Cicles Econòmics, Inflació i Crisi del 29: Anàlisi i Causes

Cicles Econòmics

Els cicles econòmics són les fases per les quals passa l'activitat econòmica global al llarg del temps, fins que es reprodueix una fase anterior.

Fases

1. Fase expansiva o de recuperació: Elevat creixement d'ocupació, renda i consum.
2. Apogeu: Plena ocupació dels factors de producció, elevada inversió i baix nivell de desocupació (cim o sostre del cicle).
3. Fase de recessió o contractiva: Augment del nivell de desocupació, descens del consum, de la inversió i de la producció.
4. Fase de depressió: Alt grau de desocupació i baix nivell de renda i consum (fons del cicle econòmic).

Crisi

Canvi de tendència en l'increment de la producció en un cicle.

Causes

• Desastres naturals i conflictes bèl·lics.
• Avenços tecnològics.
• Excessos de producció (rebuig de la inversió).

En períodes d'apogeu, fortes pressions d'increment de la demanda i poca oferta poden afectar els preus.

Tipus de Cicles

• Cicles curts: Mitjana de durada 40 mesos.
• Cicles mitjans: Vuit anys i mig de mitjana, amb diferents apogeus i crisis cícliques.
• Cicles llargs o de Kondratieff: 54 anys amb crisis fortes i recessions prolongades amb una depressió econòmica general.

Desocupació o Atur

La desocupació o atur està constituïda per persones de la població activa que no treballen.

Organismes:

• Instituto Nacional de Empleo (INEM): Registre administratiu que recull ofertes i demandes d'ocupació.
• Instituto Nacional d'Estadística (INE): Enquestes sobre la Població Activa (EPA).

Conseqüències econòmiques: Descens de la producció real, disminució de la demanda i augment del dèficit públic. Les conseqüències socials són els efectes psicològics negatius i els efectes discriminatoris.

Inflació

La inflació és l'augment general i sostingut dels preus en una economia. El valor es mesura amb l'evolució de l'Índex de Preus de Consum (IPC).

Causes:

• Inflació de demanda: Situació en què la demanda de béns i serveis ha augmentat de forma no satisfeta per l'oferta. El desplaçament de la corba de demanda cap a la dreta fa que els preus augmentin.
• Inflació de costos: Alça general del nivell de preus per l'increment dels costos de producció (salaris, matèries primeres, energia, etc.). L'oferta del mercat es desplaçarà cap a l'esquerra.

Dades: n. unitats, cost total i benefici.

• Cost unitari = cost total / n. unitats
• Preu = cost unitari + benefici
• Valor total = n. unitats x preu
• Inflació: %P = (Preu actual - Preu anterior) / Preu anterior

Efectes:

1. Perjudica els individus que no augmenten els seus ingressos al mateix ritme que els preus.
2. Beneficia els deutors i perjudica els creditors.
3. Perjudica els individus que disposen d'una quantitat determinada de fons estalviats.
4. Disminueix la competitivitat exterior de l'economia del país que pateix la inflació.
5. Dificulta l'elaboració de previsions sobre l'evolució futura dels preus i altres variables econòmiques, així com l'elaboració de plans d'inversió empresarial.
6. Altera l'assignació de recursos en l'economia.
7. Provoca un increment en el tipus d'interès del mercat.
8. Determina un augment de la càrrega impositiva, en provocar un increment dels salaris i, en conseqüència, del tipus impositiu.

Crisi de 1929

Els factors que van ocasionar la crisi de 1929 es poden resumir en els següents:

Crisi de subconsum: Al costat de la superproducció, també trobem un subconsum. La demanda de productes descendeix motivada per la desigual distribució de la renda.

Comerç internacional: Manca de dinamisme en aquesta època a causa de la caiguda de la demanda exterior i al proteccionisme.

Especulació borsària: Malgrat els problemes, els valors en borsa no deixen de pujar. La borsa puja, no pels beneficis reals de les empreses, sinó per l'expectativa de benefici. Les inversions en borsa es fan a partir de préstecs concedits pels bancs, de manera que els diners no van als inversors productius, sinó a l'especulació. El desastre borsari va provocar una greu crisi econòmica i financera als EUA.

Sector financer (els bancs): El 1929 havien trencat quaranta bancs; el 1931, eren dos mil. La fallida té lloc perquè els particulars retiren els seus dipòsits davant el temor de perdre'ls. D'altra banda, els bancs no poden recuperar els préstecs concedits als especuladors en borsa, ni els invertits a llarg termini en la indústria. La fallida bancària paralitza la inversió, la qual cosa va reduir dràsticament la producció a la meitat, i prop de cent mil empreses van tancar les seves portes.

Crisi industrial: Incrementa la desocupació en índexs fins llavors desconeguts. El 1932, dotze milions d'aturats als EUA, que constituïen el 25% de la població activa. A aquesta desocupació es va sumar la ruïna de milions d'agricultors més la caiguda dels preus agrícoles.

La depressió va tenir efectes devastadors en gairebé tots els països, rics i pobres. La renda nacional, els ingressos fiscals, els beneficis i els preus van caure, i el comerç internacional va baixar entre un 50% i un 66%. La desocupació als Estats Units va augmentar al 25%, i en alguns països va arribar al 33%. Ciutats de tot el món es van veure greument afectades, especialment les que depenien de la indústria pesada, i la construcció es va aturar pràcticament en moltes àrees. L'agricultura i les zones rurals van patir la caiguda dels preus de les collites, que va arribar aproximadament a un 60%. Davant la caiguda de la demanda, les zones dependents de les indústries del sector primari, amb poques fonts alternatives d'ocupació, van ser les més perjudicades.