Conceptes Clau d'Economia Pública: Samuelson, Arrow, Harberger i Incidència Impositiva

Eficiència Global (Samuelson)

L'eficiència global, segons Samuelson, es defineix per les següents condicions:

• Maximitza la utilitat de l'individu A (Ua) en funció de Xa i Y, subjecte a la utilitat de l'individu B (Ub) en funció de Xb i Y, mantenint Ub constant: Max Ua(Xa, Y) subjecte a Ub(Xb, Y) = Ub
• La funció de producció és F(X) = Y, on X = Xa + Xb.

Teorema del Votant Medià

Sempre que les preferències siguin unimodals, el resultat de la votació majoritària reflectirà les preferències del votant medià.

• Quan les preferències mostren més de dos pics, poden haver-hi problemes.
• Un problema associat és la manipulació d'agenda.

Teorema d'Impossibilitat d'Arrow

És impossible trobar un mecanisme que satisfaci totes les condicions que ha de complir un mecanisme de presa de decisions col·lectives. Aquestes condicions són:

1. Ha de permetre la presa de decisions, siguin quines siguin les preferències dels votants. El mecanisme no pot col·lapsar si hi ha algun individu amb preferències multimodals.
2. Poder ordenar tots els resultats possibles.
3. Respondre a les preferències de la gent.
4. Ser consistent.
5. Mostrar independència d'alternatives irrellevants.

Anàlisi de Harberger sobre la Incidència Impositiva

Harberger va analitzar com diferents tipus d'impostos afecten els preus relatius i la distribució de la càrrega fiscal entre els factors de producció.

1. Impost sobre un producte

El preu relatiu del producte gravat augmenta. Els consumidors tenen incentius per passar a consumir manufactures, la qual cosa fa que la producció de manufactures augmenti i la producció d'aliments disminueixi. Part del capital i del treball es veuen forçats a trobar feina en el sector manufacturer. Els preus relatius del capital i del treball canvien per poder absorbir aquests factors. Com més gran sigui l'elasticitat de la demanda, més pronunciada serà la caiguda de la remuneració del capital.

2. Impost sobre la renda

Gravar la renda és equivalent a gravar el capital i el treball amb el mateix tipus d'interès. Els factors no poden evitar l'impost, per tant, suporten la totalitat de la càrrega impositiva.

3. Impost generat sobre el treball

Com que afecta el treball tant en el sector de manufactures com en el d'aliments, no hi ha incentius a canviar de sector. Per tant, el treball suporta la càrrega impositiva.

4. Impost selectiu sobre un factor

Si només es grava el capital, es generen dos escenaris:

• Efecte producció: El preu de les manufactures augmenta, disminuint la demanda dels consumidors.
• Efecte substitució dels factors: El capital s'encareix, i els productors passen a utilitzar més treball i menys capital.

Un impost sobre un factor pot afectar a la llarga l'altre factor.

Excés de Gravamen (Pèrdua de Benestar)

L'excés de gravamen (EG) representa la pèrdua de benestar social neta causada per un impost o una subvenció, més enllà de la recaptació o el cost fiscal.

Les fórmules relacionades són:

• Preu de demanda: Pd = Ps + T
• Recaptació: Recaptació = (Pd + Ps) * Q1
• Excés de Gravamen: EG = 1/2 * (Pd - Ps) * (Qo - Q1)
• Càrrega fiscal: Càrrega = EG / Recaptació

L'excés de gravamen és la diferència entre el valor monetari de la pèrdua de benestar originada per l'impost i la recaptació generada.

Una subvenció també té excés de gravamen; és la diferència entre el valor monetari del benestar generat i el cost que suposa per l'Estat aquesta subvenció.