Cos i Ment: Una Relació Complexa i el seu Enigma

Cos i ment: una relació complexa

Quan s'analitza què és l'ésser humà, apareix el problema que som una relació entre un cos material i un conjunt d'activitats mentals. La física, la química, la biologia i la medicina aprofundeixen en el coneixement del cos, mentre que la psicologia, la psiquiatria i les noves ciències del cervell analitzen l'estructura de la ment.

El cos: matèria viva

Els components últims del cos són els àtoms i les molècules que són presents a tot el cos, per això som una part de la natura material. El cos humà no és matèria inerta, sinó matèria viva. Com a organisme viu, el cos desenvolupa unes funcions que li permeten subsistir de manera autònoma. Aquestes funcions tenen diversos graus de complexitat, que van de l'aparent simplicitat de la cèl·lula a la complexitat del sistema nerviós.

Vivim, sentim i coneixem per mitjà del cos. El nostre cos és un instrument indispensable per a poder viure. L'experiència del propi cos és imprescindible per a sentir el món i sentir els altres. Viure el cos permet viure el món. Estem encarnats en un cos.

La ment i el cervell

L'ésser humà no només és un cos, també té ment. El terme "ment" designa el conjunt d'activitats pròpies de la intel·ligència i de l'afectivitat humanes que processen la informació del món exterior i dirigeixen les funcions vitals.

Moltes vegades se l'ha considerat superior al cos i diferent. No es pot sostenir cap discussió sobre la ment sense tenir en compte el cervell. Aquest òrgan és el més complex de l'ésser humà i fa possible exercir les funcions intel·lectuals, afectives i motores de la nostra vida. Santiago Ramón y Cajal va estudiar l'originalitat de les cèl·lules o neurones. D'aleshores ençà, les ciències del cervell han progressat molt. La investigació del cervell és l'objecte de les neurociències, que analitzen com es produeix el procés de raonament que realitza el cervell. Creen màquines i autòmats que simulen l'ésser humà resolent problemes i responent preguntes, processant informació. Darrere dels resultats hi ha preguntes com si es poden construir robots que pensen o si es pot desvelar el fonament cerebral del raonament. Si això s'aconsegueix, es podria conèixer el fonament material de la ment.

El problema de les relacions entre el cos i la ment

Les relacions entre el cos i la ment constitueixen un problema; aquesta qüestió equival a analitzar la relació que hi ha entre la ment i el cervell. Aquest problema es troba en la filosofia de la ment, una disciplina filosòfica que té en compte els avenços de les neurociències. Es poden distingir tres grups de respostes:

1. Monisme

Des d'aquest punt de vista, s'afirma que la ment i el cos no són realitats separades, sinó aspectes diferents d'una mateixa realitat. Per tant, aquesta realitat pot ser de tipus materialista (atomistes o Marx) o de tipus idealista, mental (Spinoza, Berkeley o Hegel).

2. Dualisme

Es remunta a Plató i a Descartes. Aquesta resposta estableix que la ment i el cos són dues realitats diferents, cada una amb unes regles pròpies. No és possible reduir l'activitat mental a la cerebral. La ment és més valuosa que el cos per les activitats intel·lectuals i afectives. El dualisme psicofísic planteja tres maneres d'entendre aquesta relació:

1. Entre la ment i el cos hi ha un paral·lelisme. Cada acte físic correspon amb un acte mental. Les dues estan programades.
2. La ment i el cos són realitats diferents que es connecten en certes ocasions i permeten establir una reacció entre si; Déu és el que ho fa possible.
3. La ment no manté cap relació amb el cos, sinó que és un fenomen diferent de la realitat corporal i no pot ser explicada amb els criteris del cos. És un epifenomen del cos, però amb una realitat independent i amb lleis pròpies diferents a les del cos. Cada ú actua per les seves lleis.

3. Fisicalisme

Des d'aquest grup se sosté que l'activitat mental depèn del cervell i es pot explicar mitjançant causes físiques. No admet la separació dualista: ambdós mantenen una relació de dependència i es redueixen a una base física. Tres formes de fisicalisme:

1. Identitat entre ment i cervell: l'activitat mental no és més que l'activitat del cervell.
2. El conductisme: tota activitat mental es tradueix sempre en una conducta determinada.
3. Funcionalisme: defensat per alguns dels més notables filòsofs de la ment actuals. Entre la ment i el cos hi ha una interrelació. La ment no és simplement un conjunt d'estats cerebrals de tipus físic, sinó també un entramat complex d'estats cerebrals i comportaments que estan en relació constant i que es modifiquen a través d'aquesta relació.