El Naixement de Catalunya: De la Marca Hispànica a la Independència

El Naixement de Catalunya

1. La Formació de la Marca Hispànica i els Orígens de Catalunya

1.1 La Conquesta Carolíngia

Cronologia:

• 711 – 785: Ocupació musulmana.
• 785 - 897: Inici del domini franc a la Catalunya Vella.
• Carlemany, amb Lluís el Pietós, conquereix Girona el 785 i avança cap a l'Urgell, la Cerdanya, el Pallars i la Ribagorça. El 801 pren Barcelona (Catalunya Vella).

Marca Hispànica:

• Creada per Carlemany com a territori de frontera.
• Situada entre els Pirineus i l'Ebre.
• Objectiu: Evitar els atacs musulmans.

1.2 La Creació i l'Organització de la Marca Hispànica

Organització territorial a partir de comtats (Ribagorça, Pallars, Urgell-Cerdanya, Barcelona-Girona-Osona, Rosselló, Empúries) i un segon nivell, els pagi o districtes (Peralada, Berga, el Conflent, el Vallespir i Besalú).

Quins van ser els primers comtes?

• Grans propietaris hispano-visigots que posteriorment van ser substituïts per comtes francs en rebel·lar-se els primers contra el rei.
• Aissó d'Osona es revolta contra aquesta decisió.
• L'absentisme dels comtes francs fa que Carles el Calb cedeixi aquests territoris a grans propietaris pirinencs.

2. L'Època de Guifré el Pelós. El Naixement de Catalunya

Guifré el Pelós, nomenat comte de la Cerdanya, l'Urgell i el Conflent (Casal de Barcelona), inicia una dinastia que governarà Catalunya fins al segle XV.

2.1 L'Enfortiment del Comtat de Barcelona

Guifré el Pelós:

• 870: Comte de Cerdanya i Urgell (fidelitat a Carles el Calb).
• 878: Comte de Barcelona, Girona i Osona (investit per Lluís el Tartamut) i el seu germà, Miró el Vell, comte de Rosselló i Conflent.

Expansió territorial de Guifré:

• Objectiu: Defensar el territori de les ràtzies musulmanes.
• Territoris ocupats: El Berguedà, la vall de Lord, el Lluçanès, el Ripollès, les Guilleries i el Bages.
• Repoblació: Pagesos procedents del Pirineu.
• Defensa: Xarxa de castells (Cardona, Olèrdola, Clariana, Calaf, Oliola...).

Fundació de centres religiosos per part de Guifré:

• Santa Maria de Ripoll.
• Sant Joan de les Abadesses.

2.2 La Mort del Comte Guifré

L'any 897, lluitant a Lleida contra els musulmans.

Conseqüències:

• Deixa en herència als seus fills els seus territoris sense permís del rei franc.
• Es consoliden durant el seu mandat els orígens de Catalunya i el símbol de les quatre barres.

3. El Camí cap a la Independència de la Catalunya Vella

3.1 L'Enfrontament amb Còrdova

Els successors de Guifré el Pelós es troben amb:

• Una monarquia franca dèbil.
• Un califat de Còrdova poderós.

Entre aquests dos estats neix Catalunya de la mà de Borrell II (966-992).

Àmbit territorial a finals del segle X:

• Desplaçament de la frontera cap al sud, des del riu Llobregat fins al Gaià.

Política envers el califat de Còrdova:

Aliança que possibiliti:

• L'obertura del comerç cap a Còrdova amb:
  • Venda d'esclaus.
  • Compra d'or i productes manufacturats.
• Protecció contra els atacs dels musulmans.

Any 985:

• Saqueig de Barcelona per part d'Almansor.
• Bona part dels habitants de la ciutat són convertits en esclaus.

3.2 El Trencament amb els Reis Francs

Borrell II demana ajut al rei de França, que no li pot oferir per manca de mitjans (revoltes nobiliàries).

Any 987:

• Hug Capet és nomenat nou rei de França.
• Aquest li reclama a Borrell II vassallatge.
• Borrell II no es presenta per dos motius:
  • Els monarques francesos no van protegir els comtats catalans contra els atacs musulmans.
  • Hi ha un canvi de dinastia: de carolíngia a capets.
• Borrell II declara el comtat de Barcelona independent del rei franc.

4. Una Societat de Pagesos Lliures

Què passa amb els habitants?

• Amb els atacs dels musulmans, fugen cap al nord per refugiar-se al Pirineu.
• Les revoltes nobiliàries agreugen aquesta situació.

Resultat: Despoblament.

4.1 La Repoblació

Quan té lloc?

Entre el 785 i el 801, amb l'ocupació per part dels francs d'aquest territori. Ciutats com Girona, Vic, Cardona i Barcelona.

Què calia fer?

• Posar en marxa els camps per conrear.
• Edificar cases.
• Construir fortificacions.
• Establir un poder polític per:
  • Protegir.
  • Administrar justícia.

Com es duia a terme la repoblació?

• Aprisió.
• Cartes de població o franquícia.

Què és l'aprisió?

• Els territoris acabats d'ocupar passaven a propietat reial.
• El rei cedia aquestes terres a pagesos.
• Passats 30 anys, si ningú les reclamava, es convertien en propietaris (segons la llei visigòtica).

Què són les cartes de població o franquícia?

Documents que recollien els privilegis que els comtes oferien als habitants que repoblaven territoris prop de la frontera musulmana, per la seva perillositat.

4.2 Els Pagesos

Alou: Terres agrícoles propietat dels pagesos lliures.

Economia: De subsistència, amb poca activitat comercial.

Poblament:

• Hàbitat dispers:
  • Cabanes.
  • Masos.
• Petits nuclis: Entre 5 i 10 habitatges.

Els Joglars:

Qui eren?

Intèrprets musicals de l'edat mitjana que realitzaven diferents activitats: cantar, acrobàcies, malabars.

Funció:

• Entreteniment mitjançant la música i la poesia.
• Transmissió de notícies d'altres llocs.

Eines agrícoles:

• Dalla.
• Forca.
• Pala amb punta de ferro.
• Rampí.
• Podadora.
• Falç.
• Tisores d'esquilar.