Teories de la delinqüència: models explicatius i intervenció criminològica

Entenem els models explicatius de la delinqüència com a representacions abstractes de la conducta humana de tipus delinqüencial, de manera que en comparar-los amb altres models permetin oferir una explicació funcional.

Model cognitiu de la conducta

Explica el comportament humà on la conducta es desencadena per uns estímuls físics i socials i es manté perquè en rep reforç a través de les conseqüències positives que té per al subjecte. Es manipulen el context i els referents de la conducta, i s'influeix en l'aparició i el manteniment de conductes socialment desitjables, promovent el canvi cap a paràmetres més adaptatius. Explica la conducta delictiva a partir de la interacció entre les emocions, els pensaments i les conductes del subjecte. D'aquest model es desenvolupa el programa SAM.

Psicologia de la personalitat i aportacions de la recerca biopsicològica

Hi ha característiques individuals que predisposen a cometre delictes. Eysenck afirma que en les persones existeixen tres dimensions (neuroticisme, extraversió i psicoticisme) que, combinades amb les característiques del subjecte, condicionen diferents graus d'adaptació individual i social.

Teoria de l'aprenentatge social

Akers afirma que en els subjectes es generen estructures cognitives a través de quatre mecanismes interrelacionats que intervenen en l'aprenentatge del comportament delictiu: associació diferencial amb persones que tenen actituds delictives, adquisició de definicions favorables al delicte, reforç positiu dels seus comportaments delictius i imitació de models prodelictius. La intervenció als centres ha d'estar orientada a aprenentatges amb unes figures específiques que facilitin l'efecte de modelatge, l'aprenentatge vicari i la imitació de conductes socialment desitjables.

Teoria de la tensió

Està relacionada amb la comissió de delictes. La tensió impulsa a corregir la situació cometent un delicte, de manera que s'alleuja la tensió i es reforça positivament aquest mecanisme d'alleujament. La pressió es fon dins les presons i afecta persones poc susceptibles a modificar la conducta, per la qual cosa són necessaris programes de rehabilitació que regulin les emocions negatives.

Teories del control social

Si els vincles emocionals amb persones socialment integrades són escassos, és possible que algú es vegi implicat en conductes delictives. Per això és important tenir informació sobre el context social, familiar i el mecanisme de vinculació, per reforçar els factors de protecció.

Criminologia del desenvolupament

Des de la criminologia es dona importància a la infantesa, l'adolescència i la joventut per entendre la carrera delictiva. Farrington distingeix tres moments decisius en la carrera delictiva:

• Inici en l'adolescència, on el jove es veu influït pel grup d'iguals, està motivat per aconseguir beneficis fàcils i hi ha poc a témer.
• La carrera delictiva es manté si el jove té tendències antisocials persistents.
• L'abandonament de la carrera delictiva es produeix si el jove té la capacitat de satisfer les seves necessitats per vies lícites, si els vincles antisocials augmenten o si els costos de la delinqüència es fan majors.

Model risc-necessitat-responsivitat

Aquest model se centra en la prevenció i el tractament de la delinqüència, i estableix tres principis:

• Risc: els individus amb risc alt en factors estàtics requereixen intervencions més intensives.
• Necessitat: els factors dinàmics relacionats amb el delicte han de ser els factors a modificar en els programes d'intervenció.
• Responsivitat: cal ajustar les intervencions a les característiques personals dels individus i a la seva situació.

Així s'implanta el 2007 Savry i 9 Riscanvi (reincidència delictiva violenta, violència intrainstitucional, autodirigida, trencament de condemna).

Nous teories integradores: model del triple risc delictiu

Les dimensions de risc s'agrupen en tres categories: persona, referents al suport prosocial i relatives a les oportunitats delictives. Aquest model permet ajustar les valoracions del risc de conducta antisocial per poder adequar millor els tractaments penals als diferents individus.