La Crisi del Regnat de Carles IV i la Invasió Napoleònica
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,78 KB
La crisi del regnat de Carles IV (1788-1808)
La monarquia espanyola havia viscut un període de despotisme il·lustrat sota la figura de Carles III (1759-1788). El seu successor, Carles IV, va veure el seu regnat profundament marcat per l'esclat de la Revolució Francesa (1789). Les monarquies d’Europa van observar amb temor els esdeveniments a França. En conseqüència, Carles IV va posar fi al despotisme il·lustrat —en considerar la Il·lustració com la ideologia instigadora de la revolució— i va atacar França per intentar restaurar l’absolutisme.
Aquest atac es va concretar en la Guerra Gran (1792-1795), que es va resoldre favorablement per a la França revolucionària. Com a resultat, es va signar la Pau de Basilea (1795). Després d'aquest tractat, es va produir una aliança forçada entre Espanya i França per enfrontar-se a la Gran Bretanya en la Batalla de Trafalgar (1805). La victòria va ser dels britànics, deixant l'aliança francoespanyola derrotada, la flota espanyola molt disminuïda i el comerç colonial sota mínims.
La descomposició de la monarquia i l'ocupació francesa
Tot aquest clima de crisi a Espanya va portar a la descomposició de la monarquia. Dins de la cort, Manuel Godoy (el privat del rei) va pactar amb Napoleó Bonaparte l’entrada de tropes franceses a Espanya. El pretext per a l’entrada dels exèrcits era l’atac a Portugal, aliat de la Gran Bretanya. Godoy i Napoleó van segellar el Tractat de Fontainebleau (1807), que autoritzava els exèrcits francesos a ocupar territori espanyol.
El Motí d'Aranjuez i les Abdicacions de Baiona
L'any 1808, la situació es va tornar insostenible: Carles IV i Godoy van intentar fugir, però va esclatar el Motí d’Aranjuez (18 de març de 1808). Els partidaris de Ferran VII van forçar l’abdicació de Carles IV i la pujada al tron del seu fill. Tanmateix, els francesos es van acabar imposant i van obligar tant Carles IV com Ferran VII a exiliar-se a Baiona. Ambdós van acabar abdicant i renunciant al tron.
El regnat de Josep I i la Carta Atorgada
França va proclamar rei d’Espanya Josep I (Josep Bonaparte, germà de Napoleó). Josep I va governar mitjançant la Carta Atorgada (l'Estatut de Baiona), un text legal en què el rei concedia certs drets als espanyols, tot i que no arribava a ser una constitució. Aquesta Carta Atorgada va ser un codi reformista que va comportar:
- L'abolició del règim senyorial.
- La desamortització de les terres de l’Església.