Anàlisi d'Obres Clau de l'Art Grec: Del Classicisme a l'Helenisme
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en
catalán con un tamaño de 7,58 KB
Anàlisi d'Obres Clau de l'Art Grec
Laocoont i els seus Fills
a) Cronologia i Context
Laocoont: Aquesta obra se situa a l'època hel·lenística, al segle III-II a.C. Després de la mort d'Alexandre el Gran l'any 323 a.C., l'imperi macedoni es va fragmentar en diversos regnes. L'hegemonia grega es va traslladar cap a orient, on van prosperar noves ciutats, com Pèrgam i Alexandria.
b) Estil i Arquitectura
Pertany a l'estil grec hel·lenístic. L'arquitectura de la Grècia antiga es basava en la raó i l'ordre; la pedra era un material molt utilitzat, i el temple era l'edifici religiós més important.
c) Característiques Escultòriques
Observem com aquesta obra està feta de marbre i forma part d'un grup escultòric. La seva composició té una clara forma piramidal, dissenyada per recrear el moviment i la tensió dramàtica.
d) Tema i Significat
El tema és literari, al·legòric i mitològic. Les versions gregues del mite parlen d'un fill, mentre que la llatina fa referència a dos fills. Representa el moment en què unes serps monstruoses ataquen el sacerdot i els seus fills, causant-los la mort. El motiu de la mort té dues versions diferents: càstig d'Apol·lo o d'Atena.
e) Terminologia Teatral
En el context del teatre grec, trobem els següents elements:
- Prosceni: Plataforma elevada on els actors representaven el seu paper.
- Orquestra: De forma circular, era el lloc on el cor dansava, cantava o interpretava instruments.
- Escena: Tancament de l'edifici del teatre, podia tenir diversos pisos.
- Càvea: Les grades on seien els espectadors; hi solien haver seients diferents en funció dels rangs.
Kore de Pèplum
a) Cronologia i Context
La cronologia de l'obra se situa a l'any 500 a.C. El context històric és la caiguda de la tirania a Atenes i la destrucció de Milet pels perses. A més, es correspon amb un període de naixement de la poesia lírica (Píndar s'especialitza en època grega) i es realitzen els primers Jocs Olímpics.
b) Estil i Arquitectura
L'estil és grec arcaic. Les característiques arquitectòniques (aplicables a l'escultura) són: la columna no té base, el fust és acanalat, presenta èntasi i el capitell és senzill.
c) Característiques Escultòriques
Les característiques formals i estructurals de l'obra són:
- Volum rodó.
- Frontalitat i rigidesa.
- Simetria.
- Representació estereotipada de la boca i la musculatura.
- Ulls en forma d'ametlla.
- Influència èpica.
El material i la tècnica utilitzats són de marbre.
d) Significat
El significat de l'obra rau en el seu nom: la paraula grega kore significa donzella. Les kórai eren ofrenes votives dedicades al culte, i solien anar vestides, portant sovint una fruita, una flor o un animalet en una mà.
e) Diferències amb el Classicisme
Les quatre diferències principals respecte a l'art posterior són:
- Rigidesa vs. Moviments.
- Simetria vs. Contrappostos.
- Al·legoria (en alguns casos) vs. Mitologia explícita.
- Estereotip anatòmic vs. Anatomia perfecta.
Dorífor de Policlet
a) Cronologia i Context
Data del 430 a.C., època clàssica. S'inicia després de les Guerres Mèdiques, on l'Atenes de Pèricles va resultar vencedora, implantant la democràcia. És el moment dels historiadors Tucídides i Heròdot.
b) Estil i Filosofia
Estil grec clàssic. Els pilars fonamentals de l'art grec són: l'home, la raó, l'harmonia, la bellesa i la natura. Com deia Protàgores, "l'home és la mesura de totes les coses". És el moment de màxim esplendor de l'art grec, amb l'aparició de l'ordre jònic i grans noms de l'estatuària com Policlet, Fídies i Miró, i la construcció de l'Acròpolis.
c) Característiques i Tècnica
Característiques formals:
- Volum rodó.
- Contrapposto.
- Frontalitat (tot i el contrapposto).
- Unifacialitat.
- Cànon anatòmic de set caps.
- Rostre dividit en tres parts iguals.
Tècnica: Talla. L'original era de bronze, i la còpia romana és en marbre.
d) Significat i Funció
Significat: Jove atleta en actitud de repòs, un instant abans de participar en la seva prova de llançament. Representa la plenitud juvenil com a ideal antropològic abstracte i la conjunció dels valors intel·lectuals i físics en equilibri. Funció: conmemorativa.
e) Terminologia Arquitectònica
Definicions clau:
- Cariàtide: Figura femenina que sosté l'arquitrau a manera de columna. El seu cap fa la funció de capitell. Si duu una cistella al cap, s'anomena canèfora.
- Cànon: Conjunt de regles que regulen les proporcions de l'escultura o l'arquitectura, d'acord amb un model ideal establert.
- Metopa: Espai general quadrat i llis que hi ha al fris de l'entaulament dòric entre dos tríglifs.
Erectèon
a) Cronologia i Context
Aquesta obra és de mitjans del segle V a.C., època clàssica. S'inicia després de les Guerres Mèdiques, quan Atenes, sota Pèricles, va implantar la democràcia. L'Acròpolis tenia un paper representatiu com a mostra de poder d'Atenes. És l'època dels historiadors Tucídides i Hèrodot.
b) Estil i Característiques
Aquesta obra és d'estil grec clàssic. Les seves quatre característiques principals són:
- Aplicació del cànon anatòmic.
- Trencament dels principis de frontalitat i rigidesa de l'escultura arcaica.
- Els originals eren de bronze (tot i que l'arquitectura és de pedra).
- Recerca del moviment.
c) Elements Arquitectònics
Elements destacats:
- Ús de l'ordre jònic.
- Les cariàtides (Pòrtic de les Cariàtides).
- Distribució interna: 1) Dedicat a Atena, 2) Pòrtic nord, 3) Vestíbul, 4) Cel·la de Posidó, 5) Cel·la d'Erecteu.
- El Pòrtic de les Cariàtides.
d) Significat i Mitologia
El temple té diversos significats:
- En honor a Erecteu, rei mític atenenc de qui pren el nom, considerat el fundador de les Panatenees.
- Lloc de culte a Atena, Posidó, Crètopa i Erecteu.
- Segons la mitologia grega, Zeus va promoure una competició per escollir el déu protector de la ciutat d'Atenes. Posidó va clavar el seu trident a la roca i va fer brollar aigua salada, mentre que Atena va fer créixer una olivera entre les roques.
- Honora la deessa Atena.
e) Comparativa d'Obres
Comparació amb altres obres:
- Victòria de Samotràcia: Estil hel·lenístic.
- Discòbol, de Miró: Estil grec clàssic.
- Elogi: Estil abstracte (no aplicable directament a l'obra).
- August de Prima Porta: Estil romà imperial.