Context històric del segle XIX: primera i segona meitat

Context general segle XIX: primera i segona meitat

Primera meitat del segle XIX

Context històric

Europa:

• Primeres avantguardes: moviments innovadors, trencadors amb la tradició i compromesos amb el progrés de la societat.
• 2a Revolució Industrial: desenvolupament tecnològic, petroli, de les comunicacions i els transports (ferrocarril i automòbil), electrificació de les ciutats.
• Inici del cinema (1895): projecció dels germans Lumière Saló Indien del Grand Café de Paris.
• Gran creixement de les ciutats i avenços en ciències com la medicina.
• Època de conflictes i de moviments socials: aquests suposen una reordenació de les fronteres fixades al Congrés de Viena (1814), per la caiguda dels grans Imperis de Rússia, Àustria-Hongria i Alemanya.

Arribada de la ideologia marxista al poder.

• I Guerra Mundial (1914 - 1918), guerra molt cruenta amb molts morts civils i militars, que va marcar la primera meitat del segle.
• Dècada dels anys 20 (economia de postguerra). Es fa el Tractat de Versalles i disminueixen les tensions.
• L’economia comença a recuperar-se a partir de la meitat de la dècada (feliços anys 20 que acabarien amb el crack del 29).
• EEUU com a nova potència política i militar.
• Dècada dels anys 30: crack del 29 amb la conseqüent crisi econòmica, que provoca una pèrdua de confiança en la democràcia i un augment del nazisme i en general del feixisme a Europa.
• El nazisme triomfa a Alemanya.
• II Guerra Mundial (1939-1945): en l’art, provoca l'exili de molts artistes als EEUU.

Espanya:

• Restauració Borbònica (1875 - 1931): fi de la I República i començament de la Restauració.
• II República (1931-1936): expulsió de la monarquía.
• Guerra civil (1936-1939).
• Etapa blava del Franquisme (1939-1945): Espanya és declara neutral a la II Guerra Mundial. Época de la simbologia feixista i el recolzament i negociació amb Alemanya.
• Literatura: Generació del 98 i Generació del 27.

Catalunya:

• Catalanisme i nacionalisme polític.
• Mancomunitat de Catalunya (1914-1925), que ajuda a fomentar el catalanisme, a partir de les seves gestions educatives, culturals i de serveis.
• Industrialització textil.
• Modernisme, Noucentisme i avantguardisme.

Segona meitat del segle XIX

Segones avantguardes, moviments artístics del període del 1945 als anys 70. Els efectes traumàtics de la guerra es reflecteixen en l’Art matèric.

Societat capitalista de consum, la fama i el poder són la iconografia del Pop Art. Trencament contundent amb el concepte tradicional de l’art.

Experimentació i conceptualisme.

S’anteposa la idea i el procés artístic per sobre del resultat. Nous materials i tècniques.

Rebuig dels mètodes i tècniques convencionals.

1947-1991: Guerra Freda. Blocs capitalista (EUA) i bloc comunista (URSS). Revolució tecnològica, carrera atòmica, era de les telecomunicacions.

Conflictes:

• 1950-1953: Guerra de Corea: Guerra entre Corea del Sud i del Nord. Corea del Nord va envair la de Sud i va començar el conflicte. Corea havia estat dividida en dos pel paral·lel 38 després de la II Guerra Mundial. La URSS va envair el nord i els EEUU el sud.
• Crisi dels míssils de Cuba: Octubre de 1962. Els EEUU descobreixen míssils de mitjà abast a Cuba. La Crisi es va solucionar amb negociacions secretes que van permetre de retirar aquests míssils de la URSS de Cuba, però també els dels EEUU a Turquia, que apuntaven la URSS. 1959-1975. Guerra del Vietnam: Guerrillers comunistes com el Vietcong o el Front d’Alliberament Nacional, volien derrocar el règim de Vietnam del Sud per a unificar-lo amb el nord. Vietnam del Sud es va aliar amb EEUU contra la República de Vietnam del nord, que era recolzada per Xina i la URSS.
• 1989: Caiguda del mur de Berlín i unificació d’Alemanya. Final del comunisme.

Conflictes: Israel i Palestina.

Guerres del Golf Pèrsic. Crisis del petroli.

Terrorisme islamista radical. Formació de la Unió Europea. Globalització.

Espanya:

• Dècada dels 70: Final del franquisme i transició a la democràcia amb una Monarquia Parlamentària. Terrorisme d’ETA.
• Catalunya recupera l’autonomia
• 1992: Jocs Olímpics de Barcelona 92.

EEUU:

Nova York: Capital mundial de l’art.// Artistes europeus fugen de la 2a Guerra Mundial.

Arquitectura del s.XIX

L’arquitectura del segle XIX ha de satisfer les necessitats d’una societat en transformació degut a la industrialització i el creixement urbà. Aquest context crea les condicions per la coexistència de diferents vies estilístiques.

No hi ha evolució arquitectònica fins que a Europa va aparèixer el ferrocarril, quan sorgeix la necessitat de salvar els accidents naturals. Es creen estructures grans, lleugeres i eficaces, primer amb fusta i després amb ferro.

Amb el desenvolupament de l’enginyeria dels ponts, a part dels avenços tecnològics, es comença a crear una estètica de l'enginyeria, lliures d'ornamentació, i on la forma esdevé de la funció.

Aquesta tècnica i estètica es va extrapolar a l'arquitectura. I és el precedent del funcionalisme.

En aquesta època hi han dues branques:

-l’arquitectura art.

-l'arquitectura enginyeria (en la qual la forma esdevé de la funció i gairebé no hi ha ornamentació. Eficàcia de la derivació de les càrregues que prové de l'enginyeria dels ponts.

Arquitectura del segle XIX es pot classificar en:

-ARQUITECTURA HISTORICISTA

-ARQUITECTURA DEL FERRO

-L’ESCOLA DE CHICAGO

-ARTS & CRAFT

-EL MODERNISME.

Funcionalisme: Art funcional és el que s’interessa per la seva utilització. L’ús és l’objectiu. Per tant, la forma sorgeix després de la funció (Louis Sullivan, Escola de Chicago, “la forma sigue siempre a la función”).

L’estil arquitectònic i de disseny industrial funcionalista és del segle XX, i sorgeix com a reacció a l’ornamentació sense funció. Exemple d’aquest corrent són Le Corbusier, Mies van der Rohe, i la Bauhaus.

Racionalisme: (1925-1965 aproximadament). El racionalisme està molt relacionat amb el funcionalisme, ja que si un edifici ha de ser funcional, també ha de ser racional, doncs ha d’obeir a les necessitats per les quals va estar dissenyat en cada cas. En Arquitectura també s’anomena estil internacional o movimient modern.

Arquitectura historicista:

-Sorgiment dels ideals nacionalistes a països europeus al segle XIX promou la recerca de les arrels medievals.

-Aquesta època va ser el naixement de les nacions europees i dels seus trets identitaris.

-L'esperit nacionalista va portar a diverses tendències artístiques simultànies, incloent l'eclecticisme en l'arquitectura.

-El neogòtic va ser el corrent més important de l'arquitectura historicista, sorgit de l'atracció pel món medieval.

-Els principals autors del neogòtic van ser Augustus Pugin i Charles Barry a Anglaterra, Eugène-Emmanuel Viollet-Le Duc a França i Elies Rogent a Espanya

Arquitectura de ferro:

L'arquitectura va haver de respondre als nous problemes que van sorgir amb el progrés.

-L'augment de la població va exigir construccions ràpides i econòmiques.

-Els nous mitjans de comunicació van requerir la construcció d'estacions, ponts i obres públiques.

-Les noves indústries van necessitar instal·lacions de dimensions fins aleshores desconegudes.

-La cultura i l'educació van portar a la creació de museus i biblioteques.

-Els nous materials, com vidre, ferro, acer i ciment, van potenciar aquest desenvolupament arquitectònic.

Escola de Xicago:

-L'incendi de Xicago de 1871 i la seva reconstrucció van propiciar l'aparició dels gratacels.

-L'especulació i encariment del sòl va incentivar la construcció més alta.

-Es van utilitzar nous materials com l'acer, ferro, ciment, formigó i vidre per a construir estructures més altes.

-L'ascensor i l'ús de l'acer van permetre una construcció més alta.

-La arquitectura funcional i utilitària va predominar.

-Louis Sullivan va ser l'arquitecte més destacat d'aquesta època, defensant l'adequació de la forma a la seva funció en detriment de l'ornamentació.

Arts and craft:

-El moviment Arts and Crafts va sorgir a Anglaterra a mitjans del segle XIX i va estar liderat per William Morris, un polifacètic artista i activista social que va proposar un retorn a l'artesania com a forma de treball més humana i autèntica enfront de la maquinària de la Revolució Industrial.

-Morris i els seus seguidors van buscar recuperar la qualitat estètica i la funcionalitat de l'art aplicat, que havia estat desplaçat per la producció massiva i estandarditzada d'objectes decoratius de baixa qualitat. La seva proposta passava per la creació d'objectes artesanals ben fets i bonics, i la seva aplicació en l'arquitectura i el disseny.

-En arquitectura, Morris va defensar la construcció d'edificis senzills, orgànics i adaptats a les necessitats i el context, en una línia més propera a la casa de camp tradicional que als edificis de la ciutat. Aquesta idea de l'arquitectura com a artesania es va fer extensiva als dissenys de mobles, vidres i ceràmiques, entre altres.

-El moviment Arts and Crafts va tenir una gran influència en el disseny arquitectònic i industrial de finals del segle XIX i principis del segle XX, i va ser un precursor dels moviments moderns que buscaven una recuperació de la funcionalitat i la qualitat estètica en l'art i la arquitectura.

Romanticisme

Origen del terme:

Enfront de l’ús genèric del terme, aquest, amb un significat precís, és el nom amb el que es coneix el moviment cultural i artístic que sorgeix a Europa a l’inici del segle XIX, que abraça les arts, la literatura i un estil de vida.

Es proposa un nou ordre ideològic basat en l’exaltació vitalista i en la necessitat d’explorar camps nous: exotisme oriental, conflictes bèl·lics, anàlisi psicologica, cementiris, bandolers, suïcidi, tempestes, paisatges exòtics, etc.

Motius per a que el Neoclàssic deixés de ser vigent:

-Caiguda imperi Napoleònic

-Les Acadèmies consideren que el gran estil ha de ser classicista (tradició de Rafael): composició i bellesa artificiosa. Aquesta és la principal raó que provocarà una reacció: el naixement del Romanticisme (1815 - 1848).

-El món Romàntic com a reacció contra el classicisme: Rafael esteriotipava les cares, utilitzava un model de bellesa artificiosa, amb actituds teatrals dels personatges.

CARACTERÍSTIQUES CONCEPTUALS DEL ROMANTICISME (GENERALS)

-No sorgeix tan sols com a estil, sinó com a actitud vital que afecta tant l’art, la literatura i la música com la manera de viure.

-Enfonsament de les arrels ideològiques del moviment romànic en els grans pensadors del segle XVIII, especialment en Rousseau, i en la filosofia alemana vinculada al naixement del nacionalisme.

-El concepte de “romàntic” neix com a contraposició al càlcul i l’harmonia de les normes neoclàssiques. Així, es proposa un nou ordre basat en l’exaltació vitalista.

-Necessitat d’explorar nous camps. Exotisme oriental, paisatges exòtics, l'anàlisi psicològic, exaltacions i passions amoroses, etc.

CARACTERÍSTIQUES CONCEPTUALS DE LA PINTURA

En les arts plàstiques el Romanticisme va ser un moviment eminentment pictòric, en el qual es poden distingir 5 trets fonamentals:

-La diversitat oposada a la uniformitat (exaltació de l’individu i de les tradicions).

-L’aspiració a la llibertat de l’individu i nacional (connexió amb les revol

ucions burgeses de l’època).

-La comprensió i el sentiment de la natura des dels vessants sensible i religiós.

ROMANTICISME A ANGLATERRA:La pintura anglesa es basa en paisatges. Està influenciat per la pintura holandesa, però té un caire religiós i místic, perquè la natura és un producte de Déu (ser fidels a la representació de la natura és ser fidels a Déu).

Hi ha un interès per representar l’atmosfera/l’aspecte atmosfèric (realisme, oxigen entre les figures).

Els pintors més importants són Turner (s’allunya més del realisme → molta expressivitat en les formes pictòriques i simbolisme) i Constable. Els dos són paisatgistes, i els interessa el que está en el cuadro, però Turner és més expressiu i Constable més tranquil.

----Pintors anglesos

Prerafaelites → busquen la identitat. Tenen com a referent del que no s’ha de fer al pintor Rafael (pinten de la manera que es feia abans de Rafael, no els agrada ell perquè és molt estereotipat i això impedeix representar la realitat). Són religiosos, i diuen que l’art ha de servir a Déu i ha de ser fidel a la natura (aquesta ha estat creada per Déu i representar-la fidelment és ser fidel a Déu).

ROMANTICISME A ALEMANYALa pintura a Alemanya es divideix en 2 (dos tipus):

--Romanticisme historicista → busquen les arrels de l’art en el gòtic. Veiem personatges (sobretot individuals / solitaris) observant el paisatge, ja que aquest conté la història (a vegades també observant ruines, normalment gòtiques).

Pintor alemany important: Friedrich.

--Natzarens → són religiosos cristians, i busquen la regeneració artística. Fan un art que ells creuen espiritualista. Se’n van a Roma (monestir) i allà comencen a pintar.

El seu punt de partida està al quattrocento (Botticelli i linealisme).

Tenen conciencia de grup, estan “associats”.

ROMANTICISME FRANCÈS (1820 - 1840)

Té una influència barroca. Hi ha un predomini del color sobre el dibuix i el dinamisme, amb una composició amb línies obliqües, escorços, i amb gestualitat molt violenta i dramàtica. Les composicions són complexes, hi ha una accentuació dels efectes de la llum (atmosfèrics), i es pinta amb pinzellades soltes i amb molta matèria.

Delacroix i Géricault són els principals artistes

Hi ha una tendencia classicista representada per Ingres:

-Neoclàssic = pintura academicista/// Romantic = tematica exotica, orientalista

REALISME 

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL REALISME

Moviment de la segona meitat del s.XIX→ Vol reflectir la realitat quotidiana de manera objectiva. Els artistes van buscar en el món quotidià i modern les principals característiques ( allunyant-se de tenes sobre déus i herois )--> Els pagesos i treballadors urbans van ser els protagonistes.

---Tant a la literatura com la pintura van intentar cercar la realitat més propera i quotidiana ( BUSCAR LA VERACITAT DE LA REALITAT ). 

Són les classes populars sorgides a la revolució industrial, amb les seves misèries i necessitats, les que van ser les protagonistes del nou art que va rebutjar la retòrica romàntica i la idealització neoclàssica. En les dècades del s.XIX, el Romanticisme i la seva idealització de la història, de la societat i de la natura, va cedir el pas al realisme, un corrent que va triomfar als anys 1848-1870 a França. 

Temes→ Contemporanis, tractats amb aparent objectivitat, en els quals veiem idees político-socials del moment. A aquest canvi hi van contribuir: 

-Implantació definitiva de la burgesia. 

-Sensibilitat i consciència dels artistes envers els problemes socials derivats de la industrialització. 

-Invenció de la fotografia. 

-Desencís pel fracàs de la Revolució de 1848. 

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ESTIL: 

-L’artista utilitza el coneixement de la perspectiva per crear il.lusió d’espais. Desenvolupa una vista aèria superior mostrant la visió del paisatge o dels detalls. 

-Volums MOLT BÉ representats per la gradació de; color, llum i ombra. 

-Preocupació per representar la textura, l’aparença real de l’objecte ( de forma objectiva ). 

-Disseny i tècnica per representar el cos humà PERFECTE. 

-Temes d’ordre polític i social. 

BARBITZONIANS: Entre el Romanticisme i el Realisme. 

( Pintors que van decidir marxar de Paris a la zona de Barbitzó a causa dels problemes político-socials ). 

( 1830 ). Els barbitzonians van treballar segons el programa de Constable, a més de que van compartir amb William Wordsworth el concepte de que la inspiració ha de ser la veritat de la natura. Són ANTI-CLASSICISTES. 

Practiquen un paisatgisme de caire realista, tot i que els Realisme no s’oficialitza dins el 1845. Presenten un realisme de tipus poètic, lirisme de la natura ( visió vocolica ( real ) de la naturalesa ) i treballen un aspecte que ja s’havia treballat anteriorment→ GENIUS LOQUI. 

´´ GENIUS LOQUI ´´, segons la mitologia romana, l’esperit del lloc, el guardià del lloc. En alguns pobles eslaus habita la casa i protegeix a la familia. Actualment, el concepte fa referència a les particularitats i característiques d’un lloc. 

COROT( 1850 ).

És l’artista que inaugura el Realisme. És coetani dels Prerafaelites i dels de Barbizon. És sintètic ( síntesi de la realitat→ Dóna importància als volums i a les llums. ), és a dir, li interessa el volum de la realitat i només agafa el més important. Per a ell, l’art ha de ser ingenu i l’artista ha de pintar sense cap influència. Corot té una pintura absolutament moderna i moderna al segon quart de segle. 

Fa síntesi amb taques de color, sense entrar en detalls hi dóna relleu a la geometria de la composició ( abans de ell, això no es feia ). 

COURBET ( 1819-1877 ). 

El s.XIX es caracteritza en l’esfera oficial, pels Salons d’Exposicions. Courbet va ser rebutjat al Saló Oficial fins 1957. L’època de Courbet va ser de molt puritanisme, sobre tot a ESP. 

A ell no li importava la bellesa, sino la veritat ( com a Caravaggio ). No li van negar el seu virtuosisme, però si els temes, que provocaven a la burgesia. 

A partir de que l’acepten al Saló ( 1860 ), viatja més, fa les seves marines i és un pintor amb prestigi. 

1870→ 3a onada revolucionària de Paris. És l’ocasió perfecta perquè el proletariat prengui el poder, fa una mena de cap d’Estat i van assolir el poder durant 1 mes. Courbet va acceptar la comissió de Museus. Va ser com un Ministre dels obrers i va ordenar enderrocar la columna de Napoleó. 

És proclama la 3a República→ Courbet va ser humiliat, empresonat i arruïnat. Va haver de fugir a Suïssa ( 1871 ). Courbet va morir el 1877. 

EDOUARD MANET ( 1832-1883 ).  Va ser un altre pintor rebutjat als salons, un altre habitual dels ‘’Salons des Refusés’’. 

Un pintor francès que va ser una figura clau en la transició de l'art acadèmic al modernisme. El seu estil es caracteritza per l'ús audaç del color, la pinzellada visible i la simplificació de les formes.

Manet va ser un dels primers artistes a trencar amb la tradició artística de la seva època, rebutjant el realisme detallat i la idealització dels temes clàssics en favor d'un enfocament més personal i directe. Va ser considerat com un dels fundadors de l'impressionisme, però també va influir en altres moviments artístics com el postimpressionisme i el simbolisme.

La seva obra va ser innovadora i controvertida, però va obrir camí per a una nova era d'experimentació artística i va inspirar generacions d'artistes posteriors.

CLAUDE MONET  1840-1926 ). 

Es considera el pintor impressionista més important, però també té obres realistes. 

Abans de fugir a Londres per la guerra franco-priussiana, freqüentava el taller de Charles Gleyre del qual va aprendre, També anaven a pintar a “plein air” a Fontainebleau. 

A Londres, l’altre mestre que va marcar Monet va ser Johan Barthold Jongkind, que feia una pintura fluïda, atmosfèrica i lliure… 

A Monet li fascinava la forma ràpida de pintar en aquarel·la. Deia que li havia educat la seva vista, (ex: Forma desfeta de fer l’aigua).

HONORÉ DAUMIER ( 1808-1879 ). 

Honoré Daumier (1808-1879) va ser un pintor, dibuixant i escultor francès que es va destacar pel seu treball en la sàtira política i social. El seu estil es caracteritza per la seva habilitat per capturar la vida quotidiana i els costums de la societat francesa del segle XIX, amb una gran dosi d'humor i crítica social. 

Daumier va ser conegut per les seves caricatures i il·lustracions satíriques que van aparèixer en revistes populars, i va utilitzar una gran varietat de tècniques artístiques, incloent la litografia i l'aquarel·la. Va ser un crític ferotge de la corrupció política i la injustícia social, i les seves obres van ser censurades en moltes ocasions.

JEAN-FRANÇOIS MILLET

( 1814-1875 ). 

Era un pintor realista social ( estrictament social ).

MODERNISME 

El modernisme és un art burgès, la burgesia industrial i l’aristocràcia volen un escenari refinat i per tant, també artesanal. Sorgeixen així les arts aplicades que s'integren en l’art per excel·lència, que es l’arquitectura. El primer artista plenament modernista es Aubrey Beardsley (pintor il·lustrador)

EUROPA A Europa, hi ha dues branques: la primera és d’inspiració natural (com Charles Voysey i Víctor Horta) i la segona és geometricista (especialment l’Escola de Glasgow i Macintosh)

AMÈRICA: En el cas d'Amèrica, al 1870 hi ha un gran incendi a Chicago, perquè moltes de les construccions son de gust. Per tant, s’ha de reconstruir la ciutat amb un material que no sigui de fusta i es fa amb ferro en aquest punt, arriben molts inversors i s’ha de construir verticalment, afavorir per la invenció dels ascensor elèctric de Ottis. El principals edificis els fa l’arquitecte Sullivan (de l’escola de Chicago).

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DEL MODERNISME:La burgesia té molta força, i per tant, necessita demostrar-ho. D’aquesta forma, el modernisme és un art burgès i europeu que busca expresar la modernitat de la societat.

-Busca deixar enrere el passat i “trenca amb la història”, busca la modernitat

-El modernisme té dues tipologies: 

-Decorativista (inspirada en la natura i reacció a l’historicisme arquitectònic) 

-Geometric (amb volums, models repetitius, com l’Escola de Maquintos a Grècia) 

-Té un caràcter d’integració de les diferents arts i de reivindicació del treball artesanal. L’arquitectura integra aquest estil i conceb els edificis com a contenidors de totes les arts (espais oberts, finestres i balcons)

* El modernisme va rebre diferents noms segons les ciutats: 

-França i Bèlgica: Art Nouveau (decorativista)

-Anglaterra, i països anglosaxons: Modern Style (geometric)

-Alemanya y països nòrdics: Jugendstil (geometric)

-Itàlia: Liberty o Floreale (decorativista)

-Àustria: Sezession, són artistes que posen de moda el rebuig al industrialisme (geometric)

-Espanya: Modernisme (decorativista)

----El modernisme deriva en dos estils: Art Decò (als EEUU) i Werkbund (a Alemanya)

EL MODERNISME CATALÀ 

Va mostrar una gran diversitat temàtica i estilística, perquè s’hi troben característiques impressionistes (interès per la llum i l'atmosfera), simbolistes (decorativisme, imitació a la natura i representacions oníriques), i de la tradició plàstica del segle XIX (interès pel retrat i pel paisatge). 

Els artistes més representatius varen ser Ramon Casas i Santiago Rusiñol, amb les seves representacions d’escenes de la burgesia catalana, i Isidre Nonell, en aquest cas més compromès socialment. Gaudí és l’Arquitecte més personal, amb formes i solucions constructives innovadores pròpies.

CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA MODERNISTA

-L’arquitectura busca una forma d’expressió amb noves formes, no inspirades en el passat i que doni Llibertat d’acció en la composició i en la utilització de tècniques i materials.

-Trenca amb la simetria, i té diferents distribucions (amb formes estranyes)

-Els elements decoratius solen ser de ceràmica i vidre, l’interior és ordenat però l’exterior és lliure

-Tenen espais oberts, amb finestres i balcons

IMPRESIONISME

Característiques generals pintura:

El tema principal és el paisatge, la naturalesa, i altres: les reunions al camp, el món de la nit. Pintaven directament de la realitat, no al taller, així, estan exposats als canvis de llum i, en conseqüència, al color; implica una pintura ràpida.

 - Tècnica: els pintors impressionistes pinten amb una pinzellada descomposta en petites pinzellades de diferents colors que l’espectador recompondre a la seva retina; aquestes taques miradess a certa distància reconstrueixen la forma. 

Utilitzen pinzellades ràpides aplicades amb llibertat, en totes direccions. Les superfícies de color desapareixen. 

És una pintura lleugera, plena de llum i color, amb pinzellades, que a vegades deixen veure el blanc del fons del quadre.

 El més important per aquests pintors va ser el color i la llum, donen menys importància al dibuix. 

 - Color: eliminen el color negre de la seva paleta, observen que les ombres mai són negres, i que el blanc pur no existeix, sinó que la llum el carrega de matisos innumerables. Utilitzen el color pur, i a vegades, el barregen sobre la superfície del quadre.

Claude Monet

És l’artista més representatiu de l’impressionisme, qui reflecteix millor les idees impressionistes. La seva obra va començant sent realista pero va acabar sent impresionista.

Exemples de la seva obra: Impressió, sol naixent  i campo de amapolas

Auguste Renoir

Exemples de la seva obra: El almuerzo de los remeros i desnudo femenino

POSTIMPRESSIONISME

Context històric 

1874-1886: període i última exposició de l’impressionisme. 

1886: Comença el Postimpressionisme, que suposa un canvi d'interessos. El món dels post-impressionistes és el món modern.

El període de la pintura post-impressionista va del 1886 fins la primera avantguarda, el Fauvisme, que comença el 1905, coincidint amb la primera exposició fauvista, al Saló de tardor, on el crític Louis Vauxcelles els va batejar com a “fauves”.

1890- 1910: Període general del Modernisme.

Tres dates fonamentals: 


-1867. Exposició Universal de París, 1867 (ex: Torre Eiffel) 


-1868. Revolució Meiji al Japó (1866-69). El 1853 els EEUU tenen les seves forces davant les costes de Tokio (Vaixells negres) i els pressionen per tal que obrin el seu comerç a Occident. Es produeix la revolució Meiji i es comença a desmuntar l’Estat Medieval (període Edo). Es comercialitzen les obres japoneses que arriben a Occident, sobre tot a França fins el 1912, es produeix una entrada immensa d'art japonès a Europa. Gran efecte de l'art japonès a la pintura europea.

-1878. Exposició Universal de París.

-1871: Acaba la guerra Franco-prussiana, i els processos d’unificació d’Alemanya i Itàlia. Es crearan dues grans aliances político-militars (La Triple Aliança: Alemanya, Àustria i Itàlia; i La Triple Entente: França, Rússia i Gran Bretanya). Tot això en previsió de que Alemanya voldria crear el 3r Reich*. Comencem les tensions polítiques entre les dues grans aliances. 

INFLUÈNCIES 

A finals del segle XIX es produeix un trencament amb la història, i l’art adquireix la llibertat per tornar a totes les èpoques.

-Les estampes japoneses es venien molt a tota Europa, i tenen una barreja de naturalisme i abstracció perquè hi ha una figuració treballada però en un sentit bidimensional. Exemple: Hokusai.

-Quan es representa un espai gran, sempre presenta un pla oblic per connectar l’espai representatiu amb l’espai reial. 

-Els japonesos no dibuixen mai del natural. La funció de l’art era ser un Punt de partida per a la meditació. Passejar, observar i en tornar a l’estudi, pintar. Aquesta és una de les raons de pintar com a massa de taques. Per això no han desenvolupat mai una representació naturalista.

-Els japonesos van passar del sistema feudal (edat mitjana), al món modern de cop, en 50 anys que culminen el 1912 amb la mort de l’Emperador Meiji.

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS 

-parteixen tots de l’herència de l’impressionisme i a partir d’aquest punt de partença hi ha una gran diversificació encara que hi han dues tendències fonamentals

-Cerca de l’estil, propi, personal, sistemàtica, que s’allunyés dels anteriors, amb un rebuig de la descripció, i a l’hora una expressió de la personalitat de l’artista. L’artista havia de ser reconegut pel seu estil personal, que és la seva identitat, la seva marca.

AUTORS I TENDÈNCIES

-Cloisonné Xinès i japonès: Línies metàl·liques incrustades a la ceràmica que divideixen els Espais de colors, amb 9 capes d’esmalt i 9 capes de poliment. En passar la mà, no es nota la diferència entre l’esmalt i la línia metàl·lica.

-Émile Bernard és el creador del cloisonnisme. La Línia negra ajuda a contrastar els colors. Hi influeix també el gran impacte de l’art japonès en Europa, i la pintura del Palau de Knossos, que també utilitzava la linealitat.

-La futura pintura de Gauguin i Van Gogh té el seu origen en les tècniques d’orfebreria japonesa i xinesa. També a les pintures japoneses.

-Paul Seurat (1859-1891) Junt amb Signac creen el concepte de Divisionisme, que es materialitza tècnicament amb el puntillisme. Utilitza pinzellades són molt curtes i no barreja el color a la paleta ja que es l’espectador el que barreja els colors en la seva retina. Cada color té al costat gairebé sempre el seu complementari.

-Gauguin (1848 - 1903) Actualitza la pintura del segle XX.. Es forma en el realisme primer i en l’impressionisme. Al principi té un estil Barbitzonià amb influència de Courbet. Es un precursor del fauvisme. 

-Vincent Van Gogh, 1853-1890: comença en la Regió de Nuenen, a Holanda. Viu en un ambient d’una atmosfera grisenca. Va ser pastor, i va anar a les missions. Només pinta els seus últims 10 anys de la seva vida. Té Influència realista i pinzellada més impressionista, però es considera post-impressionista.