El Simbolisme: Origen, Manifest i Característiques

Què és el simbolisme?

El simbolisme va ser un moviment de finals del segle XIX en què els artistes comunicaven idees a través de símbols en lloc de representar la realitat. Va sorgir com una reacció als moviments artístics que representaven el món natural de manera realista, com l'impressionisme, el realisme i el naturalisme.

Origen i el Manifest Simbolista

El simbolisme va sorgir i es va codificar en l'obra de Gustave Moreau i Jean Moréas, qui va usar per primera vegada el terme «simbolisme». L'any 1886, Jean Moréas va publicar el Manifest simbolista, citant Charles Baudelaire i els seus seguidors, Stéphane Mallarmé i Paul Verlaine, com a líders del moviment.

Moréas no només va intentar definir un estil literari, sinó que també va ajudar a codificar un nou marc estètic a les arts visuals. El manifest proclamava que cada persona, element natural i objecte s'havien d'usar per representar el símbol d'una idea o emoció més profunda. Moréas creia que, en lloc de replicar la realitat, els artistes haurien de suggerir-la amb símbols.

Aquest moviment va seguir cronològicament l'impressionisme, sent-ne l'antítesi, ja que posava una atenció especial en el significat darrere de les formes i els colors.

Característiques principals

• Lliterari: Moviment estètic que animà els escriptors a expressar les seves idees, sentiments i valors mitjançant símbols o de manera implícita, més que a través d'afirmacions directes. Volen crear un món de bellesa pura, on allò important no és la perfecció objectiva, sinó la sensació. No volen descriure, sinó suggerir; s'allunyen de les idees per centrar-se en els estats de l'ànima i volen renovar totalment les formes d'expressió.
• Subjectivitat: Èmfasi en la subjectivitat i la visió de l'autor. Concentren l'atenció en l'expressió del món interior, sentiments i experiències emocionals. Busquen crear una experiència estètica a través del ritme i la sonoritat de les paraules, utilitzant la rima i l'estructura poètica per aconseguir aquest efecte.
• Estil ornamental: Textos caracteritzats per un llenguatge ric, poètic i ornamental. Utilitzen imatges suggeridores, descripcions evocatives i un vocabulari carregat de símbols per captar la profunditat de les emocions i dels temes que tracten.
• Temàtiques místiques i espirituals: Exploren temes relacionats amb el misticisme, l'espiritualitat i els somnis. Busquen capturar el misteri i la dimensió espiritual de la vida, allunyant-se de la realitat tangible i enfocant-se en aspectes més transcendentals de l'ésser humà.