Guerra de Successió: Impacte en la Llengua i Cultura Catalana

Guerra de Successió i la Llengua Catalana

L'any 1700 mor sense descendència Carles II, i esclata la Guerra de Successió Espanyola entre els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria i els de Felip d'Anjou, de la dinastia absolutista dels Borbons. La Corona d'Aragó es va posicionar a favor de l'arxiduc, que va acabar derrotat.

Maulets i Botiflers

Durant el conflicte, hi va haver partidaris de Felip V, els anomenats botiflers, i partidaris de Carles d'Àustria, els anomenats maulets. Fins i tot a Elda, on quasi tot el poble era borbònic, els veïns del carrer de La Tripa defensaven l'arxiduc.

València i els Pretendents

Per què València va passar d'estar a favor de Felip d'Anjou a estar-ho de Carles d'Àustria? Tradicionalment s'ha contestat a aquesta pregunta al·ludint al suposat temor que es tenia a València que Felip d'Anjou, seguint la tradició centralista de la monarquia francesa, volgués acabar amb les lleis i institucions pròpies. Enfront d'ell, l'arxiduc Carles, seguint la tradició "pactista" dels Habsburg, les respectaria. No obstant això, alguns historiadors han assenyalat altres dos factors clau:

• L'existència d'un sentiment antifrancès degut a la rivalitat, que venia de molt enrere, entre França i la Corona d'Aragó.
• Aquesta rivalitat s'havia vist agreujada per les guerres mantingudes en l'últim terç del segle XVII.

Desenvolupament i Final de la Guerra

La Guerra de Successió Espanyola (1701 – 1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional. En aquesta confrontació, a més de la successió a la corona hispànica, s'hi dirimia també la qüestió de l'equilibri de poder entre les diferents potències europees, i és considerada un dels primers conflictes globals. El 1700, Carles II de Castella i d'Aragó va morir reconeixent com a hereu universal Felip de Borbó, duc d'Anjou, nét de Lluís XIV de França, qui, d'aquesta manera, esdevingué Felip V de Castella i IV d'Aragó. La guerra va començar per què l'emperador Leopold I va reivindicar els drets de la seva nissaga a les corones hispàniques. A més, a mesura que Lluís XIV es va anar mostrant cada vegada més imperialista i agressiu, d'altres potències europees es van aliar amb l'Imperi per oposar-se a l'expansionisme francès. Aquestes potències incloïen, principalment:

• Anglaterra (també per assegurar la successió al seu tron de prínceps protestants)
• Portugal

La Guerra va finalitzar amb la signatura el 1713 del Tractat d'Utrecht i el 1714 del Tractat de Rastatt. En aplicació d'aquests tractats, Felip V va ser reconegut com a rei d'Espanya, però amb la condició de renunciar als seus drets al tron francès, evitant així la unió de les dues corones. L'Imperi es va annexionar gran part dels antics dominis espanyols a Itàlia i als Països Baixos.

Dins dels regnes hispànics, la Corona de Castella va donar suport a Felip de Borbó mentre que, després de 1705, els estats de la Corona d'Aragó es van alinear amb el pretendent Carles d'Àustria, que oferia garanties sinceres de respecte a les llibertats tradicionals. Per això, el triomf de Felip de Borbó va significar la fi dels drets i privilegis dels regnes de la Corona d'Aragó, que van ser uniformitzats segons les lleis de Castella. A la Península, la guerra va durar fins al 1715, amb la capitulació de Mallorca davant de les forces de Felip V.

La Batalla d'Almansa (1707)

La batalla d'Almansa es va produir durant el conflicte internacional de la Guerra de Successió Espanyola el 25 d'abril de 1707 a Almansa. En l'enfrontament, les tropes de Felip d'Anjou (nét de Lluís XIV de França), que havia estat coronat com a Felip V, van derrotar les de l'arxiduc Carles d'Àustria. La batalla no va ser decisiva per a la fi del conflicte internacional, però sí que va obrir les portes cap al Regne de València. Com a conseqüència d'aquesta batalla, el Regne de València va ser ocupat per les tropes borbòniques, i els seus Furs van quedar abolits, juntament amb els d'Aragó, després de la publicació dels Decrets de Nova Planta.

Els Socarrats de Xàtiva

Per socarrats és com es coneixen popularment els veïns i naturals de Xàtiva, per haver estat cremada durant la Guerra de Successió. De fet, a Xàtiva tenen un retrat de Felip V penjat cap per avall al Museu de l'Almodí. Darrerament, però, aquest malnom ha començat a fer-se servir per fer referència a tots els pobles que van patir la repressió borbònica i, per extensió, a tots els catalans.

Els Decrets de Nova Planta i el Català

Les conseqüències per al català van ser terribles, ja que el nou sobirà, Felip V, va promulgar els coneguts Decrets de Nova Planta. Segons aquests decrets, el català deixava de ser llengua oficial i es van suprimir els drets i les institucions forals. A més, es va produir una castellanització de l'administració pública i es va canviar la toponímia. L'ús del català va ser prohibit en diversos àmbits, incloent:

• L'escola
• Els tribunals civils i eclesiàstics
• Els llibres de comptabilitat empresarial
• El teatre, etc.