Regne de Lleó

      1.A la segona meitat del s IX, els Monarques asturians i Alfons III, van aprofitar la feblesa dels emirs i van Ocupar territoris que s’estenien fins al reu Duero , una zona despoblada i Abandonada per les guarnicions musulmanes. Per defensar millor les terres Repoblades, la capital es va trasladar a Lleó i el regne va prendre el nom de Regne de Lleó. Les noves terres van ser repoblades amb gent cántabra, gallega i Vasca, i tambéamb mossàrabs que havien fugit d’Al-Andalús ¡. Hi anaven atrets Pels beneficis que els concedien els reis: llibertat personal, permís de Comerç, exempció d’impostos… Aquests repobladors van formar comunitats de Pagesos lliures que tenien petites parcel·les de terra (alous) i vivien en Cases aïllades, però properes entre sí, que formaven una vila.

2.La frontera oriental del regne De Lleó (zona exposada als atacs musulmans i fortificada amb castells), va Rebre el nom de comtat de Castella i estaba governade per comtes. Ferran González (913-970) va aconseguir independitzar-se i transmetre en herencia el Comtat al seu fill. Castella va dependre dels reis de Lleó o de Pamplona fins Que, amb Ferran I (1037-1065), va esdevenir regne independent i va aconseguir Unir el regne de Lleó a la seva corona (1038) / Ferran I va ocupar i repoblar Els territoris al sud del Duero i arribà fins a Àvila. Va conquerir Çoïmbra i Va obligar a Toledo, Sevilla i Badajoz a pagar Tributs. El regne de Castella-Lleó es va convertir en un estat Fort i va pasar a pendre la Iniciativa contra l’Al-Andalús.  Alfons VI(el seu fill, 1065-1109) va continuar l’expansió. Aquest fet va permetre dur La frontera del regne castellanolleonès més enllà del Tajo. L’any 1128 Alfons Henriques es va proclamar rei de Portugal, a partir de les hora, Portugal va Ser independent.  Per poblar aquestes Terres, es va organitzar el repoblament comunal. / La força militar dels Reiscristians va atemorir els monarques islàmics. Llavors van demanar auxili Als guerrers d’un Imperi islàmic del nord d’âfrica: els almoràvits. Entre el 1086-1109 els exèrcits almoràvits van entrar a la península aturan als reis Cristians i aturan l’avanç. Els monarques castellans van haver d’avandonar València, que había estat ocupada el 1092 per Cid Campeador.

      3. Al llarg del Segle XII  els regnes de Castella i Lleó es van unir i Es van separar diverses vegades hereditaris o matrimonials. Ja hem vist que Ferran I va unir el seu regne al de lleó i que així va aconseguir la primera unificació D’ambós regnes. Desprès de la seva mort el regne es va tornar a dividir i unir Diverses vegades per q¨^uestions d’herència. La reunificació definitiva va ser El 1230, Ferran III va heredetar el regne de castella de la seva Mare i el de Lleó del seu pare. DE la uníó va néixer la corona de Castella.

     4.La part mes important de la Llana produida a Castella s’exportava als països baixos (Burges). EL comerç de La llana es concentraba a Burgos i d’esde alla anava als ports del Cantàbric Desde on arribaba a Flanders per via marítima.  Aquesta exportació va reactivar la vida Comercial de la Meseta nord, on es crearen mercats i fires importants ( Medina Del Campo). La llana s’embarcava als ports càntabres (Laredo, Castro Urdiales) I bascos (Bermeo, Getaria, Bilbao) en vaixells que eren manats per mariners Vascos i càntabres. Al Segle XIII aquests mariners van fundar l’Hermandad de la Marina de Castilla per defensar-se de la competencia dels mariners anglesos i Francesos.

      5. El regne de castella constituia Un únic estat amb unes corts úniques i unes lleis iguals. / monarquia:  La corona tenia poders forçes amplis. Per Assessorar-se en les seves funcions, es reis van crear el Consell Reian, una Cúria( tribunal de justícia), una cancelleria( administración) i una Tresoreria(financies) . A partir del seglr XIII els nobles castellans, que S’havien de convertir en una clase rica, es van enfrontar a l’autoritat del Monarca i van voler limitar-ne les atribucions. / corts:  les de Lleói es van crear l’any 1188 i van Ser les primeres que es van reunir a la Península. Des del s XIV la uníó de les Corts de Castella i les de Lleó va donar lloc a les corts de Castella i Lleó. Aquesta institució era un òrga de poder amb funcions consultives, no tenien Capacitat de fer lleis. Amb el temps, la noblesa i el clero van deixar D’assistir a les corts per no pagar impostos. / municipis:  Els consells municipals oberts a tota la Población dels primers segles de l’Edat Mitjana van ser substituits pels Anomenats capítols. Va sorgir la figura del corregidor( representant del poder Reial a les ciutats, tenia el poder de presidir els capítols)

      6.La crisi económica de la Baixa Edat Mitjana, que va afectar d’una manera molt profunda els regnes de la Corona D’Aragó, no va ser tan intensa a Castella. La davallada económica del Segle XIV Va impulsar els nobles a enfrontar-se als monarques per exigir-los la Restauració dels seus privilegis i l’ampliació de les seves terres. Pere I de Castella (1350-1369) va voler imposar el seu poder desenvolupar l’economia de Les ciutats. L’alta noblesa i l’església es van imposar i van proposar com a Rei al seu germanastre Enric.  El rei va Comptar amb el suport de la burgesia i de la petita noblesa,¡ i, després d’uns Anys de la Guerra Civil, el bàndol nobiliari es va imposar, Entic de Trastàmara Va ser proclamat rei de Castella amb el nom de Enric II.

     7.La nova dinastía dels Trastamara Va estar a mans de l’alta noblesa. Enric II  Va ser anomenat “El de les mercès” (1369-1379), perque va haver de Concedir als nobles molts privilegis i moltes riqueses per pagar l’ajuda que li Havien prestat. Els don¡s monarques següents, Joan II (1406-1454) i Enric IV (1454- 11474) van haver d’afrontar diverses rebelions nobiliàries, moltes de Les quals van esdevenir guerres civils. Aquesta situació d’enfrontaments Continus va ser una de les causes de la paralització de la conquista de nous Territoris.  

8.L'art gótic a partir del s XIII: Arquitectura: primeres catedrals , les de Lleó i Conca. Al s XV es van Continuar bastin grans catedrals ( Salamanca i Sevilla) incorporen lluminositat Interior, equipació en l’alçada de totes les naus, gust per la ornamentació Molt recarregada. Destaca el Castell de peñafiel a Valladolid. Escultura: Va Tenir un gran desenvoluoament. Als s XIV i XV es va acentuar el sentit Decoratiu ( Don Alfonso, Gil de Soilé) .Pintura: Duran el s XIII va estar dominada Per l’art de la miniatura. Als XV els Retaules van esdevenir el mitjà d’expressió pictórica principal (Fernando Gallego)