La Guerra del Francès: conflicte entre Espanya i el Primer Imperi Francès

La Guerra del Francès va ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que es va iniciar el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i va concloure el 1814 amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. Aquesta guerra forma part de les Guerres Napoleòniques, una sèrie de conflictes iniciats el 1807 quan França i Espanya van declarar la guerra a Portugal.

El conflicte es va desenvolupar en plena crisi de l'Antic Règim i va implicar canvis socials i polítics. No es pot parlar d'un enfrontament entre els exèrcits francès i espanyol, sinó que va existir una important presència de la guerra de guerrilles.

Segons el tractat de Fontainebleau (27 d'octubre de 1807), que preveia una nova invasió hispanofrancesa de Portugal, les tropes franceses van entrar a Espanya el 18 d'octubre de 1807 i van anar prenent posicions en importants ciutats i places fortes amb l'objectiu d'enderrocar la Casa de Borbó i suplantar-la per la seva pròpia dinastia.

La guerra es va desenvolupar en diverses fases en les quals tots dos bàndols van prendre successivament la iniciativa. La població civil va patir els efectes d'una guerra total, amb abusos per part tant dels francesos com dels aliats, saquejos i devastacions a gran escala, com la indústria espanyola, considerada una amenaça pels seus respectius interessos, com les fàbriques de tèxtils de Segòvia i Àvila.

Els primers èxits de les forces espanyoles, com la batalla del Bruc, la resistència de Saragossa i València, i la victòria de Bailén, van provocar l'evacuació de Portugal i la retirada francesa al nord de l'Ebre. L'entrada de la Gran Armée, liderada per Napoleó, va culminar en el màxim desplegament francès fins a mitjan 1812. La retirada d'efectius amb destinació a la campanya de Rússia va ser aprofitada pels aliats per reprendre la iniciativa, derrotant als francesos i avançant fins als Pirineus al llarg de 1813.