Catalanisme polític: Lliga Regionalista i Mancomunitat (1901-1925)

Candidatura dels 4 presidents i fundació de la Lliga Regionalista

La protesta del Tancament de Caixes va ser el detonant per crear un partit polític orientat a presentar-se a les eleccions: Unió Regionalista. Defensava l'autonomia política i administrativa per a Catalunya. Van crear el Centre Nacional Català amb el mateix objectiu de presentar-se a les eleccions defensant les tesis del catalanisme. Tots dos grups van arribar a l'acord de presentar-se com a candidatura conjunta. Del pacte, tots dos sortien reforçats: Unió Regionalista, amb un ampli suport social entre industrials i comercials, i Centre Nacional Català, amb un programa polític possibilista i dirigents experts.

Del pacte va sorgir la Candidatura dels 4 presidents, ja que els que l'encapçalaven havien estat presidents (Albert Rusiñol, Bartomeu Robert, Domènech i Montaner i Sebastià Torres). Tots quatre van aconseguir l'acta de diputat. L'èxit electoral va afavorir la creació de la Lliga Regionalista.

Catalanisme al primer quart del segle XX

Consolidació de la Lliga Regionalista

Es va consolidar com a partit hegemònic a Catalunya i el seu ideari va quedar fixat a La nacionalitat catalana, d'Enric Prat de la Riba (dirigent més representatiu), mentre que els seus interessos a Madrid van ser representats per Francesc Cambó.

Coalició Solidaritat Catalana

El 1905 l'exèrcit va actuar contra La Veu de Catalunya per haver considerat ofensiu un acudit a la revista Cu-cut! El govern va elaborar la Llei de jurisdiccions, que deia que les ofenses fossin jutjades per la jurisdicció militar. Tots els partits polítics catalans van formar la coalició electoral Solidaritat Catalana. Gran triomf a les eleccions del 1907.

Diferències ideològiques van provocar la crisi de la coalició, accelerada després de la reacció del govern durant la Setmana Tràgica. La Lliga va defensar el govern, mentre els republicans la van atacar. Tots dos van sortir-ne perjudicats.

Catalanisme d'esquerres

A partir del 1906 van sorgir diverses propostes polítiques catalanistes de caràcter democràtic i republicà. No van aconseguir convertir-se en forces tan votades com la Lliga. N'és un exemple el Centre Nacionalista Republicà.

Mancomunitat de Catalunya

L'actuació de la Mancomunitat va seguir la política iniciada per la Lliga i va tenir dues direccions fonamentals: la creació d'una infraestructura de serveis públics i administratius per a potenciar el desenvolupament econòmic i el foment de la llengua i la cultura catalanes a partir d'un projecte cultural i educatiu.

Pel que fa al desenvolupament econòmic, es va invertir en un pla de millora de la xarxa viària. Es va engegar un pla d'acció agrària per modernitzar les formes de producció i augmentar la productivitat de l'agricultura i la ramaderia.

Quant a cultura i ensenyament, es va iniciar un projecte centrat en la consolidació de la llengua i la cultura catalanes.