Conceptes Fonamentals: Religió, Natura, Cultura i Filosofia

1. La Religió

La religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, el ritual i les lleis morals. La religió pot incloure també tradicions culturals ancestrals, escriptures, història i mitologia, així com la fe personal i l'experiència mística; un conjunt de mites o de veritats sagrades reverenciades pels creients.

Natura i Cultura

Definició de Natura

Entenem per natura la codificació genètica, és a dir, allò amb què es neix. En relació a alguns altres animals, les diferències pròpiament bioquímiques i genètiques de l’espècie humana són ben escasses, però en canvi les diferències anatòmiques són molt rellevants, especialment el desenvolupament del cervell o la posició bípeda i dreta.

Definició de Cultura

Entenem per cultura no pas la instrucció general d’una persona (les coses que pot arribar a saber o els coneixements que pot arribar a adquirir) sinó tots els recursos, tecnologies i pautes de comportament propis d’una societat: coneixements, creences, valors, normes, símbols identitaris, tradicions i costums, hàbits d’alimentació, expressions artístiques, béns de consum… És la concepció de la cultura pròpia de l’antropologia.

És evident que l’ésser humà és un animal portador de cultura. La informació que emmagatzema en el cervell i les capacitats i els hàbits adquirits per herència social conformen la seva conducta. Fins i tot la manera com satisfem les nostres necessitats biològiques (menjar, dormir, mantenir relacions sexuals…) respon a formes d’expressió cultural.

Percepció i Intel·ligència

Per a nosaltres, la realitat és quelcom que se’ns fa present en la percepció, no pas un estímul que determina una resposta. Percebem la realitat com un conjunt d’estímuls (de manera semblant a la resta d’animals), però aquests estímuls ens suggereixen una resposta, no la determinen. I això perquè, després de la fase de percepció, intervé la nostra intel·ligència, d’una banda comprenent la realitat (i generant per tant coneixement) i d’una altra establint una conducta (generant comportament). I tot això de manera conscient.

3. La Definició Aristotèlica de l'Ésser Humà

Aristòtil (384-322 a.C.) va definir l'ésser humà com l'animal que té logos, que té paraula. Així es pot comprendre que a causa d'aquesta activitat intel·lectiva, el considerem com un animal que pensa i parla, en definitiva, elabora discursos. (Referència a Parmènides).

4. Característiques del Discurs Filosòfic

Metareflexió Crítica

• Es tracta de metadiscurs, és a dir, plantejar reflexions crítiques sobre altres discursos, especialment sobre el discurs científic (d'això s'ocupa la filosofia de la ciència), però també el discurs mític, religiós o ideològic (filosofia de la religió, teoria de les ideologies).

Naturalesa No Substantiu

• La filosofia no és cap saber substantiu ni cap ciència positiva; és una activitat d'anàlisi conceptual i de reflexió crítica aplicable a qualsevol saber teòric, pràctic o productiu.

Aclariment Conceptual

• Una especificitat del discurs filosòfic és aquesta activitat d'aclariment dels nostres conceptes o idees i, conseqüentment, de l'ús de termes o paraules.

5. Postures sobre la Veritat

Pragmatisme

La veritat d'una proposició dependrà de l'efectivitat que tingui a l'hora d'augmentar el benestar o la felicitat.

Relativisme

Que el concepte de veritat no és absolut sinó que varia, segons l'època, la cultura, la situació política.

Escepticisme

Va més lluny que el relativisme i nega fins i tot l'existència de la veritat.

Dogmatisme

És la creença en la plena capacitat de la ment per conèixer la realitat i per atènyer la veritat.

Racionalisme

És la doctrina filosòfica que afirma que només és segur el coneixement racional; és a dir, la raó és l'única via de coneixement de la realitat.