El Regnat de Carles I d'Espanya i V d'Alemanya: Herència i Conflictes

Carles I d'Espanya i V d'Alemanya: L'Herència

Carles I d'Espanya i V d'Alemanya era fill de Joana de Castella (la Boja) i de Felip I de Castella (el Bell), príncep d'Habsburg. D'ells va rebre una immensa herència territorial:

Herència Materna (Corona Hispànica)

• El Regne de Castella i Navarra.
• La Corona d'Aragó.
• Els territoris italians (Nàpols, Sicília, Sardenya).
• Les possessions americanes.

Herència Paterna (Habsburg)

• Els Països Baixos.
• Luxemburg i el Franc Comtat.

Quan va morir el seu avi, Maximilià I d'Àustria, Carles va rebre les possessions alemanyes dels Habsburg i el títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (Carles V) l'any 1519.

Política Exterior de Carles V: La Defensa de l'Imperi

La defensa de la seva autoritat imperial i del catolicisme va portar Carles I/V a mantenir nombroses guerres en diversos fronts.

Conflicte amb França (1521-1544)

França, liderada pel monarca Francesc I, era el principal adversari polític de Carles V a Europa. La Monarquia Hispànica es va enfrontar a França per disputes territorials sobre el Milanesat, Nàpols, Luxemburg i, especialment, Navarra.

• Primera Guerra (1521-1526): Carles V, aliat amb el rei anglès Enric VIII i el papa Lleó X, va ocupar Llombardia.
• Batalla de Pavia (1525): Carles V va vèncer Francesc I, capturant-lo i consolidant el seu domini sobre el nord d'Itàlia.

L'Amenaça Turca (1529-1541)

Carles V es va enfrontar als turcs otomans, que estaven amenaçant la zona del Danubi i el Mediterrani. Per impedir l'expansió turca i protegir les rutes marítimes, Carles I/V va ocupar Tunísia l'any 1535.

Les Guerres de Religió a Alemanya

El major conflicte intern de l'Imperi va ser originat pels prínceps alemanys que s'adherien a les posicions de Martí Luter, desafiant l'autoritat política de l'emperador.

• Fins al 1540 es va mantenir una tasca conciliadora, però la signatura de la pau amb els prínceps protestants va ser impossible, iniciant un cicle de llargues guerres de religió.
• Malgrat els èxits inicials, l'emperador va haver d'acceptar finalment la Pau d'Augsburg (1555), que establia la igualtat del catolicisme i el protestantisme i atorgava llibertat religiosa als Estats Alemanys (cuius regio, eius religio).

Política Interior: Les Revoltes

La Revolta de les Comunitats (Castella, 1520-1521)

La Revolta de les Comunitats va tenir lloc en diverses ciutats de Castella com a protesta de gentilhomes, artesans i comerciants per la política econòmica i per la manca de respecte a les lleis del regne. Aprofitant que l'emperador havia marxat cap a Alemanya, aquestes ciutats es van constituir en govern del regne i van oferir la corona a la mare de Carles, Joana.

Reclamacions dels Comuners

• Protecció de la indústria nacional.
• Respecte a les lleis del regne.
• Més participació política del poble enfront dels estrangers.

El conflicte es va estendre i es van produir revoltes al camp de caràcter antisenyorial. Els comuners es van trobar aviat amb l'oposició de la monarquia, dels grans exportadors de llana i de la gran noblesa terratinent. Amb l'ajuda d'aquests sectors, el regent Adrià d'Utrecht va reunir un exèrcit i va derrotar els comuners a Villalar (1521). Els principals dirigents van ser executats.

Les Germanies (Corona d'Aragó, 1519-1522)

Les Germanies van esclatar a la Corona d'Aragó, tot i que els fets més greus es van produir a València i a Mallorca. L'estiu de 1519, aprofitant la fugida de les autoritats municipals per temor a la pesta i als atacs barbarescos, els agermanats van aconseguir el control de la ciutat de València.

Naturalesa de la Revolta

Va ser una revolta d'artesans de la petita burgesia i de pagesos contra l'oligarquia ciutadana, la noblesa i el clergat. Carles I es va aliar amb la noblesa, que va guanyar el conflicte l'any 1521, restablint l'ordre monàrquic.