El Colonialisme: Causes, Etapes i Conseqüències

Les Causes del Colonialisme

Les principals causes de l'expansió colonial van ser:

• Econòmiques: A finals del segle XIX, Europa vivia una crisi de superproducció i la indústria necessitava nous mercats que absorbissin els seus productes.
• Polítiques: Els estats van mostrar diferents interessos en la colonització: hi predominaven les exigències estratègiques de potències, hi va haver el desig d'aconseguir reconeixement i prestigi o la consolidació del sentiment nacional.
• Demogràfiques i socials: L'augment de la població va plantejar problemes seriosos als governs europeus, com la falta de treball, que va generar nombroses protestes.
• Ideològiques: Els europeus estaven convençuts de la superioritat de l'«home blanc», així com del seu destí civilitzador dels pobles «salvatges» mitjançant la transmissió de sabers, valors i religions.

Les Etapes de l'Expansió

El desenvolupament industrial va potenciar l'interès per territoris desconeguts, ja que oferien abundants recursos naturals, humans i mercantils. En la seva evolució, la colonització va passar per dues etapes:

• L'inici de l'expansió (1850-1880): A mitjan segle XIX, només el Regne Unit disposava de possessions colonials de rellevància per tot el món.
• El repartiment del món (1880-1914): En aquesta etapa es va accelerar i sistematitzar l'expansionisme de les potències europees, en una espècie de carrera entre aquestes. El dret de sobirania sobre els territoris es basava en el reconeixement internacional per part de les altres potències europees.

La Colònia

Eren territoris dominats administrativament, militarment i econòmicament per una nació estrangera. El govern autòcton depenia del governador de la metròpoli, va presentar variants:

• Colònies d'explotació: Són aquelles en les quals es van instal·lar grans empreses, funcionaris o militars per a explotar els recursos naturals.
• Colònies de poblament: Són aquelles en les quals es van instal·lar grans contingents d'immigrants per tal d'explotar la terra i desallotjar els indígenes.
• Territoris que la metròpoli considerava estratègics: Per exemple, les colònies britàniques de Malta, Gibraltar o Ciutat del Cap, i la francesa de Djibouti.

Altres Formes de Dominació

També van existir altres formes de domini colonial:

• Concessions: Eren zones que el govern autòcton llogava a potències europees en qualitat de seus per tal d'afavorir els seus interessos comercials.
• Protectorats: Territoris amb la riquesa i la política exterior en mans d'un estat colonial.
• Territoris metropolitans: Eren considerats prolongacions del país colonitzador, i els seus habitants estaven representats en les institucions de la metròpoli.
• Dominis: Territoris amb habitants que van obtindré un cert grau d'autogovern tot i la dependència de la metròpoli, que controlava àmbits com la política exterior.

Les Conseqüències del Colonialisme

Les conseqüències més importants del colonialisme van ser:

• Econòmiques: Les colònies van mantindré una relació de dependència econòmica amb la metròpoli, ja que es van convertir en proveïdores de matèries primeres i compradores dels productes manufacturats.
• Polítiques: La metròpoli va tindre el domini polític i administratiu de la colònia. Des d'Europa, els mandataris van crear fronteres artificials que van separar o barrejar pobles i cultures.
• Demogràfiques i socials: La colonització va ocasionar la desaparició de l'organització social indígena.
• Culturals: El domini militar, econòmic i cultural va originar la pèrdua de la identitat dels pobles colonitzats.

Les Causes del Conflicte

Entre 1870 i 1914, nombrosos incidents van enfrontar les potències principals, els més greus en van ser:

• Les discrepàncies colonials: Marroc: Alemanya va pressionar per a evitar la creació del protectorat francès al Marroc. Les dues crisis diplomàtiques van ser en el 1905 (visita del kàiser Guillem II), i el 1911, aquest va demostrar el seu poder militar enviant un vaixell de guerra a la zona. Es va accentuar l'aïllament diplomàtic alemany i es va enfortir l'aliança francobritànica.
• El nacionalisme als Balcans: El declivi del domini de l'Imperi Otomà va ser paral·lel a dos fets: l'auge dels nacionalismes serbi, grec, búlgar i romanès va conduir a la independència d'aquests països, i l'interès dels imperis autocràtics rus i austrohongarès per ampliar la seva àrea d'influència política i econòmica sobre aquest territori.
• Les rivalitats econòmiques: Des de principis del segle XX, el ràpid desenvolupament de les fàbriques alemanyes va convertir aquest país en un competidor temible.
• Les rivalitats territorials: Entre França i Alemanya perdurava la disputa pels territoris d'Alsàcia i Lorena, Àustria-Hongria i Rússia es van enfrontar pel control de Polònia, i l'Imperi Otomà i Grècia rivalitzaven pel domini de les illes de la mar Egea.