Connectors textuals: guia completa per a la redacció

Connectors textuals: classificació i exemples

Els connectors i/o marcadors textuals manifesten una relació semàntica distribuïble en quatre significats generals: addició, disjunció, contrast i conseqüència.

1. Additius

Indiquen, diversament, suma d’informació en el discurs.

• Addició i ampliació: i, a més, en efecte, efectivament, certament, per descomptat, també...
• Continuïtat: i, tot seguit, pel que fa a, a continuació, després, a més, doncs bé, així, llavors/aleshores, un altre punt...
• Distribució: d’una banda/d’un costat, de l’altra, d’entrada, d’antuvi, en primer lloc, en segon lloc, en darrer terme, per fi, per acabar, finalment, en definitiva, al seu torn, tornant al tema...
• Digressió –o canvi de tema-: per cert, a propòsit, ara que en parlem...
• Especificació: en concret, especialment, en especial, en particular, específicament, fet i fet, de fet...
• Generalització: en general, generalment, en termes generals
• Intensificació: i encara més, més encara, a més, cal no oblidar que, incident en, convé destacar...

2. Disjuntius

Indiquen una alternativa (total o parcial) entre dos conceptes o dues formulacions diferents d’un concepte.

• Reformulació: és a dir, o siga, això és, en altres paraules, dit d’una altra manera/forma, per ser més precís, vull dir, vaja, millor dit, més ben dit, encara millor, si voleu/ si preferiu...
• Exemplificació: per exemple, posem per cas, com ara, a tall de cloenda, a tall d’exemple, així...
• Resum: en resum, en síntesi, en suma, en poques paraules, globalment, comptat i debatut, ras i curt, total...

3. Contrastius

Indiquen algun tipus de contrarietat (una relació de “sí/no”) entre els elements que uneixen.

• Opositius: però, en canvi, ara bé, tanmateix, això sí, altrament, si no, en cas contrari...
• Consessius: no obstant (això), (amb) tot i això, malgrat tot/que, així i tot, de tota manera/de totes maneres, en tot cas, en qualsevol cas, siga com siga, però, al capdavall, comptat i debatut, total, encara que, per bé que, tot i que, amb tot i que...
• Restrictius: si més no, almenys, més aviat.
• Refutatius: per contra, ans al contrari, ben al contrari, a pesar de, en canvi, ara bé, nogensmenys, ben lluny de, contràriament a ...
• Contrapositius: en realitat, ben mirat, de fet, naturalment, és clar, per descomptat, fet i fet, si bé es mira...

4. Consecutius

Indiquen que la informació següent es presenta com a efecte de l’anterior.

• Conseqüència: en (com a) conseqüència, (així/i) doncs, per tant, així, per consegüent, consegüentment, per això, a conseqüència de, en conseqüència, cosa que, de manera que, així és que...
• Conclusió: en definitiva, en fi, al capdavall, al cap i a la fi, total, tot plegat, concloent, en conclusió...

Connectors en oracions subordinades adverbials

Les proposicions subordinades adverbials, quant a la forma, van introduïdes per un connector subordinant adverbial (on, com, quan, quant...). En l’oració composta fan la funció de complement circumstancial del verb principal –com faria un sintagma adverbial, preposicional o nominal en una de simple- i tenen una significació equivalent a un adverbi: Demà dinarem on vam sopar ahir = Demà dinarem en aquell restaurant.

Les subordinades adverbials, segons la circumstància que expressen, poden ser:

1. De lloc

Indiquen on s’esdevé l’acció i estan introduïdes pel pronom adverbial on, a vegades precedit de preposició (a, de, per, fins, cap...), o per adverbis (ací, allà, arreu...)

2. De temps

Diuen quan té lloc l’acció i van precedides per un adverbi de temps (quan, mentre, abans, després, sempre...) o d’una conjunció (fins que, des que...) També es poden formar amb infinitius, gerundis o participis: En acabar la reunió, soparem. Tornant cap a casa es va trobar una cartera. Visitat el museu, es dirigiren cap a la catedral.

3. De manera

Indiquen com passen els fets i van introduïdes per com, com si, tal com, segons...

Proposicions subordinades d’implicació lògica

Es diferencien de les adverbials perquè no poden commutar-se per un adverbi ni fan la funció de CC, sinó que afecten el significat de tota la proposició principal. Poden ser:

1. Causals

Aporten la raó de l’efecte que indica la principal. Connectors: perquè, ja que, com que, car...

2. Consecutives

Diuen l’efecte derivat de la principal. Connectors: doncs, per tant, de manera que, tant que...

3. Finals

Expressen l’objectiu de la principal. Connectors: perquè, a fi que, per, per tal de, per tal que...

4. Condicionals

Indiquen una condició necessària perquè es faça l’acció de la principal. Connectors: si, sempre que, en cas que, mentre...

5. Concessives

Posen una objecció al significat de la principal, que no és, sempre, un obstacle perquè es faça. Connectors: encara que, malgrat que, tot i que, per bé que...

6. Comparatives

Indiquen quantitat en relació amb la principal. Poden indicar:

• Superioritat: més que
• Inferioritat: menys que
• Igualtat: tan... com