Causes i desenvolupament del procés d'independència de les colònies americanes

Explica les causes i el desenvolupament del procés d'independència de les colònies americanes

A principis del segle XIX, la rica burgesia criolla —blancs nascuts al continent—, pròspera i il·lustrada, se sentia apartada de l'administració política colonial i perjudicada per forts impostos que solien beneficiar la metròpoli, i pel control que exercia Espanya sobre l'economia.

El seu creixent malestar es veia acompanyat per l'impacte de la revolució de les tretze colònies americanes contra Gran Bretanya i per la difusió de les idees de la Revolució Francesa. Quan la crisi de la monarquia espanyola es va traduir en un buit de poder provocat per la invasió napoleònica, els criolls van formar juntes que van mantenir inicialment els seus llaços amb Cadis. Ni les reformes impulsades per les Corts ni la Constitució de 1812 van satisfer les aspiracions dels colons. Llavors, les juntes d'Amèrica es van enfrontar amb les autoritats colonials i van emergir com a nous poders.

A poc a poc es van forjar tres focus independentistes:

• Buenos Aires, on José de San Martín va proclamar una primera independència de la República Argentina;
• el virregnat de Nova Granada i Veneçuela, on Simón Bolívar va forjar el seu lideratge;
• Mèxic, on el capellà Hidalgo va encapçalar un moviment de camperols indígenes amb contingut social.

El restabliment de l'absolutisme a Espanya va significar una política d'intransigència envers els colons i es va traduir en l'enviament de vaixells i soldats per acabar amb les revoltes, la qual cosa va provocar l'expansió del moviment liberador i va tenir costos econòmics insostenibles per a Ferran VII.

La guerra colonial es va estendre per tot el continent, i la victòria de Bolívar a Ayacucho va fer irreversible la independència i la constitució de noves repúbliques.

Etapes del procés d'independència

A. Primera fase (1808-1814)

• Les autoritats americanes no van acatar el monarca José I i van formar juntes, que de mica en mica es van desvincular de l'autoritat de la Junta Central Suprema.
• El 1809 es van fundar juntes a Buenos Aires i Caracas, i la Junta de Quito va proclamar que les autoritats espanyoles careixien de legitimitat i va reclamar la sobirania del poble. El 1811, Paraguai va proclamar la seva independència.

B. Segona fase (1816-1824)

• Argentina va proclamar la seva independència en el Congrés de Tucumán i la insurrecció es va generalitzar per tot el virregnat.
• Des de l'Argentina, el general San Martín va dirigir una expedició que, travessant els Andes, va derrotar els espanyols (Chacabuco, 1817) i va aconseguir la independència de Xile.
• Al nord, Simón Bolívar va derrotar els espanyols a Boyacá i Carabobo, i va fundar la Gran Colòmbia (1821), que després es va dividir en Veneçuela, Colòmbia, Equador i Panamà. Paral·lelament, Ferran VII va vendre la Florida als Estats Units.
• La rebel·lió encapçalada per Iturbide a Mèxic va aconseguir la independència d'aquest país el 1821, que va ser seguida per tota Amèrica Central.
• Antonio José de Sucre va derrotar els espanyols a Ayacucho (1824) i va emancipar el Perú i Bolívia.
• Després de la derrota d'Ayacucho, Espanya va perdre totes les seves colònies excepte Cuba, Filipines i Puerto Rico.