Introducció a la Sociologia: Societat, Cultura i Socialització

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,2 KB

Sociologia

Sociologia: És una branca del coneixement humà que estudia l'home com a animal social. Té per objecte l'estudi racional i crític de la societat humana. Juntament amb les altres ciències socials, pot ajudar en la construcció d'una societat més humana i pot millorar-la. Investiga l'estructura, processos i naturalesa de la societat humana en general i de les diverses col·lectivitats que la componen. La sociologia té com a objectiu descobrir i explicar quins són els mecanismes que governen els comportaments dels homes que estan en societat. S'interroga sobre la naturalesa de la vida social dels homes. L'especificitat de la sociologia: Acceptar la influència dels factors psicològics i històrics sobre la vida en societat dels homes, posa en evidència la naturalesa dels fets socials.

Ciències Humanes i Socials

Ciències humanes: Conjunt de disciplines que estudien les actituds i els comportaments humans. Es distingeixen de les ciències socials, en el sentit que s'ocupen estrictament de l'aspecte social humà.

  • Ciències humanes: Economia, història, geografia, lingüística, ciència política.
  • Ciències socials: Etnologia, sociologia, antropologia, política, psicologia social.

El problema de les ciències humanes

En el seu camp d'investigació, l'home és alhora l'objecte d'estudi i el subjecte que estudia. Això comporta algunes dificultats, com:

  1. L'home no pot fer experiments socials amb persones, la naturalesa humana és subjectiva. Encara que hi ha persones que prescindeixen de càrrega afectiva.
  2. No puc utilitzar l'home com a objecte d'estudi perquè alguns mecanismes són perjudicials per a la seva salut.
  3. En les ciències experimentals s'utilitza la matematització, però el criteri darrer és la interpretació de les dades i aquesta sempre és subjectiva.
  4. Cada persona fa una anàlisi diferent de la realitat.

Els tres estadis d'Auguste Comte

El pare de la sociologia, Auguste Comte, fa referència a tres estadis pels quals ha passat tota la humanitat. Cada estadi es caracteritza per la seva manera d'explicar els fenòmens i per l'organització política que impliquen:

  1. Teològic: Fa referència a les entitats sobrenaturals, divines. L'home busca la naturalesa essencial de les coses, el seu origen.
  2. Metafísic: Abstracte. Consisteix en buscar les causes de tot.
  3. Científic-positivista: Fa referència a lleis positives. Tecnocràcia (Govern de la tecnologia). L'únic que es coneix són els fenòmens i les seves relacions, ni l'essència ni les causes.

L'home i la societat

L'home és l'home quan encara no ha format societats? Necessitem formar societat perquè l'home sigui home i no animal.

Autosuficiència

La felicitat de l'individu està en la seva autosuficiència. Si les coses que necessito me les proporcionen els altres, dependré d'ells i seré menys autosuficient. És preferible que jo m'abasteixi de coses en les quals jo sigui l'únic que me les pugui donar o treure.

Etnocentrisme

L'etnocentrisme és l'acte d'entendre, jutjar o avaluar un altre grup ètnic i/o cultura i/o grup social d'acord amb els estàndards i valors de la cultura o grup propis. També sol tenir el significat "a priori" de considerar el seu grup superior als altres grups.

Contracultura

La contracultura és un moviment sociològic els valors del qual contrasten amb els establerts dins d'una societat. El terme contracultura es fa servir especialment per a referir-se a un moviment organitzat i visible, l'acció del qual afecta a moltes persones i persisteix durant un període de temps considerable.

Subcultura

Una subcultura és un conjunt de codis socials que segueixen persones que s'identifiquen com a grup, dins la societat global. Poden esdevenir una contracultura si qüestionen l'ordre dominant o bé ser un grup autònom que s'integra parcialment al tot. Les subcultures s'associen sovint amb moviments juvenils i tenen senyals identitàries com afinitats musicals, un estil a la roba i pentinat, ús de determinades expressions lingüístiques i l'afany de distingir-se de la resta.

Psicologia i Sociologia

La sociologia estudia el comportament de l'home dins d'una societat, és a dir, els fenòmens socials. La psicologia estudia el comportament de l'home en forma individual, és a dir, la seva personalitat.

Societat i social

La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.

Cultura i socialització

La cultura sorgeix per i amb la convivència, desenvolupem la cultura al viure en societat, el que fem amb la cultura és organitzar com vivim els uns amb els altres. La socialització és el procés que consisteix en transmetre la cultura d'una generació a una altra, adquirim cultura. Cadascú pertanyem a... La cultura possibilita i afavoreix l'adaptació de l'home i li facilita la integració en la societat en què viurà.

La socialització: És natural o convencional?

En conclusió, l'ésser humà aspira a viure bé i només ho aconsegueix en el si de la societat, és la nostra pròpia naturalesa. En els últims anys s'ha derivat un altre punt de vista des de la ciència. La intel·ligència s'aconsegueix per la interacció dels humans, que va desenvolupar la capacitat lingüística, els conceptes mentals, etc. Aquestes habilitats no les desenvoluparia una persona aïllada de la societat. Si deixem que una persona creixi sola, no ho qualificaríem com a humà perquè no es desenvolupa amb el contacte social i no desenvoluparia el llenguatge articulat i les facultats superiors.

"Soc allò que els altres han fet de mi"

El que jo trio fa que la meva societat sigui d'una manera o una altra, demostro als altres que el que jo he escollit és el millor. La persona rep el missatge i és lliure, però està condicionada per l'altre. El que els altres fan em condiciona encara que sigui lliure.