Les Avantguardes Artístiques i l'Arquitectura Moderna del Segle XX

Les Avantguardes Històriques

Durant la primera meitat del segle XX, l'art experimentà, com mai ho havia fet abans, uns canvis profunds i molt ràpids. Aquesta dinàmica s'ha d'entendre en un període històric en què les novetats se succeeixen a un ritme vertiginós: tecnològic i científic, polític, econòmic... Aquests moviments artístics reben el nom d'avantguardes. L'essència de les avantguardes és la innovació i la modernitat.

Fauvisme

El fauvisme és un dels primers moviments d'avantguarda. És un corrent basat en l'ús de colors no naturals, subjectius, pastosos, sense gradació tonal i primaris, els quals eren aplicats a paisatges i retrats. Els principals artistes foren Matisse, Derain i Vlaminck.

Expressionisme

L'Expressionisme és un moviment espiritual i artístic, cercant un refugi en l'art per donar una sortida a la torbació de l’estat d’ànim. Suposa una visió subjectiva i emocional del món. Es pot dividir en tres grups:

• Die Brücke: Un grup de pintors, com Kirchner i Heckel, que es caracteritzaren per utilitzar tècniques i materials variats; reben influència de l'art negre tribal i utilitzen colors agressius, contrastats, perspectives arbitràries.
• Blaue Reiter: Apareix a Munic i el terme prové de l'interès comú pel color blau i tot allò relacionat amb els cavalls. Un dels seus màxims exponents va ser Paul Klee.

Cubisme

El Cubisme és un moviment que té moltes variants: analític, sintètic, orfisme, purista, constructivista. La revolució cubista s'entén com la relativitat dels punts de vista i la percepció. S'enriqueix amb la presència de materials estranys. L'objectiu del cubisme fou crear nous procediments per plasmar un objecte amb tots els seus punts de vista en una superfície plana, introduint la quarta dimensió en base a les teories d’Einstein. Els artistes principals foren Braque, Picasso i Juan Gris.

Picasso és el més representatiu, amb les seves etapes blava i rosa i havent treballat a Barcelona i París. Les seves obres més significatives són Les senyoretes d'Avinyó i El Guernica.

Futurisme

El Futurisme és el primer moviment que parteix d'un manifest que defineix la seva ideologia i els seus membres són un grup amb objectius prèviament fixats. Els principals artistes futuristes van ser: Boccioni, Carra, Severini i Balla.

Dadaisme i Surrealisme

El Dadaisme sorgeix a finals de la Primera Guerra Mundial a Zuric. Va néixer al voltant del Cabaret Voltaire. És un art d’antimoviment que intenta destruir tots els significats artístics. No és una tendència estilística, sinó una actitud de rebel·lia.

El Surrealisme és un moviment sorgit a París i el principal teòric del moviment fou André Breton. Els seus principis eren l'automatisme psíquic, expressar el funcionament real del pensament. Els detalls, les figures i l'espai poden ser reals, però la relació entre ells no és lògica i plasmen aquest món irreal i oníric. Els principals exponents són Salvador Dalí, Joan Miró i Magritte.

Exponents Surrealistes

• Salvador Dalí: Personatge egocèntric i excèntric, es centrà en temes com l'erotisme, la fragilitat del temps, el món que s'esbuca. Destaquen: La persistència de la memòria o El gran masturbador.
• Joan Miró: Crea un llenguatge propi format per signes. Fa una pintura espontània i alegre, de siluetes negres, esquemàtiques, que estan plenes de colors primaris i vius. Destaquen “Le perroquet”, de constel·lacions i “El carnaval de l’arlequí”.

El Moviment Modern en Arquitectura

El desenvolupament de l'arquitectura al llarg del segle XX seguí unes directrius derivades de la creixent importància de les ciutats i la planificació urbanística com a aglomeracions humanes amb totes les necessitats. Es diversificaren els tipus d'edificis: indústries, museus, universitats... Per tal de satisfer aquesta variada demanda arquitectònica.

Fase Inicial i Racionalisme

Pel que fa a l'evolució de l'arquitectura, es pot parlar d'una fase inicial en què continuaren predominant els estils i influències de finals del XIX, com l’Escola de Xicago. El Racionalisme o Funcionalisme sorgeix del concepte segons el qual les formes i la tècnica han de seguir la funció.

Els edificis es fan plans, els interiors són blancs i els volums simples i cúbics, combinant espais quadrats i rectangulars amb un sentit estètic i d'expressar l'espai-temps amb la simultaneïtat de volums. Sorgeix una prioritat de la planificació urbanística respecte al projecte arquitectònic. No hi ha separació entre façana i planta, carrer i pati, tot forma part d'un conjunt.

Walter Gropius i la Bauhaus

El 1911 Walter Gropius projectà amb Adolf Meyer la Fàbrica de sabates Fagus, on canvià radicalment la concepció de l'arquitectura industrial resolent els seus problemes principals. Les grans parets de vidre anul·len la separació entre l'espai interior i l'exterior.

L'edifici de la Bauhaus a Dessau segueix una ordenació asimètrica, amb el model de triple L. Romp amb la façana única, totes les visuals tenen la mateixa importància; els volums són simples, delimitats per zones cobertes de vidre. La metodologia de la Bauhaus és molt important, ja que va tenir una gran influència sobre l'arquitectura i el disseny del segle XX.

Altres Figures Clau

Mies Van der Rohe

Mies Van der Rohe, al contrari de Gropius, no es planteja problemes socials ni tingué interessos urbanístics directes. Per Mies un edifici és més noble si som capaços de projectar-lo amb el menor nombre de línies. A les seves obres predomina el mur vertical, l'horitzontal i el vidre. El 1920 començà a projectar gratacels com embolcalls de vidre al voltant d'una estructura com una pura investigació formal. Obres: Casa Wolf, Cases Lange i Esters...

Le Corbusier

Le Corbusier té una gran obra teòrica tan important com l’arquitectònica. Estableix la divisió de tasques entre l'enginyer i l'arquitecte. El seu pensament es basa en una síntesi de la natura i de la geometria i per això formulà el Modulor, un sistema de mesures i proporcions d'aplicació universal. Els elements bàsics de la seva arquitectura són els pilotis (pilars de formigó que pugen la vivenda fent possible que el jardí passi per davall la casa, de forma que l'arquitectura no trastoqui la natura), el terrat jardí, la planta lliure i el mur cortina. Obres: Unitats d'Habitació de Marsella, vil·la Savoie, església de Ronchamp, Casa Citrohan.

Frank Lloyd Wright

Frank Lloyd Wright és el màxim exponent de l'arquitectura orgànica. L'arquitecte ha de tenir en compte l'acústica, els colors i el medi, els elements que s'utilitzen i les sensacions que produeixen. Utilitzà pels interiors els materials en estat natural. L'espai és continuat. Interiorment tampoc existeix fragmentació, però cada sector s'ha de tractar amb independència. Obres: Casa Kaufman o de la cascada, Museu Guggenheim de Nova York.