Llei de Contractes de Conreu, Fets d'Octubre de 1934 i triomf del Front Popular

2 Llei de Contractes de Conreu

Per poder solucionar el conflicte, Lluís Companys elaborà un projecte de llei que fou aprovat al Parlament l'11 d'abril de 1934, anomenat Llei de Contractes de Conreu, i que provocà un fort conflicte social i polític. Contingut de la llei: s'establí que la durada dels arrendaments fos de 6 anys i s'atorgà als rabassaires l'accés a la propietat de les terres que treballaven mitjançant el pagament als propietaris d'uns preus fixats prèviament pel govern català. Per evitar l'adquisició per part d'alguns sectors conservadors, s'establí que per poder adquirir la propietat de les terres calia haver-les treballat durant un mínim de 18 anys.

Finalment, el govern espanyol i la Generalitat pactaren modificacions en el reglament per moderar la llei, amb el rebuig dels propietaris.

Revolució d'Octubre de 1934

L'any 1934, les mobilitzacions obreres i de sectors de les organitzacions d'esquerres contra les polítiques del govern Lerroux, amb objectius revolucionaris, foren freqüents. La CEDA exigí al govern més duresa en la repressió i sol·licità entrar en el mateix govern amenaçant de retirar el suport parlamentari. Lerroux cedí i atorgà tres ministeris a la CEDA. Organitzacions d'esquerres interpretaren l'entrada dels cedistes com una deriva cap a un règim feixista i, per iniciativa de la UGT i amb un escàs suport de la CNT, es convocà una vaga general revolucionària per impedir la consolidació del nou govern de Lerroux.

La manca de coordinació, la tèbia mobilització de la CNT i la resposta del govern central feren fracassar el moviment.

Astúries

A Astúries s'organitzà i es preparà una revolució social inspirada en el model boltxevic. El PSOE i la UGT s'hi implicaren, i s'hi afegiren la CNT i el Partit Comunista d'Espanya, formant una aliança denominada UHP (Uníos Hermanos Proletarios) o Aliança Obrera. Es convocaren vagues generals consecutives a les conques mineres; s'aconseguiren armes i dinamita.

El 5 d'octubre, miners armats ocupàren les conques, prengueren Gijón i Avilés i entraren a Oviedo sense arribar a conquerir-la del tot. Es formà un Comitè Revolucionari. El govern decidí enviar tropes sota el comandament de Franco i de Goded; aquestes intervingueren amb potència de foc i, el 19 d'octubre, acabaren els combats.

Catalunya: Fets d'Octubre o Sis d'Octubre

Els governs de Catalunya i del govern central estaven negociant l'aplicació de diverses mesures; les coses canviaren quan, el dia 5 d'octubre, es féu pública l'entrada al govern de Madrid de membres de la CEDA. A Catalunya, les tensions polítiques sorgides a conseqüència del conflicte al voltant de la Llei de Contractes de Conreu produïren un clima de crispació i la formació d'escamots paramilitars, com les Joventuts d'Estat Català, amb un propòsit secessionista.

Les polítiques aplicades pel govern Lerroux, la paralització de les reformes progressistes i la repressió de les lluites obreres facilitaren la creació de l'Aliança Obrera. El president de la Generalitat i el seu govern s'hi varen sumar, i el dia 6 d'octubre Companys proclamà la República Catalana dins de la República Federal Espanyola i cridà les forces d'esquerra de tot l'Estat a sumar-se a la lluita contra «el feixisme» i a concentrar-se a Barcelona.

El general Batet fou comminat a afegir-se al moviment. El govern central decretà l'Estat de Guerra a Catalunya i ordenà al general Batet que sufoqués la rebel·lió. Hi hagueren combats dispersos pels carrers de Barcelona i l'exèrcit ocupà la plaça de Sant Jaume, provocant la rendició del govern de la Generalitat. En el fracàs de la rebel·lió cal destacar la negativa de la CNT i l'escàs suport ciutadà.

Conseqüències dels Fets d'Octubre

A banda dels detinguts, hi hagué una onada massiva d'empresonaments amb un total de 3.500 persones empresonades, entre les quals diputats, alcaldes i regidors que havien donat suport a la rebel·lió. També s'adoptaren mesures contràries a l'autonomia, com la suspensió de l'Estatut de 1932 i la conversió del Parlament de Catalunya en caserna militar, entre altres mesures. Lluís Companys i els membres del seu govern foren condemnats a 30 anys de presó i enviats a presons com les de Cartagena i el penal de Santa María.

Consequències generals de la Revolució d'Octubre

• Repressió general a Espanya, que conduí a nombroses empresonaments.
• Se n'imposaren 20 penes de mort, de les quals només se n'aplicaren dues, ja que el president de la República pressionà per commutar la resta a cadena perpètua.

Crisi del segon bienni

La CEDA en sortí molt reforçada després dels esdeveniments i augmentà la seva influència en el govern de Lerroux, mostrant-se partidària d'aplicar les condemnes amb rigor i de procedir a una forta reorientació de la política governamental. La CEDA passà de tres a cinc ministres i es produïren canvis en l'exèrcit.

S'esmenaren i s'aplicaren diverses mesures i iniciatives:

1. Paralització de la reforma agrària i tramitació d'una nova llei.
2. Expulsió de famílies jornalieres de determinades terres.
3. Reducció del pressupost en educació.
4. Projecte de reforma de la Constitució de 1931 amb la pretensió de revisar les autonomies.
5. Abolició del divorci i supressió d'un dret constitucional que permetia al govern prendre béns.
6. Anul·lació de la Llei de Contractes de Conreu catalana.
7. Contrareforma sociolaboral.
8. Retorn de propietats als jesuïtes.

Tardor de 1935: esclataren diversos escàndols que enfonsaren els radicals, com l'«estraperlo» i l'assumpte Nombela. Lerroux i el seu govern dimitiren. Hi hagué dos governs successius, el de Chapaprieta i el de Portela Valladares; cap d'ells no tingué majoria a les Corts i també dimitiren. Gil-Robles demanà ser president, però Alcalá-Zamora dissolgué les Corts i convocà noves eleccions per al 16 de febrer de 1936.

6 Triomf del Front Popular

Eleccions de febrer de 1936

Es constituí el Front Popular, coalició formada per Izquierda Republicana, Unión Republicana, PSOE, PCE i altres grups menors. A Catalunya es formà el Front d'Esquerres, liderat per ERC, que reclamava la llibertat dels presos polítics, el restabliment de la Generalitat i l'aplicació de la Llei de Contractes de Conreu. La centre-dreta es presentà per separat.

Les noves Corts destituïren el president de la República, Niceto Alcalá-Zamora (3 d'abril) i el substituí Manuel Azaña. Santiago Casares Quiroga passà a ser president del Govern.

Govern del Front Popular

El govern del Front Popular alliberà els empresonats de 1934 i reprengué les reformes del primer bienni. Les Corts tramitaren els estatuts del País Basc i de Galícia i també el de Catalunya.

Per a la CNT, aquestes mesures foren insuficients i promové una sèrie de vagues reivindicatives a la indústria i a la construcció. A Andalusia i Extremadura foren ocupats latifundis i hi hagué reivindicacions per a una reforma agrària efectiva.

Però no es preparava cap revolució organitzada. La CEDA s'adscriví al Bloque Nacional de Calvo Sotelo en la seva campanya per enderrocar la República. Els propietaris de terres s'oposaren a les mesures del govern, l'Església encapçalà una dura campanya contra la República i la Falange i altres grups extremistes iniciaren una campanya d'atemptats.

A Catalunya fou restaurada la Generalitat sota la presidència de Companys i la Llei de Contractes de Conreu entrà de nou en vigor, tot i que ERC i la Lliga moderaren les seves postures per la por generada per la situació tan radicalitzada. La CNT adoptà una actitud més moderada en l'anomenat "oasi català".