Conquesta i Romanització d'Hispània i les Balears

La Península Ibèrica i les Illes Balears en el context de les Guerres Púniques

La Hispània Romana

La conquesta romana de la Península Ibèrica es va dur a terme dins el marc de la Segona Guerra Púnica. Anomenam Guerres Púniques als tres conflictes bèl·lics que tengueren lloc entre Roma i Cartago pel domini de la Mediterrània occidental. En la primera guerra, Roma es va convertir en una potència naval i es va annexionar les illes de Sicília i Còrsega, que estaven sota domini cartaginès.

Segona Guerra Púnica

La conquesta romana de la Península Ibèrica es va realitzar en diferents etapes, interrompudes per períodes d'inactivitat bèl·lica.

• 1a etapa (segle III a.C.): Anníbal Barca, fill d'Amílcar, pensava que per guanyar a Roma necessitava conquerir la península. Primer, perquè aquesta proporcionaria les riqueses necessàries per guanyar a Roma (metalls, armes, tributs i homes). Però Roma va enviar dos exèrcits per impedir el pas d'Anníbal cap a Roma i ho va aconseguir, dominant la costa mediterrània i el sud peninsular.
• 2a etapa: guerres contra el poble de la Meseta. L'any 139 a.C. Viriat (cabdill lusità) va ser assassinat pels seus oficials, que van pactar la rendició amb Roma.
• 3a etapa (29-19 a.C.): Sotmetiment dels càntabres i asturs. Es considera finalitzada la conquesta de la Península.

A les Illes Balears, els fenicis s'hi van instal·lar a Eivissa al darrer terç del segle VII a.C. A Mallorca i a Menorca s'han trobat restes gregues, això indica que hi havia comerç amb Grècia. Aviat les illes van caure sota influències comercials fenícies i, més tard, púniques.

Durant el segle III a.C., Eivissa va participar en les Guerres Púniques i l'any 127 a.C. els romans van intentar conquerir-la, però no ho van aconseguir i van firmar un tractat de federació.

Els púnics no van colonitzar Mallorca i Menorca, però sí que hi comerciaven. Aquestes illes també aportaven mercenaris foners als exèrcits de Cartago, que van ser molt importants dins els exèrcits púnics en les guerres contra els grecs i Roma.

La Romanització: Aspectes Polítics, Econòmics i Culturals

Les províncies romanes d'Hispània

Aspectes polítics: organització territorial

• 1a etapa: en dues províncies: Hispània Citerior (vall de l'Ebre i Llevant) i Hispània Ulterior (Vall del Guadalquivir).
• 2a etapa: en sis províncies: Tarraconense, Cartaginesa, Bètica, Lusitània, Gallaecia i Baleàrica. Al capdavant de cada província hi havia un governador.

Aspectes econòmics: organització econòmica

L'agricultura va continuar sent la base econòmica dels hispans i s'hi van introduir noves tècniques com el regadiu i el guaret. Els conreus eren de secà (cereals, vinya i olivera) i de regadiu (fruites i hortalisses).

En la ramaderia van predominar els ramats d'ovelles. En la mineria van millorar els sistemes d'explotació i extracció, augmentant així les extraccions.

En la pesca predominaven els salats de peix. L'artesania i el comerç van tenir un desenvolupament intens a les ciutats, on es va generalitzar el sistema monetari romà. S'exportaven ceràmica, armes, cereals, tèxtils i salaons a Roma.

Organització social

Formació de classes segons la seva riquesa. Societat esclavista.

• Aristocràcia: cavallers i senadors, posseïen càrrecs, terres i fortunes.
• Burgesia: negociants i propietaris de vil·les agrícoles.
• Treballadors: lliures, artesans, camperols i esclaus (privats de qualsevol dret).

Les ciutats hispanoromanes

Característiques

Amb la romanització, les ciutats van augmentar i van esdevenir el centre administratiu, jurídic, polític i econòmic d'Hispània.

Les ciutats estaven governades per un consell format per l'oligarquia local i elegit pels ciutadans.

Una xarxa de calçades les comunicava entre si i amb la resta de l'imperi. Cal destacar la Via Augusta (d'Andalusia fins a Roma) i la Via de la Plata (de Mèrida fins a Astorga).

Van ser els primers que van transportar aigua per aqüeductes, van construir ponts (per exemple, a Pollença) i edificis públics (termes).

Hi havia diferents categories en funció de la resistència en el moment de la conquesta:

• Ciutats lliures: conservaven els òrgans de govern i no pagaven tributs.
• Ciutats federals: pròpia organització amb dependència tributària a Roma.
• Ciutats conquerides: dependents del govern romà i sotmeses al pagament d'importants impostos.

Art i cultura hispanoromana

La presència romana va introduir nous elements culturals:

• Llatí com a llengua comuna: va eliminar les llengües indoeuropees que parlaven els ibers i els celtes. Més endavant va aparèixer el llatí vulgar, que van utilitzar els soldats, comerciants i funcionaris romans.
• El dret romà: la religió romana i, més tard, la cristiana es van adaptar aviat a les lleis de l'Imperi Romà. Serà la base de tot el dret d'Europa Occidental.

Formació i localització geogràfica dels primers nuclis cristians

El període que va transcórrer entre els segles VIII i XI es va caracteritzar per l'hegemonia d'Al-Andalus a la Península. Només el nord peninsular va quedar fora del domini islàmic i allà s'hi van formar els primers nuclis de resistència, que es van constituir en regnes i comtats independents.

Formació i consolidació dels regnes cristians

Inici dels regnes occidentals

Els successors dels nobles visigots estaven refugiats entre Astúries i Cantàbria. Un d'ells, Don Pelai, va derrotar per primera vegada els musulmans a Covadonga (722). Els seus successors, dirigits per Alfons I, van crear el regne d'Astúries, que es va estendre cap a Galícia i l'alt Ebre. Alfons III va aprofitar la feblesa dels emirs cordovesos per ocupar les terres fins a la vall del Duero. Per controlar millor les noves terres, es va traslladar la capital a Lleó (Regne de Lleó). També van fortificar les terres de la Meseta amb comtats i van fundar el comtat de Castella. Un dels comtes de Castella, Ferran González, va aconseguir independitzar-se i fundar el Regne de Castella (segona meitat del segle X).

Creació dels regnes i comtats orientals

1. Carlemany, emperador franc, va fundar la Marca Hispànica, una franja fortificada al sud dels Pirineus per protegir el seu imperi dels musulmans, que va ser dividida en comtats que depenien de l'emperador.
2. Al començament del segle XI, els comtats navarresos (830) i aragonesos (817) es van independitzar dels francs i van formar el Regne de Navarra i el Comtat d'Aragó. Els comtats catalans també es van independitzar (987) quan el comte Borrell II es va negar a renovar el jurament de fidelitat al rei franc després que el comte Guifré el Pelós convertís els càrrecs en hereditaris.