització de Madoz.
• 1856-1868: Crisi del moderantisme - moderada. Governs de Narváez i O'Donnell.

La fi del regnat d'Isabel II:

Al 1867 es van reunir demòcrates, unionistes i progressites a Bèlgica per elaborar el Pacte d'Ostende. Aquest pacte volia la caiguda dels Borbons i convocar unes Corts per decidir el sistema de govern (monarquia parlamentària o república).

Un any després va haver una revolta militar i popular contra Isabel II, la qual va haver d'exiliar-se a França. El triomf de la revolució de 1868 ("La Gloriosa") va posar fi al règim liberal autoritari.

Bàndols del liberalisme:

Moderats:

• Defensors de la propietat privada.
• Sufragi censatari (1% de la població podia votar).
• Sobirania compartida.
• Limitacions dels drets dels ciutadans.
• Confessionalitat catòlica de l'Estat.
• Recolçats per terratinents, grans comercials, intel·lectuals conservadors, vella noblesa, alt clergat i alts comandaments militars.

Progressistes:

• Ampliació del cos electoral (4% de la població podia votar).
• Sobirania nacional sense límits.
• Amplis drets individuals i col·lectius.
• Predomini de les Corts.
• Recolçats pels sectors burgesos i urbans.

Al 1849, la part més "esquerra" dels progressistes es van definir com a demòcrates i al 1868 van passar a ser els republicans federals. Mentre que la part més de "dreta" d'aquests i la més "esquerra" dels moderats van fundar la Unió Liberal (a mans de Leopoldo O'Donnell) al 1854, anomenant-se unionistes.