Conceptes Clau de Filosofia: Locke, Il·lustració i Més

Conceptes Clau de Filosofia

A posteriori: A partir de l’experiència, que procedeix d'ella. A priori: Anterior a l’experiència, que no procedeix d’ella. Independent d’ella. Arrogància: Auto-satisfacció pròpia. Egoisme: Conjunt d’inclinacions o tendències que un té. Comportar-se d’acord amb les inclinacions. Ètiques formals: Ètica que no determina cap bé en concret, només la forma d'actuar moralment. Ètiques materials: Ètiques amb contingut, que determinen què és el bé i el mal. Felicitat: Satisfacció de l’egoisme. Hereonímia: Situació en la qual la norma no depèn de la pròpia raó sinó que aquesta ve establerta des de fora. Il·lustració: És la sortida de l’ésser humà de la minoria d’edat en la qual es troba per la seva pròpia culpa. Imperatiu categòric: Tractat moral que no és hipotètic ni condicional. Llei moral: Es tracta d’una ètica formal. Ha de ser:

1. A priori: independent de l’experiència.
2. Necessària: no pots anar amb unes normes morals carregades d’excepcions.
3. Universal: per tothom igual. No val que jo tingui una norma només per a mi.
4. Absoluta: sense excepcions, independent de la conveniència.
5. Autònoma: només racional.

Màxima: Llei interna personal que controla la teva conducta i les altres normes. No és universal, són actituds personals per anar pel món. Noümen: La realitat en sí mateixa, incognoscible perquè no es dóna ni en l’espai ni en el temps i per això, li són inaplicables les categories de l’enteniment. (Antònim de fenòmen i Sinònim de cosa en si.

2n Govern Civil: Locke

Segons Locke el govern no ha de ser protector de la llibertat, la igualtat ni la propietat. Això són drets naturals (evidents per si mateixos). La llibertat i la igualtat naturals són dos conceptes bàsics del liberalisme:

1. La seva justificació “Tots som creats a imatge de Déu” ens vol dir que som iguals, lliures.
2. Condició: és la propietat natural. Justifica la propietat natural dient que és aquella guanyada pel treball.
3. Conseqüències: no hi pot haver governs absolutistes, ja que sinó lliures i iguals no té sentit, per tant, ha de ser un govern democràtic (democràcia = triar representants). Aprova la igualtat però dins d’uns rangs. Aquests rangs es subordinen entre ells (p.ex: Els animals estan subordinats a l’home. Els homes queden subordinats a Déu, estem al seu servei. Els homes se subordinen entre si segons la seva propietat).

Com i perquè s’estableix el govern civil: És el pas d’un estat natural a un estat civil i aquest pas es fa a través d’un pacte.

Característiques: Locke és bastant optimista, no hi ha un jutge comú i això a vegades porta a lluites i aparicions de persones dolentes. Podria estar millor, i per estar-ho els individus pacten, col·laboren i cooperen per formar aquest poder polític. Aquest contracte és reversible, expressa la sobirania popular. Creu que amb això no es perd la llei natural. El govern no pot tenir un poder il·limitat i això no treu del principi de dret, és a dir, ha d’estar limitat per força. La propietat privada no pot ser infinita, però no s’intervé, no pot ser expropiada.

El Problema del Coneixement en Locke

Com a empirista, Locke creu que el coneixement ens ve de l’experiència i que no hi ha idees innates. La teoria del coneixement empirista és utilitzada per Locke com a eina de comprensió, amb la qual no vol arribar a saber com és la realitat sinó com la coneixem nosaltres. Ens permet dir que:

• El coneixement no és mai innat.
• El coneixement és limitat perquè no pot anar més enllà del que la nostra experiència ens permet conèixer.
• Només podem posseir certesa sobre el que està dins els límits de l’experiència.

La definició de coneixement per Locke és: “La percepció de la connexió: acord o bé desacord, refús de qualsevol de les nostres idees.” Està dient que no podem conèixer exactament com és la realitat, sinó que allò que coneixem és la percepció que tenim d’ella. No nega l’existència de la raó, sinó que ens diu que aquesta es forma a partir de l’experiència, que coneixem gràcies a allò que hem viscut. Segons la teoria del coneixement de Locke hi ha dos tipus d’idees: les simples (reflexió o sensació) i les complexes (combinació d’idees simples). En les idees simples, que es formen per sensació, podem distingir les de qualitats primàries (extensió, figura, moviment...) i les de secundàries (color, olor, gust...). Locke no creu que hi hagi idees innates ni que la font de coneixement sigui la raó, i per tant està en contra dels racionalistes, representats per Descartes. “Si existissin les idees innates les tindria tothom, inclosos deficients i infants”, i podem afirmar que no és així. També acusa a Descartes d’inconseqüent respecte el seu principi cartesià que estableix com a criteri de certesa que les idees siguin clares i distintes. Locke diu que les idees innates de Descartes no compleixen aquests requisits.

La Il·lustració

És un sinònim de maduresa i modernitat. És un gran moment cultural. S’origina a França i apareix a tots els llocs d’Europa als voltants del S.XX. És un moviment cultural europeu occidental de renovació de l’altura i la política molt plural, causada pel gran nombre d’autors, pels temes causats (tocaven tots els temes) i plural per l’enorme propagació que van aconseguir les seves idees, per exemple l’enciclopèdia.

Característiques:

1. És empirista. La nostra raó humana està delimitada per l’experiència. Es dona en qüestions cientificotècniques. En política i ètica són més idealistes.
2. Afirma l’autonomia de la raó. Aquesta raó autònoma és sobretot un poder per alliberar a l’home.
3. És molt optimista. Enorme confiança en el progrés (exceptuant Rosseau), en la civilització.

Tres causes de la confiança (optimisme):

1. Gran interès pels temes pràctics i cientificotècnics.
2. Sistematització: difusió dels coneixement humans com a símbol (enciclopèdia).
3. Autoafirmació de la majoria d’edat per a l’home, que podem pensar i buscar la felicitat. (KANT: SAPEVE AUDEL – Atreveix-te a saber).

Autors de la il·lustració:

1. Voltaire: Escriptor i divulgador d’idees. Lluita contra el fanatisme religiós i proposa una teoria anomenada deisme. Escriu un conte filosòfic, que va en contra d’aquells que creuen que el nostre món és el millor dels possibles.
2. Rousseau: Gran científic. Critica la idea de progrés. Davant la raó i la civilització ens proposa el sentiment i la naturalesa. La cultura i la ciència són les causes del mal de l’home: L’home en estat salvatge és bo. L’home s’ha hagut d’agrupar per tenir una vida més fàcil. Amb l’agrupació neix la divisió del treball o l’especialització. Quan ens especialitzem depenem uns dels altres i al final uns manen als altres. Això és el pas del món salvatge al civilitzat.
3. Diderot: Escriptor i divulgador, eclèctic. Gran impulsor de l’enciclopèdia, que volia agrupar el saber i els coneixements. Una altra funció era difondre el saber a tothom. L’enciclopèdia dóna molta importància a l’art, la ciència, la tècnica i la crítica del poder absolut.