Decrets de Nova Planta i la Il·lustració a Espanya (S. XVIII)

Decrets de Nova Planta

El final de la guerra va suposar el triomf de l’absolutisme de caràcter centralista i uniformador. En els regnes derrotats en la guerra de successió es va establir una nova organització de la monarquia. Es considerava que la millor manera de governar els regnes era amb unes mateixes lleis i amb unes institucions semblants, dependents de la Corona. Aquesta nova forma de govern es va produir mitjançant Decrets de Nova Planta, que abolia els furs d’Aragó i de València, com a resultat de l’ocupació militar, després de la batalla d’Almansa. El segon decret es va promulgar el 1715 per Mallorca i el 1716 per Catalunya. Només bascos i navarresos van mantenir les seves prerrogatives històriques com a premi a la seva fidelitat a Felip V.

L’organització de les zones afectades pels decrets va seguir el model de les institucions castellanes. Els virreis van ser substituïts pels capitans generals, que exercien funcions militars i governatives; les audiències s’encarregaven dels assumptes judicials i els intendents dels assumptes econòmics. El Gran i General Consell fou dissolt i les seves competències passaren a la Reial Audiència. L’administració municipal es modificà. S’eliminà el sistema de sac i sort per a l’elecció de càrrecs públics i es nomenaren nous regidors municipals amb caràcter vitalici. Es va implantar un sistema de contribució de recaptació d’una quantitat fixa per a cada regne i l’obligació de l’ús del castellà en la nova administració.

La Il·lustració

Va néixer a França al segle XVIII i va tenir molta repercussió dins el liberalisme del segle XIX. Els il·lustrats varen confiar en la raó i en la instrucció de la població com a mitjans per a aconseguir el progrés material i espiritual.

Es varen preocupar per millorar les condicions econòmiques, l’educació de la població, van atacar la monarquia absoluta (Montesquieu i la divisió de poders) i la societat estamental (contra els privilegis) i varen defensar la llibertat econòmica dels gremis.

El triomf del pensament il·lustrat a Europa va tenir el seu reflex a Espanya.

Figures destacades: Jerónimo Feijoo i Gregori Maians, amb l'aportació de recopilació enciclopèdica del saber de l’època i qüestionament d'alguns valors tradicionals. Plenitud de la Il·lustració durant el regnat de Carles III, en el qual van intentar reformar múltiples aspectes. Campomanes, Jovellanos, Aranda, Cabarrús... van plantejar la necessitat de la reforma de la universitat, la modernització de l’economia i la constitució de societats com les Societats Econòmiques d’Amics del País.

A finals del segle, coincidint amb la Revolució Francesa, els principals representants il·lustrats van ser apartats del poder o empresonats. En el fons, defensaven la idea de realitzar una revolució des de dalt, destinada a beneficiar el poble, però sense comptar amb ell (despotisme il·lustrat, tot pel poble però sense el poble).