Colosseu de Roma: Història, Funció i Anàlisi Arquitectònica

Context Històric i Cronologia

Al llarg dels segles I i II dC, l’Imperi Romà va arribar a la seva màxima expansió i prosperitat. Aquest període, conegut com la «Pax Romana», es va caracteritzar per un nombre reduït de conflictes. Pel que fa a l’art, entre els segles I i III dC es considera l’època del classicisme romà, amb una revifada de les influències gregues.

Aquesta obra pertany al segle I dC, dins d’aquesta etapa de pau relativa que va permetre als emperadors destinar recursos a la construcció d’obres públiques. El Colosseu (o Amfiteatre Flavi) va ser encarregat per Vespasià (de la dinastia Flàvia), inaugurat per Tit i acabat per Domicià.

Funció, Significat i Intenció Propagandística

La funció principal del Colosseu era lúdica, destinada a l'entreteniment del poble romà. S'hi celebraven diversos espectacles:

• Jocs i combats de gladiadors.
• Lluites d’animals (venationes).
• Batalles navals (naumàquies), gràcies al sistema d'inundació del subsòl.

També simbolitzava i glorificava l’emperador Flavi, amb una clara intenció propagandística, mostrant la generositat i el poder de l'Imperi.

Ubicació i Interpretació del Nom

El Colosseu fou situat estratègicament en el llac dessecat de l’antiga Domus Aurea (Casa Daurada) de Neró. El nom de Colosseu prové de la colossal estàtua de Neró que l’acompanyava, la qual va ser adaptada posteriorment per representar el déu Sol.

Era un regal de l'emperador Vespasià al seu poble, amb el caràcter públic d’edifici civil on s’oferien espectacles gratuïts. La gent s’asseia a la càvea segons el seu estatus social, reflectint l'estructura jeràrquica de la societat romana.

Models i Influències Arquitectòniques

L'amfiteatre va ser una tipologia arquitectònica original de l'Imperi Romà, tot i que va prendre elements d'altres tradicions:

• La superposició d'ordres als diferents pisos era habitual en l'època hel·lenística.
• Aquesta tècnica va ser copiada posteriorment per arquitectes del Renaixement (com Alberti) i del Barroc.

Actualment, el Colosseu serveix de model per a recintes esportius moderns, com els estadis de futbol.

Descripció Formal i Estructural del Colosseu

La Façana: Articulació dels Quatre Nivells

La façana està articulada en quatre nivells aixecats sobre un estilòbat. Els tres primers nivells estan formats per una successió de 80 arcs de mig punt, amb columnes adossades que suporten un entaulament amb un fi purament decoratiu. En canvi, el quart nivell està format per un mur amb pilastres adossades i petites finestres rectangulars.

La Superposició dels Ordres Clàssics

El Colosseu combina els tres ordres clàssics més coneguts. De baix a dalt, els ordres se superposen en aquest ordre:

1. Dòric-toscà (primer nivell)
2. Jònic (segon nivell)
3. Corinti (tercer nivell)

Planta El·líptica i Estructura Interna

Quant a la planta, és el·líptica, la qual defineix l’espai de manera concèntrica. Al centre hi ha l’arena, on tenia lloc l’espectacle, i al voltant hi ha la càvea, lloc on se situaven les graderies en les quals s’asseien els 50.000 espectadors que podia arribar a acollir. L’accés al recinte es feia a través dels arcs del pis inferior (els vomitoris).

Sota l’arena, al subsòl, hi havia una complexa obra de maons que, a més d’albergar les diferents dependències de servei i les cel·les per a les feres, estava dotada amb un sistema de conducció de l’aigua capaç de transformar l’arena en una gran piscina per a les naumàquies.