Conceptes Fonamentals de la Ciència: Mètodes, Lleis i Explicacions

Ciència: Explicació Sistemàtica

La ciència pretén ser una explicació sistemàtica. Els seus orígens es troben en els nombrosos interrogants sobre el món (Lluna, Sol, etc.). La ciència va sorgir quan l'ésser humà va assimilar que els conceptes naturals es poden integrar en un sistema ordenat. La filosofia i la ciència estaven unides inicialment, però més endavant la ciència va desenvolupar els seus propis mètodes, fet que va culminar amb la Revolució Científica del segle XVI.

Característiques Específiques

• Galileu és considerat el primer científic modern, introduint una nova manera d'entendre la ciència (p. ex., amb el telescopi).
• Experimentació: Consisteix a crear una situació ideal per eliminar friccions, aïllar el fenomen i estudiar les variables.
• Matematització: La natura respon a regularitats expressables utilitzant funcions matemàtiques.

Classificació de les Ciències

Les ciències es classifiquen principalment en:

• Formals: No tracten sobre fets del món; es basen en la relació entre símbols i la coherència interna del sistema.
• Empíriques: Tracten sobre la realitat i els fets del món, basant-se en l'observació i l'experiència. Aquestes es subdivideixen en:
  • Naturals
  • Socials i Humanes (que estudien realitats complexes)

Conceptes Científics

Els conceptes es classifiquen segons la seva funció:

• Classificatoris: Organitzen la realitat en grups.
• Comparatius: Ordenen gradualment els objectes.
• Mètrics: Mesuren numèricament les propietats.

Lleis i Teories

Les lleis són enunciats bàsics que utilitzen conceptes per determinar universalment una regularitat de la natura. Les teories són conjunts de lleis científiques interconnectades.

Explicacions Científiques

L'explicació científica és la resposta a un perquè. Segons Ernest Nagel (que assenyala que no tots els fenòmens requereixen el mateix tipus de resposta), trobem:

• Explicació Deductiva: Recorre a lleis generals per arribar a una conclusió lògica.
• Explicació Probabilística: Demostra que és molt probable que succeeixi allò que s'explica.
• Explicació Teleològica: També anomenada finalista (comuna en la biologia del món viu), recorre a les intencions o finalitats.
• Explicació Genètica: Se centra en l'origen o l'evolució del fet que es vol explicar.

Mètodes Científics

Mètode Deductiu

Es basa a partir de dades generals arribar a una conclusió particular o concreta. Exemple: Tots els homes són mortals; Sòcrates és home; per tant, Sòcrates és mortal.

Mètode Inductiu

Es basa a extreure una conclusió general a partir de dades concretes o particulars. Exemple: Sòcrates és mortal; Kant és mortal; Plató és mortal; per tant, tots els homes són mortals.

Mètode Hipotetico-Deductiu

És la combinació dels dos mètodes anteriors. Implica formular una hipòtesi, que és una suposició sobre allò que passa en el món i les seves causes.

Falsacionisme i Revolucions

• Karl Popper i la Falsació: Proposa l'alternativa a la verificació: la falsació, que consisteix a examinar la hipòtesi per trobar fets que demostrin que és falsa. El progrés de la ciència és continu; cap teoria és veritable de manera definitiva, però cada teoria nova és millor que l'anterior.
• Thomas Kuhn i les Revolucions Científiques: Critica la visió continuista dels falsacionistes, emfatitzant el paper de les revolucions científiques.

Constitució de la Investigació Científica

La investigació científica depèn de diversos factors:

• Institucions polítiques i propietats econòmiques que determinen els objectius científics.
• L'existència d'una comunitat científica internacional.
• La divulgació de la recerca i els descobriments científics.

Tecnociència

Tradicionalment, la ciència (àmbit teòric) i la tècnica (àmbit pràctic) es consideraven àmbits diferents. Històricament, primer va existir la tècnica i després la ciència (primer es feia, després es reflexionava sobre el fer; p. ex., de la destral a la motoserra). En l'actualitat, la relació entre tècnica i ciència és bidireccional.