El Colosseu: fitxa tècnica, descripció i funció

Fitxa tècnica: Colosseu o amfiteatre Flavi

Autor: Desconegut.

Cronologia: sg I (72-80).

Tipologia: Amfiteatre.

Materials: Blocs de marbre, travertí, formigó, maó, pedra i estuc.

Estil: Romà Imperial.

Localització: Roma.

Context:

Període Imperial. A partir de la segona meitat del segle I aC. L’expansió territorial provoca la crisi de la República. Hi havia conflictes i guerres civils a Roma. Després de la mort de Cèsar, assassinat per part dels partidaris del la República, el seu besnét Octavi va vèncer els seus rivals a la Guerra Civil. L’any 27 aC el senat li va concedir el títol de August “Escollit pels deus”. Octavi August va inaugurar un nou sistema de govern, l’Imperi (30 aC – 14 dC). L’emperador concentrava tots els poders en la seva persona. Al llarg dels segles I i 2 dC l’imperi va arribar a la seva màxima expansió i prosperitat, és el període conegut com el de la “pax romana” en el qual hi va haver pocs conflictes. Pel que fa a l’art, entre els segles I i III dC es pot considerar com l’època del classicisme romà, amb una revifada de les influències gregues. Aquesta obra pertany al segle I, per tant dins d’aquesta etapa de pocs conflictes que permeten els emperadors destinar recursos a la construcció d’obres públiques. Colosseu encarregat per Flavi però inaugurat per Tit i acabat per Domicià.

Descripció formal:

Material: Marbre, pedra, tova...

Sistema constructiu: Arquitravat i voltat als tres primers pisos.

Elements de suport: Podi (estilobat), pilars, columnes adossades als pilars (que tenien funció decorativa). També arcs de mig punt i contraforts.

Elements suportats: Els entaulaments que fixen el límit de cada un dels tres pisos, voltes de canó i voltes d’aresta.

Espai exterior: Cada pis és d’un ordre diferent:

• Primer pis: d’ordre dòric toscà amb columnes sense estries i té base. Té 80 arcades.
• Segon pis: d’ordre jònic i es compon de base. El fust més esvelt i un capitell de volutes que li confereix un aire més delicat. Té 80 arcades.
• Tercer pis: d’ordre corinti. És el més elaborat de tots tres i destaca pel capitell amb fulles d’acant. Té 80 arcades.
• L’àtic massís: decorat amb lesenes d’estil corinti que emmarquen les finestres quadrades. Aquesta part del Colosseu es va afegir posteriorment. En aquest quart pis hi havia 240 pals de fusta que servien per subjectar el “velarium” que tenia la funció de protegir el Colosseu de la pluja i del sol.

Espai interior: Als intercolumnis del segon i el tercer pis tenien escultures. La graderia envoltava l’arena que era l’espai circular on es feien les celebracions. Sota l’arena hi havia un subsòl ple de passadissos interns on hi havia els muntacàrregues per pujar les feres a l’arena. Aquest subsol estava cobert amb un empostissat fàcilment desmuntable. Tenia un sistema impermeabilitzat per inundar l’arena i fer una piscina per a les batalles navals. La càvea (graderies) com que no es van utilitzar els desnivells del terreny per construir-la sinó que es construïen superposant diverses voltes superposades sobre pilatres que formen passadissos interiors. A l’interior hi cabien uns 50 mil espectadors. Els accessos es deien vomitoris, que eren escales i rampes que estaven sota les arcades per anar cap amunt.

Funció i significat:

Funció: Lúdica, és a dir, per entretenir ja que s’hi feien jocs, Gladiadors, lluites d’animals i batalles navals. També simbolitza i glorifica a l’emperador Vespasià amb una clara intenció propagandística.

Tipologia: Amfiteatre.

Interpretació: Fou situar en el llac Dessecat de l’antiga Casa Daurada de Neró. El nom de Colosseu prové de la colossal estàtua de Neró que l’acompanyava. Era un regal de rei Vespasià al seu poble. Tenia el caràcter públic d’edifici civil on s’oferien espectacles gratuïts. La gent s’asseia segons el seu estatus social.

Models i influències:

Els amfiteatres varen ser una tipologia arquitectònica original de l’Imperi Romà, sorgint de la unió de dos teatres. La superposició d’ordres arquitectònics en diferents pisos era típica de l’època hel·lenística. S ‘usà al teatre Marcello (13 a C) DE Roma anteriorment, i després, durant el renaixement i Barroc es repetí sovint. Algunes solucions en la construcció de graderies i altres instal·lacions han servit de model a construccions esportives modernes.