Fons de Maniobra Necessari i Fonts de Finançament: Guia Completa

Fons de Maniobra Necessari (FMN): Definició i Càlcul

El Fons de Maniobra Necessari (FMN) és l'actiu corrent (circulant) mínim que s'hauria de finançar amb recursos permanents. Es tracta d'aquella part d'estocs mínims, deutes de clients i fins i tot disponible mínim que cal mantenir sempre per tal de mantenir el ritme d'activitat normal de l'empresa. Aquest s'ha de finançar amb recursos permanents per tal de mantenir els equilibris bàsics de l'empresa.

Fórmula del Fons de Maniobra Necessari

La fórmula per calcular el FMN és la següent:

FMN = Saldos mitjans de l'actiu corrent – Saldos mitjans del passiu corrent

O, de manera més detallada:

FMN = Saldo mitjà d'existències (Ex. Ini. – Ex. Fin. / 2) + Saldo mitjà de clients + Necessitat mitjana de tresoreria – Saldo mitjà de proveïdors

Consideracions sobre el FMN

• No hi ha un valor idoni per al FMN; dependrà del Període Mitjà de Maduració (PMM), és a dir, de l'actiu corrent que l'empresa ha de mantenir.
• Si el PMM disminueix, la rotació i els saldos mitjans disminueixen, i, per tant, el FMN també disminueix. Ja no cal tant marge de seguretat.
• El FMN serveix de referència per comparar-lo amb el fons de maniobra real i fer que aquest tendeixi a igualar-se amb el necessari.
• El FMN pot ser negatiu en empreses que tenen un Període Mitjà de Finançament (PMF) negatiu (els proveïdors financen tot el cicle d'explotació i part del cicle llarg). Aquesta és una situació excepcional, no general.

Relació entre Fons de Maniobra Real i FMN

La comparació entre el Fons de Maniobra real i el FMN és crucial per a la salut financera de l'empresa:

• Si FM real < FMN: Pot haver-hi problemes de falta de liquiditat per fer front als deutes a curt termini (CT).
• Si FM real > FMN: Hi ha un excés de FM. Això pot indicar una baixa rendibilitat si el cost dels recursos permanents és més alt.
• Si FM real = FMN: La situació financera és equilibrada.

El Finançament de l'Empresa

Fonts de Finançament

Les fonts de finançament són els recursos líquids o els mitjans de pagament a disposició de l'empresa per afrontar les seves necessitats dineràries.

Classificació de les Fonts de Finançament

Les fonts de finançament es poden classificar segons diversos criteris:

1. Segons el criteri de termini

• Curt Termini (CT): Quan el termini de devolució és inferior a l'any (per exemple, el crèdit dels proveïdors, els préstecs bancaris a curt termini, etc.).
• Llarg Termini (LT): Quan el termini de devolució és superior a l'any (per exemple, préstecs a llarg termini i emprèstits).

2. Segons el criteri de propietat

• Mitjans de Finançament Propis: Són els recursos que pertanyen al o als propietaris de l'empresa (per exemple, el capital social i les reserves).
• Mitjans de Finançament Aliens: Són els recursos que s'han de tornar, ja que no pertanyen als propietaris de l'empresa (per exemple, els préstecs i crèdits, ja siguin a LT o CT).

3. Segons el criteri de procedència

• Extern: Els recursos procedeixen de l'exterior de l'empresa (per exemple, el capital social, els préstecs).
• Intern: Els recursos els genera l'empresa a través de la seva activitat (per exemple, reserves i quotes acumulades d'amortització).

4. Segons la manera d'obtenir els recursos

• Espontanis: Són els que sorgeixen dels ajornaments dels pagaments dels deutes (per exemple, la Seguretat Social, etc.).
• Contractuals / Negociats: Són de naturalesa contractual i, per tant, no es produeixen de manera espontània (per exemple, els crèdits i préstecs que l'empresa contracta).