El Turnisme i la Crisi del 98: Restauració Borbònica a Espanya

La Restauració Borbònica i el Pacte del Pardo (1885)

La Fundació del PSOE es va produir el 1879. Durant aquest període, hi hagué insurreccions republicanes. Per tal d'evitar una desestabilització política arran de la mort d’Alfons XII, el 1885 es va signar el Pacte del Pardo.

Aquest pacte desenvolupava el projecte polític denominat «turnisme», un sistema d'alternança per torn entre els dos grans partits de la Restauració monàrquica:

• El Partit Conservador, liderat per Cánovas del Castillo.
• El Partit Liberal, liderat per Sagasta.

L'objectiu principal era recolzar la regència de Maria Cristina i garantir la continuïtat de la monarquia davant la difícil situació creada per la prematura mort del jove monarca, tenint en compte les fortes pressions dels carlins i dels republicans.

Crisi Finisecular i l'Ascens dels Nacionalismes

A causa de la crisi de finals de segle, van sorgir aranzels proteccionistes, fet que va intensificar l'explotació comercial de Cuba. En aquest context, es va fundar la Liga Filipina.

El 1893 es va fundar el Partit Revolucionari Cubà. Paral·lelament, el 1895 es va fundar el Partit Nacionalista Basc (PNB).

Espanya va gaudir d'un període de tranquil·litat i progrés fins al punt d'inflexió que va suposar l'assassinat de Cánovas del Castillo el 1897 i el desastre i pèrdua de les colònies l'any següent.

Causes del Conflicte d’Ultramar (Cuba)

Les causes principals del conflicte van ser:

• La desigualtat política entre espanyols i cubans.
• El manteniment de l’esclavitud.
• El proteccionisme de la metròpoli, que obstaculitzava el desenvolupament de l’economia cubana.
• La incapacitat de l’administració per establir reformes a l’illa.

Pel que fa a les forces polítiques a Cuba, el Partit Autonomista proposava l’autonomia de l’illa, mentre que el Partit Revolucionari Cubà volia la independència per la via insurreccional i tenia el suport dels EUA.

La Guerra de Cuba i Filipines (1895-1898)

El 1895, el Grito de Baire va iniciar un aixecament generalitzat que va començar a Cuba i es va expandir a la zona occidental. La resposta espanyola va incloure repressió militar i, posteriorment, concessions polítiques (autonomia).

No obstant això, el 1898 es va produir la Guerra Hispano-Nord-americana, que va culminar amb la derrota militar d’Espanya a Santiago.

El Front de Filipines

A Filipines, l'independentisme estava liderat per José Rizal i el moviment Katipunan, fet que va portar a la insurrecció armada. Nord-amèrica va intervenir i va derrotar Espanya a la Batalla de Cavite.

Conseqüències de la Crisi del 98

Les conseqüències del desastre van ser:

• Una crisi econòmica menor de la que s’augurava.
• Una crisi política, tot i que el torn pacífic va continuar.
• El Manifest de Polavieja.
• Una crisi ideològica i moral que va suposar un impacte psicològic important entre la població.
• L’augment de la intervenció militar en la vida política.