Guia d'Economia de l'Empresa: Ràtios, Estratègia i Gestió

Anàlisi de Ràtios Financeres

Ràtio d'endeutament = Passiu / (PN + Passiu). No pot ser inferior a 0,4, ja que indicaria un excés de fons propis i pot significar que exigeix un sobreesforç innecessari als seus socis. Si és superior a 0,6, voldrà dir que l'empresa té un excés de deutes i que li manquen fons propis, cosa que farà que depengui de tercers.

Ràtio d'autonomia = PN / Passiu. És la relació entre recursos propis i deutes; com més alt sigui, més autonomia financera tindrà l'empresa. El valor ideal està entre 0,7 i 1,5.

Ràtio d'estructura del deute = PC / Passiu. És la proporció del total dels deutes que són exigibles a curt termini. No hi ha un valor òptim definit (generalment entre 0,2 i 0,5). Com més petita sigui, millor serà la qualitat de l'endeutament, perquè el deute s'haurà de retornar a llarg termini i l'empresa tindrà més marge operatiu. Quan és més gran, hi ha un excés de deute a curt termini.

Ràtio de liquiditat = AC / PC. Es compara l'actiu corrent amb el passiu corrent. Si el valor és inferior a 1,5, l'empresa pot tenir problemes per atendre els deutes a curt termini (suspensió de pagaments), i si és superior a 2, és possible que existeixin actius ociosos i s'estigui perdent rendibilitat.

Ràtio de tresoreria = (Realitzable + Efectiu) / PC. Indica la capacitat de l'empresa per liquidar els deutes a curt termini. Si és inferior a 1, segurament hi haurà problemes de solvència i baixa liquiditat, cosa que pot dur a la suspensió de pagaments. Si és superior a 1, indicarà que pot haver-hi un excés de liquiditat i que els actius estan perdent rendibilitat.

Ràtio de disponibilitat = Efectiu / PC. Proporció de deutes a curt termini que es poden liquidar amb la tresoreria immediata. El valor òptim relatiu és de 0,3 a 0,4. Com més baix sigui aquest ràtio, més dificultat hi haurà per pagar els deutes immediats; com més alt sigui, hi ha risc de pèrdua d'oportunitat, ja que els saldos de banc i caixa no aporten ingressos financers.

Ràtio de garantia = Actiu / Passiu. Mesura el pes del deute i permet avaluar la distància amb relació als problemes de solvència a llarg termini. Com més alta sigui, més garanties ofereix l'empresa davant dels creditors i, per tant, no tindrà problemes de solvència a llarg termini. A mesura que s'aproximi a 1, hi haurà un risc elevat d'entrar en concurs de creditors si no es prenen mesures (valor ideal: 1,7 a 2).

Rendibilitat i Viabilitat Econòmica

Rendibilitat econòmica = (BAIT / Actiu) x 100. Mesura la capacitat de l'empresa per remunerar tots els capitals invertits. És el benefici obtingut per cada euro invertit en l'actiu. Mesura quin percentatge de benefici donen els actius de l'empresa i l'eficiència de la gestió empresarial (ex: 0,76 = 76%, que significa 0,76 € de benefici per cada euro). Normalment, dóna una rendibilitat mitjana del 10%.

Rendibilitat financera = (BN / PN) x 100. Mesura la capacitat de l'empresa per remunerar els recursos propis. És el que més interessa als propietaris perquè mostra el benefici net obtingut per cada euro invertit pels socis en el capital de l'empresa (ex: 1,86 = 186%, que significa 1,86 € per cada euro de capital propi aportat). Normalment, dóna una rendibilitat mitjana del 20%.

Palanquejament financer = Actiu / PN. És la relació entre l'actiu i els recursos propis: la inversió (actiu) que s'ha fet a l'empresa per cada euro de recursos propis. L'obtenim a partir de la descomposició de la rendibilitat financera. Si la rendibilitat econòmica és menor que el cost de finançament aliè (interessos / passiu · 100), l'efecte palanquejament és negatiu; per tant, surt més a compte que l'empresa s'autofinanciï. En cas contrari, si és positiu, convé augmentar el passiu per incrementar el benefici i la rendibilitat.

Rendibilitat de les vendes = (BAIT / Vendes) x 100. Mesura el percentatge de benefici sobre les vendes i si aquestes han incrementat d'un any a l'altre.

Càlcul del punt mort i viabilitat

Punt mort (Llindar de rendibilitat): XPM = IT - CT = CF / (preu venda u. - CVu) = nombre d'unitats. Si s'aconsegueix vendre més de les unitats que indica el punt mort, l'empresa obtindrà beneficis; en cas contrari, estaria en una situació de pèrdues, ja que no podria fer front als costos fixos. Aïllament de variables: XPM; Resultat = (p · XPM) - (CF + CV · XPM).

Fonts de finançament

• Fonts de finançament aliè: pòlissa de crèdit, préstec, arrendament financer (lísing).
• Fonts de finançament propi: reserves, amortitzacions, accions.

Gestió del Circulant i Fons de Maniobra

Fons de Maniobra (FM) = AC - PC. Permet analitzar les garanties de pagament a curt termini. El fons de maniobra és la part de l'actiu corrent finançat pels capitals (recursos) permanents. Es tracta d'un marge de seguretat que permet evitar problemes a l'hora de fer front als pagaments a curt termini. Si el fons de maniobra és positiu, l'empresa gaudeix d'una situació estable a curt termini; en canvi, si és negatiu, significa que una part de les inversions a llarg termini són finançades amb exigible a curt termini, cosa que pot dur a una situació de suspensió de pagaments (risc d'insolvència).

Fons de Maniobra Necessari (FMNec) = (PMMeco - x₁) · E · cd + (PMMeco - x₂) · Cg. On:

• E: existències consumides per dia.
• cd: cost unitari d'existències.
• Cg: despeses generals diàries.
• x₁: ajornament de pagament concedit pels proveïdors.
• x₂: ajornament de pagament concedit en despeses generals.

Període Mitjà de Maduració (PMM): És la durada mitjana del cicle d'explotació (temps des que l'empresa adquireix la matèria primera fins que cobra dels clients). Si una empresa té el PMM negatiu (com hipermercats o agències d'assegurances), es pot permetre tenir un fons de maniobra negatiu sense perill financer, ja que cobra dels clients abans de pagar als proveïdors (finançament aliè gratuït).

• PMM econòmic (PMMeco) = PMa + PMf + PMv + PMc. És el temps total del cicle d'explotació.
• PMM financer (PMMf) = PMMeco - PMp. És el temps que es triga a recuperar cada unitat monetària invertida.

El FMNec expressa la necessitat de finançament permanent. Com més gran sigui el PMM, més gran haurà de ser el FMNec. Tota empresa ha d'intentar que aquest període sigui tan curt com sigui possible per reduir les necessitats de finançament.

Fonts de Finançament: Accions i Obligacions

Les accions i les obligacions són fonts de finançament externa a llarg termini:

• Acció: Part alíquota del capital social. Els accionistes són els socis o propietaris. Cobren un dividend variable segons els beneficis i la junta general.
• Obligació: Títol que representa una part alíquota d'un préstec concedit a l'empresa. El propietari és un creditor amb dret al cobrament d'interessos fixos i al reemborsament del crèdit en el termini acordat.

Direcció Estratègica i Segments de Mercat

La direcció estratègica consisteix en procediments i models que expliquen com l'alta administració pren decisions amb conseqüències a llarg termini. Hi ha tres nivells d'estratègies:

1. Estratègia corporativa: Decisions dels directius de més alt nivell sobre la relació amb l'entorn, el creixement futur i la cartera de negocis.
2. Estratègia de negoci: Determina com competir en cada unitat estratègica, la gamma de productes i el desenvolupament de capacitats.
3. Estratègia funcional: Decisions dels directors de departament sobre la gestió de recursos per assolir els objectius fixats.

Segmentació del mercat

Un segment de mercat és un grup de consumidors amb necessitats similars. Els criteris poden ser:

• Criteris objectius: Geogràfics (rural/urbà), socioeconòmics (poder adquisitiu, professió) i estructura de consum (habitual/ocasional).
• Criteris subjectius: Estil de vida (oci, interessos), valors (medi ambient, solidaritat) i preferències (gustos en vestir o alimentació).

Tipologia d'Empreses: PIME i Multinacionals

La Petita i Mitjana Empresa (PIME)

• Avantatges: Bona adaptació, flexibilitat, proximitat als clients i menys conflictivitat laboral.
• Inconvenients: Menys força de mercat, poc marge de maniobra, baixa força negociadora i dificultat de finançament.

Són menys competitives per nivells de productivitat inferiors, poca actuació internacional, dèficits en innovació (R+D) i operació amb productes madurs de baix valor afegit. Han d'implementar estratègies de creixement per millorar la seva vitalitat.

L'empresa multinacional

Pot presentar inconvenients com l'augment de la burocràcia i una estructura organitzativa complexa que pot derivar en pèrdua de flexibilitat i lentitud d'adaptació.

Estratègies de Creixement i Internacionalització

Creixement Intern vs. Extern

• Creixement intern: Augment de la dimensió mitjançant inversions pròpies (creixement natural). Avantatges: factors recents i planificació gradual. Inconvenient: és excessivament lent.
• Creixement extern: Adquisició o participació en altres empreses. Avantatges: estalvi de temps i superació de barreres d'entrada. Inconvenients: més car (sobrepreu), actius innecessaris i problemes d'integració cultural o estructural.

Formes d'integració

• Fusió pura: Dues empreses s'uneixen per crear-ne una de nova i desapareixen les anteriors.
• Fusió per absorció: Una empresa s'integra totalment en una altra (l'absorbent).
• Participació: Una empresa compra capital d'una altra per dominar-la sense perdre la personalitat jurídica.

Estratègies d'internacionalització

• Estratègia multidomèstica: Adaptació del producte a cada país amb forta autonomia local.
• Estratègia global: Productes estandarditzats i decisions centralitzades per buscar eficiència mundial.
• Estratègia transnacional: Busca eficiència global i adaptació local simultàniament, amb una coordinació flexible entre filials.

Localització, Deslocalització i Emprenedoria

Els factors que condicionen la localització inclouen la demanda del mercat, disponibilitat de matèries primeres, mercat de treball, infraestructures, cost del terreny, legislació i accés a capitals.

La deslocalització és el trasllat a un altre país per reduir costos, aprofitar tipus de canvi o accedir a mercats més dinàmics, tot i que implica canvis profunds en l'estructura social i econòmica occidental.

L'esperit emprenedor i el pla d'empresa

L'esperit emprenedor és la capacitat d'innovar amb iniciativa i assumpció de riscos. El pla d'empresa és el document on es detalla el projecte per analitzar-ne la viabilitat. Inclou el Màrqueting Mix (producte, preu, distribució, comunicació) i l'anàlisi DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses, Oportunitats).

Tipus de viabilitat

• Viabilitat legal: Formes jurídiques, fiscalitat i normativa laboral o mediambiental.
• Viabilitat econòmica: Previsions de vendes, llindar de rendibilitat i ràtios com el VAN o la TIR.
• Viabilitat financera: Pla d'inversions (immobilitzat, existències) i pla de finançament (recursos propis i aliens).

Taula Comparativa de Formes Jurídiques