La condició humana segons Hannah Arendt: De l'Homo Laborans a l'Acció

Homo laborans (Espai privat)

Treballar per a mantenir la vida; per a la pura subsistència. Es treballa en grup, com si el grup fos un únic cos. L'animal laborans no genera cap espai, només produeix vida biològica, aliments i garanteix la subsistència de l'individu.

Homo faber (Espai públic)

És la mundanitat, ja que el treball crea i condiciona el món. En l'homo faber no hi ha aïllament, sinó interacció social, però aquesta és purament econòmica, no política. Malgrat això, és des d'aquesta esfera des d'on es donen els requisits per a l'acció. No obstant això, encara no hi ha llibertat perquè tot està subjecte a la utilitat i la funcionalitat. En definitiva, l'homo faber representa una mentalitat moderna que valora la capacitat humana per resoldre problemes i crear, però que pot portar a la devaluació de les coses i la seva instrumentalització excessiva.

Homo loquens (L'acció)

L'acció és paraula. L'acció és la paraula en el discurs. És sempre política i social. Es mostra entre els individus i explica que, si no hi ha vida activa (acció), no hi ha identitat. L'individu és en els espais polítics.

• Política: Possibilitat de participació activa. La participació del poble.
• Natalitat: L'acció humana és un inici, la capacitat de fer aparèixer el que és inèdit, allò nou. És llibertat i començament.
• Discurs: Només és acció si va acompanyada de paraula.

Arendt rebutja la propaganda i l'adoctrinament (com en els règims del Reich o Stalin). El treball ens acaba condicionant i allunyant de la llibertat, igual que les institucions. Per a Arendt, anar a votar no era una acció activa ni política.

Totalitarismes i la banalitat del mal

Es descriu com un mal absolut que es caracteritza per una ideologia absurda, maquinària institucional, mecanització de l'execució, terror i propaganda. Aquestes situacions venen donades per la debilitat democràtica i per la banalitat del mal: el mal com a estupidesa, falta de pensament i obediència cega.

Els perills de la democràcia

L'amenaça de domesticació dels ciutadans i la demagògia pot portar al totalitarisme. La societat moderna de masses, amb la seva soledat, conformisme i rebuig de l'acció pública, proporciona un terreny fèrtil per a la destrucció de la humanitat.

Conceptes clau

• Espai privat: Pensament, fora del món, solitari, homo laborans.
• Espai públic: Dins el món, realitat (entre els altres), acció, homo faber.
• Estat: Àrea geogràfica amb lleis i normes escrites que distribueix el poder.
• País: Fonamentació política, forma unificada que adopta el poder i la sobirania.
• Nació: Comunitat unida per vincles com la llengua, la cultura o l'origen ètnic.
• Antisemitisme: Actitud o comportament hostil cap als jueus basat en prejudicis.
• Política: No és anar a votar; els règims totalitaris sorgeixen quan la gent s'allunya de la política.
• Societats en massa: Anar tots en ramat, fer tot en conjunt.
• Pluralitat: Activitat pròpia de l'homo loquens; tothom té coses a dir.
• Mal banal: Mal que succeeix perquè ningú posa res en qüestió.
• Mal absolut: Mal conscient amb la finalitat de crear terror, pànic i destrucció.
• República: Lloc on es dona l'acció, l'autogovern i la llibertat. Democràcia directa i decisions constants.

Acció, llibertat i condició humana

L'espai públic s'assoleix solament quan és possible l'exercici de la fraternitat, única via per a l'acció. La condició humana ha quedat absorbida pel treball, provocant una deshumanització on l'home es converteix en una màquina de treballar, perdent la seva identitat.

Teories sobre l'Estat

• Teoria naturalista: L'home és social per naturalesa i es realitza en societat. La finalitat de l'Estat és el bé comú.
• Teoria contractualista: L'origen de la societat és un contracte social (acord entre persones). Visions: Absolutisme, Liberalisme i Sobiranisme.