L'esclat de la Primera Guerra Mundial: Causes i fases

Entre 1900 i 1914, l’amenaça d’una guerra semblava inevitable: era l'època de la Pau Armada.

Formació de dos blocs d’aliances

Al segle XX, la majoria dels països europeus formaven part d’un complex sistema d’aliances. Tot això es va forjar a instàncies d’Alemanya en l’època del canceller Bismarck. Alemanya tenia com a objectiu consolidar l’hegemonia alemanya en la política d’Europa i l’aïllament de França per evitar un revengisme per la pèrdua d’Alsàcia i Lorena. Aquestes aliances van desembocar en la signatura de la Triple Aliança (1882), formada per Alemanya, l’Imperi Austrohongarès i Itàlia.

França i Rússia se sentien amenaçades per Alemanya i van signar un acord el 1892. França també va signar amb la Gran Bretanya —que tenia rivalitat amb Alemanya pel comerç marítim— l’Entesa Cordial (1904). Mitjançant aquestes aliances per contenir Alemanya, es va crear la Triple Entesa (1907).

Les aspiracions nacionalistes als Balcans

Els Balcans constituïen una zona de conflicte a Europa. En la regió s’hi enfrontaven els interessos de Sèrbia i Bulgària, que pretenien unificar i liderar els pobles eslaus del sud. L’Imperi Austrohongarès i l’Imperi Rus aspiraven a ampliar la seva influència a la regió. Per frenar l’expansionisme austríac, Rússia es va aliar amb Sèrbia. Es van produir tres esclats als Balcans de crisis successives:

• L’annexió de Bòsnia i Hercegovina (1908): L’Imperi Austrohongarès va provocar la indignació de Rússia.
• La Primera Guerra Balcànica (1912): L’Imperi Rus va donar suport a la creació d’una Lliga Balcànica (Sèrbia, Bulgària, Grècia i Montenegro) per enfrontar-se a l’Imperi Turc. Els turcs van haver d’abandonar els territoris, es va reconèixer la independència d’Albània i es va cedir a Bulgària una sortida al mar Egeu.
• La Segona Guerra Balcànica (1913): Va enfrontar els serbis (que tenien el suport de Grècia, Montenegro i Romania) amb els búlgars. Bulgària va cedir territoris a diversos països i va compensar Sèrbia amb nous territoris.

L'esclat del conflicte

L'esclat va ser l’assassinat a Sarajevo de l’hereu de la corona austríaca, l’Arxiduc Francesc Ferran, el 28 de juny de 1914. L’atemptat el va fer un estudiant bosnià. Amb això, Àustria li va declarar la guerra a Sèrbia per ser acusada d’organitzar l’atemptat. A partir d’aquí, tots van entrar en guerra i, en una setmana, tota Europa va estar en conflicte. Rússia va fer costat a Sèrbia i va declarar la guerra a Àustria. Alemanya, aliada d’Àustria, li va declarar la guerra a Rússia i França. El Regne Unit li va declarar la guerra a Àustria i Alemanya; només Itàlia es va quedar neutral.

La guerra de moviments (1914)

L’objectiu era obtenir una victòria ràpida. El pla alemany (Pla Schlieffen) preveia atacar França entrant per Bèlgica i Luxemburg. Les previsions es van complir: els francesos van atacar Alemanya per Alsàcia, però al cap de pocs dies van perdre. Els alemanys van avançar sobre Bèlgica i van envair França, però després l’exèrcit francès va aturar Alemanya en la Primera Batalla del Marne (setembre de 1914). D’altra banda, Rússia va sorprendre els alemanys, però va ser frenada a la Batalla de Tannenberg. Una nova ofensiva austroalemanya va reconquerir, l’estiu del 1915, Galítsia i va conquerir la Polònia russa i Lituània.

La guerra de trinxeres (1915-1916)

El novembre del 1914, els fronts van quedar immobilitzats i es va iniciar la guerra de trinxeres, en la qual els exèrcits es protegien mitjançant trinxeres per impedir el progrés de l’enemic. L’entrada de l’Imperi Turc (novembre de 1914) i Bulgària (octubre de 1915) al costat dels imperis centrals va traslladar el conflicte als Balcans. Itàlia es va unir als aliats el maig de 1915, fet que va obrir un nou front per a l’Imperi Austrohongarès. A més, la guerra va assolir un gran abast per la participació de tropes colonials.

El febrer de 1916, els alemanys van intentar trencar el front francès i es va iniciar la Batalla de Verdun, que va durar més de quatre mesos. Els aliats van intentar una ofensiva al Somme (juliol de 1916) però sense èxit. La guerra també es va estendre als mars en la Batalla de Jutlàndia (maig de 1916), on van ser destruïdes parts de les flotes alemanyes i britàniques. Després, Alemanya va iniciar una guerra submarina amb l’objectiu de fer un blocatge naval i destruir vaixells que portaven subministraments als països aliats.