La Renaixença i els Inicis del Catalanisme Polític (Segle XIX)

Una nova cultura catalanista: La Renaixença

En la recuperació de la llengua i la cultura catalanes, bandejades dels àmbits literaris i oficials des del 1714, hi va tenir un paper molt important la Renaixença, un moviment cultural i literari que aspirava a fer renéixer la llengua i els senyals d’identitat catalans.

La persistència de la identitat catalana

Al principi del segle XIX, després d’un segle de la promulgació del Decret de Nova Planta, que havia derogat tota l’estructura politicoadministrativa de l’antiga Corona d’Aragó, persistia a Catalunya un refús clar del procés de centralització administrativa i de la temptativa d’identificació amb les lleis i la llengua de Castella.

Com a resultat d’aquesta política, al començament del segle XIX el català havia pràcticament desaparegut com a llengua administrativa i de cultura. Però malgrat aquest retrocés, el català continuava viu com a llengua en la parla quotidiana entre la majoria de la població.

A més, malgrat la tendència uniformadora de l’Estat, la societat catalana va mantenir no tan sols la llengua pròpia, sinó també els seus costums i les seves tradicions, especialment la seva manera de viure, representada per una forma específica de l’organització familiar i del treball, de la propietat i del desenvolupament econòmic.

La Renaixença literària i cultural

S'inicia una campanya de recuperació del català com a llengua literària, que culmina el 1859 en la restauració dels Jocs Florals. L'objectiu del certamen era premiar textos poètics escrits en català antic (llemosí) o literari modern i ben aviat es convertiren en una autèntica festa cívica.

Però la Renaixença no es reduí a una crida en favor del català, sinó que comportà també una recerca de les arrels de la identitat catalana.

La Renaixença popular

Es va desenvolupar un moviment cultural de caràcter popular que defensava la utilització del català “que es parla” i que comptava amb la tradició d’una literatura i d’un teatre populars, que tractava temes quotidians.

Els inicis del catalanisme polític

El federalisme

Des de la dècada del 1840, en un context de lluites polítiques i socials, el federalisme es va iniciar de la mà del republicanisme amb Abdó Terrades com a primer referent.

Valentí Almirall i el Centre Català

Valentí Almirall va ser una figura cabdal en la definició del catalanisme polític, és a dir, la transformació del moviment catalanista en doctrines i en partits amb voluntat d’intervenir en l'Administració pública. Ho va fer des d’una perspectiva d’esquerres i de progrés:

• Va fundar el primer diari escrit íntegrament en llengua catalana, el Diari Català (1879).
• Va sistematitzar la doctrina del catalanisme polític en el llibre Lo Catalanisme (1886).

El fracàs del projecte d'Almirall

El projecte d'Almirall de fer una organització interclassista que aplegués tots els corrents del catalanisme i que esdevingués una força política amb capacitat per intervenir a les eleccions es va mostrar inviable. Això es va deure a dos factors principals:

• Almirall representava un catalanisme massa republicà per atreure amplis sectors de la burgesia catalana, que estava en l'òrbita política dels partits monàrquics.
• El projecte d'Almirall, que no remarcava tant el contingut social del moviment com el republicanisme federal, no va saber atraure's tampoc les bases populars.

Les discrepàncies ideològiques d'alguns membres del Centre Català van conduir a l'escissió dins del moviment i el Centre Català va desaparèixer.

La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Regent

Es va fundar una nova organització, la Lliga de Catalunya (1887). La nova organització tenia un caràcter més conservador que el projecte d’Almirall, amb la qual cosa va sintonitzar millor amb una burgesia cada cop més descontenta amb la política dinàstica.

Una de les seves primeres iniciatives va ser el Missatge a la reina regent Maria Cristina (1888), que contenia un programa de reivindicacions autonòmiques, i la campanya contra el projecte de Codi Civil que s’estava discutint a les Corts espanyoles (1889).

Finalment, el govern va accedir a canviar la redacció del Codi Civil i aquest fet fou presentat com “la primera victòria del catalanisme”.

L’impacte del 98 a Catalunya

El desastre de 1898 va tenir un abast econòmic i militar, però a Catalunya va comportar també canvis polítics que van significar la irrupció del catalanisme en la vida política.

La conjuntura del 98 va afavorir la consolidació d’una nova generació d’intel·lectuals i activistes que defensaven un nou programa polític i la creació d’un partit que es presentés a les eleccions com a estratègia per accedir a l’autonomia. Criticaven la manera de fer política dels partits dinàstics, sobretot la corrupció electoral, i reclamaven reformes polítiques i socials.

Altres moviments regionalistes

El galleguisme

La societat gallega era eminentment rural. L'aparició del galleguisme fou molt més minoritària i tardana que a Catalunya i al País Basc, tot i que la societat gallega era molt més homogènia i que la llengua i les tradicions culturals s'havien mantingut molt més arrelades en el si de la societat pagesa.

Valencianisme i Aragonesisme

Valencianisme

El valencianisme va néixer com un moviment cultural de reivindicació de la llengua i la cultura pròpies i va tenir en Teodor Llorente i Constantí Llombart els seus màxims representants. Més endavant, el valencianisme polític es va iniciar amb la creació de l’organització València Nova (1904), que va promoure la celebració de la Primera Assemblea Regionalista Valenciana.

Aragonesisme

L’aragonesisme va tenir els seus orígens a la segona meitat del segle XIX per l’acció d’una incipient burgesia que va impulsar la defensa del dret civil i la recuperació del patrimoni cultural aragonès, alhora que difonia una mitificació romàntica dels orígens del regne i de les seves institucions medievals.