Efectes externs i bens públics
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Economía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,38 KB
Tipologia d'efectes externs:
En la producció:
Negatius (contaminació)
Positius (tecnologia)
En el consum:
Negatius (tabac)
Positius (educació)
Que mitjançant controls directes.
Les autoritats trien el nivell o llindar màxim de contaminació total i determinen el nombre adequat de permisos.
El preu d'aquests permisos per a contaminar, que equivalen a la taxa sobre la contaminació, es fixa en funció de l'oferta i la demanda de permisos.
Aquest mètode d'actuar permet que les empreses contaminants que poden reduir les seves emissions de manera més barata ho facin i venguin els seus permisos a les que necessiten més permisos per a noves plantes o perquè no tenen gaire marge per a reduir les emissions i els resulta més convenient comprar permisos en lloc d'instal·lar uns equips cars contra la contaminació.
Els béns públics són mercaderies en què el cost d'estendre el servei a una persona addicional és zero i del gaudiment dels quals és impossible excloure a ningú.
La rivalitat i l'exclusió
Els béns que ofereixen les empreses, els béns privats, tenen dues característiques que cal destacar: rivalitat i exclusió.
La rivalitat i l'exclusió permeten distingir els béns privats dels béns públics. La rivalitat i l'exclusió són dues característiques que no tenen els béns públics.
Els béns privats són rivals i excloïbles i són oferts per les empreses privades del mercat.
Rivalitat en el consum d'un bé o servei per part d'una persona implica que ningú més pot consumir aquest bé o servei.
Exclusió és la capacitat d'excloure del consum qui no paga per un bé.
Un consumidor parasit és aquella persona que rep el benefici d'un bé, però evita pagar-lo. Quan no es pot excloure el consum d'un bé, la gent té un incentiu per actuar com a consumidors paràsits, deixant que altres paguin pel bé i d'aquesta manera gaudir-ne sense pagar.
Els recursos comuns són béns són rivals però no excloïbles, és a dir, que no són propietat de cap individu concret.
La política distributiva està integrada per un conjunt de mesures del Govern l'objectiu principal de les quals és modificar la distribució de la renda entre grups socials o individus, intentant fer-la més equitativa.
L'estat de benestar representa que l'Estat intervé per garantir a tots els individus una sèrie de drets bàsics en temes com ara la sanitat, l'educació o l'habitatge.